Podria, tinc material de sobra, continuar alimentant aquesta línia de posts frívols amb acords del govern ridiculistes, que no és que jo els ridicultizi, sinó que es ridiculitzen per ells mateixos tan bon punt es posen negre sobre blanc. Podria...
Podria, perfectament, fer-vos riure a tots els meus amics i amigues blocaires amb l’última ocurrència del tripartit que he descobert: nomenar un assessor responsable de coordinar els assessors del “complexe Presidència”, un tal Lluís Azemar, nomenat fa només tres mesos (fins ara no havien vist que feia falta?) https://www.gencat.net/diari/4991/07281001.html
Segons el DOGC, les funcions que corresponen a aquest lloc de treball són, entre d’altres: Coordinar i supervisar el treball dels/de les assessors/res vinculats/des a la Secretaria del Govern.
Podria, perfectament, i en la mesura que em sembla que sóc una persona prou formada i experta en l’àmbit de l’administració pública, dir que això és una autèntica aberració. Que és l’evidència total de la putrefacció del tripartit, que ha nomenat tants assessors que necessita nomenar assessors per a coordinar els assessors!!!!
Podria explicar que això es fa consolidant, alhora, tota l’estructura funcionarial, és a dir, que al marge dels assessors hi ha tot l’aparell de designació política en l’estructura administrativa clàssica: secretaris generals, secretaris sectorials, directors generals, sotsdirectors generals, directors de serveis, etc. Cap d’ells, atesa la proliferació d’assessors, no sembla que sigui massa expert en els seus temes, de manera que per a la presa de decisions, a banda de l’estructura jeràrquica administrativa, s’han de dotar de tal proliferació d’assessors que cal nomenar assessors per a coordinar els assessors. Una autèntica bogeria.
Podria, per tant, seguir en aquesta línia.
Però no. El que vull denunciar és que hem franquejat una prima línia vermella, the thin red line. Perquè és clar, una cosa és que jo faci broma amb les imbecilitats del dia a dia del tripartit, aquestes imbecilitats habituals, que ens costen molts diners, prestigi, credibilitat, etc. però que, malgrat la seva gravetat en termes democràtics i nacionals, no passa d’aquí... i una altra cosa molt diferent és parlar de les nostres vides.
Sí, de les nostres vides, de les vides de la gent que estimem, de la nostra seguretat. Sí, d’això... perquè mentre l’infame conseller d’Interior (qui en principi ha de vetllar per la nostra seguretat) -i tot el tripartit al darrere- es fan els milhomes multiculturals, dient que no hi havia perill, que no hi havia res immediat, que s’han detingut uns veïns, com aquell qui demana la documentació a un veí tocacollons… resulta que un jutge de l’Audiència Nacional i la fiscalia descobrien experts en explosius, líders islamistes i suïcides disposats a immolar-se al mig del metro de BCN. I no passa res!!!! Passa tan poca cosa que l'infame president de la Generalitat que tenim, gràcies a ERC, ni tan sols es digna a fer unes declaracions. I això que han estat a punt de fer-li saltar als seus morros sis combois de metro! Com es pot ser tan imbècil??? Com es pot ser tan filldeputa de no obrir la boca??? Què collons l'hi importem??? I no passa res???????
Doncs sí que passa. Passa que acabem de franquejar la feble línia vermella de la tonteria habitual i de les coses serioses. Passa que no és admissible que continuem buscant cinc potes al gat mentre hi hagi indicis que aquests personatges estaven preparant una matança a Barcelona.
Ho sento, sóc de Dret, crec en el Dret, i etc etc. Però només és un instrument per a la nostra convivència. I hi ha moments i situacions on cal ser tan contundent que aturar-se en gilipolleces és una autèntica imbecilitat. Ho sento, però és així.
Mentre escric això sento com s’aixequen veus que condemnen la feblesa de les proves. A la puta merda la feblesa. Hi ha indicis més que preocupants que algú en preparava alguna. I sembla que, afortunadament s’ha pogut evitar. Sento puristes que diuen que el principal testimoni inculpatori és un confident… i ho critiquen! Collons!!!!!!! Si abans de l’11 de març del 2004 la Guàrdia Civil hagués fet cas dels seus confidents potser hi hauria més de 200 persones que aquell dia van agafar uns trens a les rodalies de Madrid que avui continuarien vives.
