divendres, de febrer 08, 2008

CARO DIARIO


Aquesta setmana estic content de no treballar al Departament de Salut. Dimarts, al DOGC, cessaven unes 30 persones de càrrecs diversos, cap d’ells polític, em semblaven tots més aviats càrrecs intermitjos. No sé què hi haurà passat, molt normal no ho és. Però no sé si “reajusten”, “requalifiquen” o "purguen". En tot cas, uf!

Ha estat una setmana intensa i bonica des del punt de vista blocaire. El mateix dimarts vaig tenir l’ocasió de conèixer dos amics blocaires: la Lídia Pelejà i en Guillem Carol. Des d’aquí, records. Tenim sort, com a país, que hi hagi joves com ells, amb la seva empenta, preparació i patriotisme. Vaig estar molt content de conèixer-los personalment.

Ahir dijous, a més, vam coincidir amb l’Enric Canela en la presentació d’un llibre, i vam estar xerrant llarga estona. Què dir de l’Enric… és una autèntica sort que “socialitzi” tot el seu coneixement, experiència, patriotisme i energia amb el seu bloc. Això ens permet un accés impagable a una de les personalitats d’aquest país, i seguir les seves coses, que també són les meves (la Universitat i el país), i aprendre.

El llibre que es presentava era “El canvi climàtic a casa nostra”, de la meva amiga i extraordinària periodista Maria Josep Picó, Premio Nacional de Periodismo Ambiental, i fins fa res directora del Nat. El llibre és molt interessant, us el recomano. La Picó no té una visió catastrofista ni fonamentalista d’aquest problema. Simplement aplica el rigor, les dades i el sentit comú al diagnòstic i les propostes.

Continuant amb les bones notícies blocaires, un altre amic entrenyable, el Rocker… ha obert un bloc!! L’Agustí és, a ciència certa, l’independentista més popular dels Països Catalans. Som amics de fa molt de temps, uf! Només que al seu bloc expliqui un 10% de les seves aventures, aquest bloc esdevindrà un dels més populars de la catosfera sobiranista, no en tingueu cap dubte. De manera que després de la incorporació d’en Ròdia, el meu bon amic formenterenc de l'illa dels deus morts (no defrauda, eh?) ara l’Agustí. Creixem! I no ens aturaran! Fa com un pessigolleig veure els teus amics obrint blocs.

Ahir dijous aquest bloc va assolir el seu màxim impacte mediàtic fins el moment, quan en Màrius Serra, a La Vanguardia, es va fer ressò del cas Aigualit. Tot i que no es va citar la font, ni falta que em fa, la dimensió que dóna que a La Vanguardia recullin coses que es publiquen en aquest bloc… està francament bé. Perserverarem en la línia de denúncia inflexible de les barbaritats del tripartit.

Més coses… l’amic blocaire Joan Arnera ha tingut una setmana d’activisme de primera línia. El seu post denunciant l’estupidesa d’ICV i el tripartit amb el tema de l’aigua és d’aquests imprescindibles, d’arxivament obligatori. A banda, ens ha fet partíceps d’alguns rumors de pel·lícula que, sense posar la mà al foc, estic en condicions de desmentir. Allò de la Marina… uf! Es veu que la pobra està afectadíssima pel rumor, que no és cert. Bé, amb la tropa que l’envolta, autèntics especialistes en difondre tota mena de rumorologia interessada, no és estrany que aquestes coses arribin a la blocsfera. Ai, les companyies, Marina… No coneixes aquella dita de “quien a hierro mata a hierro muere”? Pobreta.

Ara bé, en aquesta mateixa dimensió del “tomàquet català”… sembla que hi ha un rumor que s’està estenent com la pòlvora, segons el qual un mediatiquíssim periodista català ha sortit de l’armari. Pel que sembla ahir va convocar el seu equip per explicar-los-hi. I què els hi hauria dit? Doncs que deixa la seva dona, que ha “descobert” la seva autèntica sexualitat… i que se’n va amb un altre. Toma tomate!!! Uf… Doncs que sigui molt feliç!

Però tornant l’àmbit estrictament polític, l’Avui es feia ressò del rumor dels “nirvis” dels sociates pels previsibles mals resultats d’ERC, i l’impacte que això tindrà en el govern. Tinc pocs dubtes que ERC no passarà dels 4 diputats. En què em baso? Bé, les mateixes enquestes dels sociates. També la lectura atenta de les que s’han publicat fins ara: són el partit amb menys fidelitat de vot (tan sols el 50%!!!!) i un candidat prou desconegut (vora el 50%). També la percepció personal, la gent amb qui parles, el que t’expliquen, etc. De manera, que en conseqüència amb la nefasta estratègia d’ERC, i l’actitud percebuda per la gent (allò que aquesta setmana en Titot deia que no votaria ERC per la seva covardia i poltronisme)… vaticino que els seus resultats estaran en els 4 diputats.

