dilluns, de febrer 18, 2008

Ara que els ametllers estan flortits


Aquest cap de setmana l’he passat al poble, a la Terra Alta. Ara que els ametllers estan florits. Ara que omplen el terme d’una presència màgica. La foto està feta al Poble Vell. Al fons, s’hi veu el campanar de l’església de Sant Pere, destruïda durant la guerra. La visita al poble vell és colpidora. Des de dalt, a la plaça davant l’església, podreu, a més, gaudir d’una preciosa vista sobre la vall i les serres de Cavall i Lavall de la Torre, i més a la dreta, Pàndols.

Ha estat, tanmateix, un cap de setmana marcat per la commoció i el dolor per la mort, feia unes setmanes, d’en Pere Clua. Amic de la família, era de la mateixa quinta de la meva mare, i mestre, igual que els meus pares. Una mort sobtada que ens deixa molt sols. Sense la persona que més s’havia preocupat per estudiar la història del poble i de la Batalla de l’Ebre.

Feia res havia presentat un llibre sobre la història del poble: Corbera d’Ebre, 200 anys (1800-2007). No he tingut temps de portar-li unes fotocòpies d’uns fogatges de fa més de 500 anys on ja apareixen els nostres cognoms familiars.

Tenim una història llarga i atormentada, definitivament marcada per la Batalla de l’Ebre, en el seu paisatge, en les seves gents. En tots els milers i milers de soldats, molts d’ells anònims, que reposen en la seva terra ferida de pòlvora i metralla. En Pere es va preocupar d’estudiar què havia passat. Volia saber-ho. I va descobrir coses inèdites.

Al llibre ”La batalla de l’Ebre: un riu de sang”, que va escriure amb l’historiador de la URV Josep Sànchez Cervelló, a qui va portar la darrera festa major a fer el pregó, establia un relat extraordinari d’aquests fets. I aportava noves dades, inèdites sobre el que va passar en les immediates hores després de creuar l’Ebre. Segons ell, en una teoria a la que hi havia arribat després de molt d’estudiar-ho, aquesta ofensiva va patir, tràgicament, pel que fa al seu èxit en assolir els màxims objectius possibles, d’un fet desconegut. Unitats d’avantguarda republicana de dues divisions diferents es van enfrontar entre elles a l’alçada de La Fatarella, pensant-se que es batien contra els franquistes. I això va endarrerir l’ofensiva, que no va poder assolir objectius cap a Vilalba i Gandesa.

Pere ens ha deixat. No puc oblidar, avui, unes paraules seves, en una de les converses que havíem mantingut, en què referint-se a un dels meus germans i a mi, ens va dir “vosaltres sou el meu relleu, sou els que més interès teniu en estudiar aquestes coses”. Ara tenim el dolor dels milers de coses que encara no havíem parlat.

Ara, que els ametllers estan florits, i arriben fins a les portes del Poble Vell, aquest poble que va saber reconstruir, amb en Joaquim de Ca Tonet, en un plànol inèdit, amb el traçat i els noms de totes les cases i famílies, allà on ara només hi ha runa. Per a nosaltres, ruïnes contra l’oblit.

5 comentaris:

Caritat ha dit...

Hola Elies, sóc Caritat de Tortosa, em recordes? Sóc una adicta silenciosa al teu bloc. Cada dia hi entro per veure si penges algo nou i quasi sempre estic d'acord amb tot el que dius.
Jo des del Pinell de Brai sento encara parlar molt de la guerra i signo moltes vegades els noms de desapareguts per aquelles muntanyes.
Quan vingues per aquí fes-me un truc o enviam un correu que xerrarem una mica

Dessmond ha dit...

Bonic post, Elíes. Sento molt que hagis perdut un referent tan important com el que descrius. També és un esperó per continuar la feina que ell va encetar.
Una abraçada!.

Ròdia ha dit...

Elies,

un post molt bonic. Us acompanyo en el sentiment. Com diem al meu poble en aquests tristes avinenteses: "molts anys de vida a tots".

el nano ha dit...

Emotiu post Elies, dels que arriben a dins, tot i que no coneixia aquest bon senyor.

Felicitats i el meu condol

reflexions en català (marc) ha dit...

Que descansi en pau. I que no es perdi la memòria ni la bellesa d'aquest gran país que és la Terra Alta.

Amb aquesta florida deu ser un espectacle meravellós.