Ens estem tornant bojos? Quin és aquest virus que ens infecta d’aquesta manera? Fins a quin punt estem disposats a mostrar-nos esplèndits, superprimmirats, magnífics, en relació a tot el que pot representar una amenaça de matança a la nostra ciutat!!!! De debò, no veieu que ens estem tornant bojos?
Nnomés hi trobo explicació per l’extensió del Factor X, d’aquest virus de la imbecilitat que prefereix l’exquisitesa multicultural a aplaudir una acció policial (ni que sigui la Guàrdia Civil, viva!) que ha pogut evitar que 6 suïcides volin pels aires sis combois de metro a la nostra ciutat. Estem tan bojos?
Mireu, si es demostra que aquests encausats són inocents, que tot ha estat un no res, un muntatge, una delació… que els hi donin una indemnització brutal, que els facin indecentment rics, els rebi el juanca, i els hi montin una cadena de felafels. Però mentres tant, i sabent que ens les tenim amb un enemic invisible que juga amb tots els trumfos a la mà, tota prudència és poca.
Tothom fa molta broma d’allò que va passar de detencions d’islamistes a Banyoles i entorn, d’allò que es va batejar com a “comando Dixan”, fent la clàssica brometa catalana de suficiència. I moltes manis multiculturals, i etc. etc. Però jo us puc dir, i ho sé del cert, que es va arribar a fer un llibre sobre aquest tema, que fins i tot tenia nom “com es fabrica un fals terrorista”, o alguna cosa així, d’un periodista prou mediàtic. Però aquest llibre no va veure la llum, ni la veurà. No perquè ningú hagi fet cap pressió, no perquè l’Audiència Nacional l’hagi intervingut, no per cap de les tonteries habituals amb què fem broma. No ha vist la llum perquè finalment ningú estava disposat a posar la mà al foc que no hi hagués una trama islamista al darrere d’aquella gent amb aquelles substàncies tan estupendament despatxades com a Dixan per la nostra nomenclatura. Pel nostre factor X, de X-usma, multicultural, tripartita, altermundista, bolivariana, etc.
No ens ho fem d’imbècils, per favor. Per a això ja tenim a les JERC. Si la policia espanyola hagués fet cas dels seus confidents, potser hi hauria més de 200 persones que l’11 de març van agafar un tren per anar a la feina que ara estarien vives. Total, per quatre mig ionquis i camells de Lavapiés… Escric això i m’esgarrifo, perquè el cap de setmana que segons el jutge i el fiscal hi havia sis suïcides disposats a immolar-se al metro de BCN jo el vaig agafar 5 vegades. No fem bromes, per favor. Més val, amb aquesta gentussa, pecar de prevenció que lamentar centenars de morts. Però és que no ens n’adonem del perill invisible i volàtil que tenim al davant???!!!
Podria, perfectament, fer-vos riure a tots els meus amics i amigues blocaires amb l’última ocurrència del tripartit que he descobert: nomenar un assessor responsable de coordinar els assessors del “complexe Presidència”, un tal Lluís Azemar, nomenat fa només tres mesos (fins ara no havien vist que feia falta?) https://www.gencat.net/diari/4991/07281001.html
Segons el DOGC, les funcions que corresponen a aquest lloc de treball són, entre d’altres: Coordinar i supervisar el treball dels/de les assessors/res vinculats/des a la Secretaria del Govern.
Podria, perfectament, i en la mesura que em sembla que sóc una persona prou formada i experta en l’àmbit de l’administració pública, dir que això és una autèntica aberració. Que és l’evidència total de la putrefacció del tripartit, que ha nomenat tants assessors que necessita nomenar assessors per a coordinar els assessors!!!!
Podria explicar que això es fa consolidant, alhora, tota l’estructura funcionarial, és a dir, que al marge dels assessors hi ha tot l’aparell de designació política en l’estructura administrativa clàssica: secretaris generals, secretaris sectorials, directors generals, sotsdirectors generals, directors de serveis, etc. Cap d’ells, atesa la proliferació d’assessors, no sembla que sigui massa expert en els seus temes, de manera que per a la presa de decisions, a banda de l’estructura jeràrquica administrativa, s’han de dotar de tal proliferació d’assessors que cal nomenar assessors per a coordinar els assessors. Una autèntica bogeria.
Podria, per tant, seguir en aquesta línia.
Però no. El que vull denunciar és que hem franquejat una prima línia vermella, the thin red line. Perquè és clar, una cosa és que jo faci broma amb les imbecilitats del dia a dia del tripartit, aquestes imbecilitats habituals, que ens costen molts diners, prestigi, credibilitat, etc. però que, malgrat la seva gravetat en termes democràtics i nacionals, no passa d’aquí... i una altra cosa molt diferent és parlar de les nostres vides.