També haig de confessar que en el món jurídic hi ha el rumor que ERC està estudiant si podria formar grup parlamentari si… algun altre partit li presta uns quants diputats per formar-lo. Qui pot ser aquest partit? He he he… els socialistes, és clar.

Caro diario… aquesta setmana finalment crec que he aclarit el meu possible vot. M’estava movent entre l’abstenció, el vot en blanc o el vot nul. Però em sembla que finalment em decanto pel vot en blanc. La meva preferència era l’abstenció, perquè són unes eleccions espanyoles. Però pel que estic percebent, pel que es parla, i per les manifestacions públiques que hi ha hagut, sembla que el vot en blanc serà l’expressió majoritària de la desafecció, del cansament, del dir PROU! Votar ERC o CiU és clarament continuar amb tot com fins ara. I això no, de cap manera. Entenc perfectament els arguments d’en Dessmond, d’en Joliu i d’altres amics blocaires. Però desenganyem-nos… tenim un problema molt seriós en aquest país, que va molt més enllà de la gestió que els diputadets catalans facin a Madrid. Cal dir PROU! Inequívocament PROU! Prou a tanta impostura, a tanta falta de coratge, a tanta hipocresia, a tanta estafa, a tant patetisme polític.

Serem el que volguem ser, amb independència dels nostres diputadets a Madrid. Aquest model està esgotat. Cal un vot massiu de PROU! I començar de nou. Foc nou!! Molt bé, que arribin els congressos de CiU i ERC a l’estiu i que en prenguin nota. Això serà el gran triomf d’aquestes eleccions. Que d’una vegada per totes, en els dos únics partits que poden fer alguna cosa, els mals resultats d’aquestes eleccions els portin a fer-la. A fer el que és inevitable, el que el país demana, que escoltin aquest clam. Nous projectes, noves direccions, noves persones… i missatge clar i coherent. Sense presses, però sense dubtes. Per tant, i a la vista del que està passant, del que parlo amb la gent, amb amics, etc. em sembla que el vot en blanc serà el que permeti la més genuïna interpretació del PROU! Insisteixo que podria haver estat –més coherentment- l’abstenció. Però és hora de sumar-se al blanc per dir PROU i acabar amb la partitocràcia.

I si realment els 4 diputadets d’ERC fan entrar en crisi el tripartit... BINGO!!! Caldrà fer una convocatòria de la catosfera sobiranista rebel per cel·lebrar-ho. Crec que hem estat l’autèntica veu de la revolta i del canvi. Per tant, PROU! Votem en blanc! I obrim les portes a la regeneració d'ERC i a la Casa de Gran del Catalanisme.

14 comentaris:

Enric I. Canela ha dit...

Elies,
Se m’havia passat per alt aquest macrocessament a Salut. L’he llegit a partir del teu comentari. Realment sembla estalinista. No diu res de si els envien a un camp de treball. Hauràs vist que la Lídia Pelejà és una noia intel•ligent, entusiasta i simpàtica. Sort que surt gent com ella i això fa pensar que el país encara té esperança.
I gràcies per l’amable referència. Va ser un plaer compartir una estona de conversa i de presentació del llibre. M’ho vaig passar força bé. I no sé qui té més coses a dir...
La Maria Josep Picó molt bé. Encara em ratifico més en la idea que haver-se carregat la revista Nat és una autèntica animalada. Encara no he llegit el seu llibre però no trigaré.Em va encabtar conèixer-la.
El cas Aigualit ha fet fortuna, encara més que quan El Periódico, ja fa uns anys, va fer aparèixer al ministre Sorres.
Coincideixo en què el tema electoral està calent, però en el camp d’ERC. Jo crec que si, que parteixen una davallada semblant a la pujada del PP. El que no m’atreveixo a fer pronòstics com tu. No m’agraden gens aquestes eleccions. No m’ha agradat gens en Duran Lleida portant la contrària al president Pujol. No se n’adona que no li arriba ni a la sola de la sabata. Quan va a Madrid entra en punt de fusió. No puc negar que sap fer discursos i que agrada a molta gent, però no m’empipa aquesta madrilenyitis crònica que pateix i les seves manifestacions públiques eclesials. Com veuras estic de dol. I ja no soc a temps de fer una agrupació d’electors amb blocaires amics que veiem el país de forma similar. T’has quedat sense anar a les llistes.
Sort que al Senat votaré a una persona que m’agrada, en la que crec, i que és amiga: la calellenca Montserrat Candini. A veure si el nostre amic calellenc Saül Gordillo també la vota.
La foto de la setmana ha estat la cara del Carod-Rovira, al costat del Montilla, en la votació del túnel de la Sagrada Família. Clar que imagina el que val aquesta obra, els negocis que hi ha, la quantitat d’adjudicacions que s’han de fer per construir un túnel que travessi Barcelona. Ni punt de comparació amb un traçat que aprofiti infraestructures velles del Vallès, fes càlculs. Per cert, recordes el nom de l’empresa que gestionava el tema dels terrenys de La Sagrera?

Elies ha dit...

Enric, el tema de Salut m'ha deixat molt intrigat, i miraré de saber què ha passat. És molt estrany. El que és normal és veure un cessament i posterior nomenament. Però això...

Si parlem de fotos... les de la biografia del Montilla que he vist fa una estona a La Vanguardia no tenen pèrdua. Què trist que aquest home que no és res, i que de l'únic que pot presumir és de ser el més "gangster" de la seva promoció per arribar on ha arribat, ja s'estigui biografiant. Al·lucinant. Gràcies, ERC.

Home, Enric, això dels pronòstics és per donar una mica de salero a la cosa, he he he, però ja veureu com no m'equivoco gaire...

No, ni idea d'aquesta empresa. Sí sé una cosa. Tanta collonada d'inversions de l'alta velocitat... no sé si encara han sobrat euros al Ministeri per la requalificació, purament especulativa... de Sants. Si anem a Sagrera ja deu ser l'òstia. Com per fer-lo arribar a París.

Finalment... a qui agrada en Duran? Jo diria que a qui més agrada és als nostres enemics, sociates i peperos. Perquè en l'entorn nacionalista... ehem

Quin farsant, per favor.

David ha dit...

Et donaria la raó si no fos perquè, passada la nit de les eleccions, ningu se'n recorda del nombre de vots en blanc. Llàstima que en Maragall no s'atrevís a muntar aquella agrupació d'electors, perquè em penso que hauria tret uns quants escons de gent fastiguejada de veure com la classe política actual passa d'ells.

Manel des de l'exili ha dit...

Elies, jo ja fa mesos que vaig fer un pronostic, de fet abans de la conferència ja ho vaig dir en algun comentari i desprès abans de Nadal ho vaig dir en el meu bloc. El meu pronostic que vaig fer era que ERC tindria entre 3 i 4 diputats. Molts varen dir això era impossible, en Jaume Renyer a Estrasburg em deia que 5 o 6, en Joan Puig la setmana passada em deia el mateix i la Elisenda igual, però jo em vaig reafirmar i ara veig que poc a poc es van confirmant el meu pronostic.
Fins i tot potser si segueix creixent l'opció del vot en blanc, potser que ERC es quedi entre 2 i 3!.

Pel que fa CIU, crec que no perdran, més aviat guanyaran un parell de diputats degut a l'abstenció.
PSC en perdrà un parell o fins i tot tres, en canvi IC en guanyarà un o dos, degut a l'abstenció i el vot de càstic al PSC.
El que segur que guanyarà serà el PP que recollirà un parell d'ERC i potser un o com a molt dos del PSC.Però sobretot sortirà beneficiat de l'abstenció.

el nano ha dit...

Hello Elies,

He estat una mica liat, pero torno a ser per aqui.
Jo encara no tinc clar el tema del vot, CiU - blanc...
Li dono voltes....

Si tinc clar que la feina l' hem de fer nosaltres a tots nivells...

A veure quin dia dediques un bloc al Prat i el "timo" de la companyia "privatitzada" Iberia - clickair.

Apa avanti!!!

joliu ha dit...

M'estàs dient que un periodista mediatiquíssim ha sortit de l'armari? Entenent com armari no aquell moble destinat a l'emmagatzematge de roba si no al contrari, en el sentit metafòric, l'indret on s'amaga una persona, home o dona, sense mostrar la seva sexualitat, entenent com a sexualitat l'orientació del seu desig envers els seus iguals, iguals en el sentit de gènere, masculí o femení?
Doncs era una armari molt transparent, però a mi, que savia que estés casat, m'hauria costat molt més creure que era hétero que no pas gai.

Des d'aquí felicitats, s'ha tret un pes de sobre, i el meu condol a la seva dona si ho està passant malament.

reflexions en català (marc) ha dit...

Toques moltes tecles, Elies!

En primer lloc, em sumo a l'homenatge als blocs i als blocaires. És un autèntic baló d'oxigen refugiar-se en aquest espai i trobar veus com la teva i d'altres. M'he perdut els últims articles de l'Arnera, però em posaré al dia. Es veu que està fi...

Tema Marina: la Llansana és d'Igualada, com jo, i amb el meu són bastant col·legues. Ell m'ha dit que no és veritat.

Tant de bo Esquerra es foti una patacada, però ni així no reaccionaran. Respecto molt la teva decisió de votar en blanc. Jo no ho faré, però votaré un partit sense cap mena d'il·lusió, o sigui que no em defraudaran. La solució és crear un nou partit que tingui dos eixos fonamentals per poder aglutinar molta gent: renovació del sistema democràtic i dret d'autodeterminació. En faré un article aquesta setmana.

La regeneració, cada dia n'estic més convençut, s'ha de fer des de fora, amb gent i idees noves; i des de fora, entrar a dins del sistema per canviar-lo.

Ròdia Raskòlnikov, el nàufrag de l'Illa dels déus morts. ha dit...

Elies,

tot un honor que em citis al costat del Rocker! I una vegada més, gràcies per l'elogi. Celebro que t'agradi el meu humil escull. Avui també he parlat del nostre amic comú.

Dessmond ha dit...

Digues Prou, benvolgut Elíes, però com he repetit, un escó en blanc encara no està contemplat.
La roba bruta s'ha de rentar a casa. I això és el que han de fer els respectius congressos.
En fi, que el d'allà dalt hi faci més que nosaltres!.

Elies ha dit...

Benvolguts. Com dic, respecto molt els vostres arguments per no votar en blanc. Fan diana, és cert. Tanmateix, permeteu-me que els giri una mica... l'endemà no se'n recorda ningú, o bé, evidentment, no hi ha escons "en blanc". Però justament el que vull és impulsar que d'una vegada per totes la roba es renti. Podem sobreviure 4 anys, els hem passat amb majories absolutes totalment contràries. Però el que no podem és aguantar més en aquesta situació.

I jo, la veritat, votar CiU i al Duran perquè l'endemà estigui subhastant un ministeri... doncs quasi que millor aquest escó en blanc que no existirà.

Quin panorama, tu. El Duran de ministre i aquí el tripartit.

Foc nou! Això no és sostenible.

Dessmond ha dit...

Elíes, entenc que votar en Duran pot ser molt dur. No votis, doncs. Ara, l'escó en blanc no existirà perquè en comptes d'això hi haurà algú molt pitjor que en Duran en termes d'espanyolisme, d'arribisme i anticatalà.
No votar opcions catalanes, en aquest cas d'eleccions espanyoles, té aquesta cosa. Que directament se'n beneficia el cas més extrem, però del cantó contrari.
Repeteixo: que el d'allà dalt hi faci més que nosaltres!.

Josep (sl) ha dit...

Jo comparteixo la opinió de'n Dessmond com podem defensar el país en casos de frau al País si no podem "agafar pels ous" al govern de torn a Madrid i dificultar maniobres com l'oferiment del Prat a Clickair, què lo millor adjectiu amb que ho ha pogut qualificar el PSC és "reversible".

Els vots en blanc no serveixen per res i la abstenció tampoc. Perquè mana qui vota i com menor és el nombre de votants més homogeni és el votant, millor per Espanya. No oblidem què els diputats catalanistes primer són catalanistes i després diputats, mentre què els diputats de PPC i PSC primer porten davant les sigles i després va la C i mantenen la disciplina de partit encarà què els perjudiqui com a catalans. Qualsevol diputat per ronsa que sigui de CiU, d'ERC i ICV (aquests últims dubto molt perquè estan lligats de mans i peus al senat) farà més pel país que un diputat del PP i del PSOE.

Josep (sl) ha dit...

Un canvi electoral de ERC sols passa per un fracàs electoral. Per desgràcia meva vaig sentir a En Carod Rovira, defensant què el més important per ERC i el principal objectiu és el grup propi.

Elies ha dit...

Josep... ens n'hem ensortit amb governs de majoria absoluta del PP i del PSOE? La resposta és sí.

Què és més important? aquesta hipotètica defensa dels nostres drets a través de majories qüestionables... o que ens posem d'una vegada i per totes a fer feina???

La feina passa pel Duran de ministre??? Apa!!! això és la ruïna de CiU. Potser el país salva un moble, però ho perd tot. Perd l'ambició de futur. Perd la voluntat. Ho perd tot.

Amb ERC i el seu tripartit ja ho hem perdut.

Però com a mínim, deixem de mirar el dit per mirar la lluna.

Què voleu? El Duran ministre? CiU ensorrada, atrapada?

Doncs endavant.