Sí, de les nostres vides, de les vides de la gent que estimem, de la nostra seguretat. Sí, d’això... perquè mentre l’infame conseller d’Interior (qui en principi ha de vetllar per la nostra seguretat) -i tot el tripartit al darrere- es fan els milhomes multiculturals, dient que no hi havia perill, que no hi havia res immediat, que s’han detingut uns veïns, com aquell qui demana la documentació a un veí tocacollons… resulta que un jutge de l’Audiència Nacional i la fiscalia descobrien experts en explosius, líders islamistes i suïcides disposats a immolar-se al mig del metro de BCN. I no passa res!!!! Passa tan poca cosa que l'infame president de la Generalitat que tenim, gràcies a ERC, ni tan sols es digna a fer unes declaracions. I això que han estat a punt de fer-li saltar als seus morros sis combois de metro! Com es pot ser tan imbècil??? Com es pot ser tan filldeputa de no obrir la boca??? Què collons l'hi importem??? I no passa res???????
Doncs sí que passa. Passa que acabem de franquejar la feble línia vermella de la tonteria habitual i de les coses serioses. Passa que no és admissible que continuem buscant cinc potes al gat mentre hi hagi indicis que aquests personatges estaven preparant una matança a Barcelona.
Ho sento, sóc de Dret, crec en el Dret, i etc etc. Però només és un instrument per a la nostra convivència. I hi ha moments i situacions on cal ser tan contundent que aturar-se en gilipolleces és una autèntica imbecilitat. Ho sento, però és així.
Mentre escric això sento com s’aixequen veus que condemnen la feblesa de les proves. A la puta merda la feblesa. Hi ha indicis més que preocupants que algú en preparava alguna. I sembla que, afortunadament s’ha pogut evitar. Sento puristes que diuen que el principal testimoni inculpatori és un confident… i ho critiquen! Collons!!!!!!! Si abans de l’11 de març del 2004 la Guàrdia Civil hagués fet cas dels seus confidents potser hi hauria més de 200 persones que aquell dia van agafar uns trens a les rodalies de Madrid que avui continuarien vives.
Ens estem tornant bojos? Quin és aquest virus que ens infecta d’aquesta manera? Fins a quin punt estem disposats a mostrar-nos esplèndits, superprimmirats, magnífics, en relació a tot el que pot representar una amenaça de matança a la nostra ciutat!!!! De debò, no veieu que ens estem tornant bojos?
Nnomés hi trobo explicació per l’extensió del Factor X, d’aquest virus de la imbecilitat que prefereix l’exquisitesa multicultural a aplaudir una acció policial (ni que sigui la Guàrdia Civil, viva!) que ha pogut evitar que 6 suïcides volin pels aires sis combois de metro a la nostra ciutat. Estem tan bojos?
Mireu, si es demostra que aquests encausats són inocents, que tot ha estat un no res, un muntatge, una delació… que els hi donin una indemnització brutal, que els facin indecentment rics, els rebi el juanca, i els hi montin una cadena de felafels. Però mentres tant, i sabent que ens les tenim amb un enemic invisible que juga amb tots els trumfos a la mà, tota prudència és poca.
Tothom fa molta broma d’allò que va passar de detencions d’islamistes a Banyoles i entorn, d’allò que es va batejar com a “comando Dixan”, fent la clàssica brometa catalana de suficiència. I moltes manis multiculturals, i etc. etc. Però jo us puc dir, i ho sé del cert, que es va arribar a fer un llibre sobre aquest tema, que fins i tot tenia nom “com es fabrica un fals terrorista”, o alguna cosa així, d’un periodista prou mediàtic. Però aquest llibre no va veure la llum, ni la veurà. No perquè ningú hagi fet cap pressió, no perquè l’Audiència Nacional l’hagi intervingut, no per cap de les tonteries habituals amb què fem broma. No ha vist la llum perquè finalment ningú estava disposat a posar la mà al foc que no hi hagués una trama islamista al darrere d’aquella gent amb aquelles substàncies tan estupendament despatxades com a Dixan per la nostra nomenclatura. Pel nostre factor X, de X-usma, multicultural, tripartita, altermundista, bolivariana, etc.
No ens ho fem d’imbècils, per favor. Per a això ja tenim a les JERC. Si la policia espanyola hagués fet cas dels seus confidents, potser hi hauria més de 200 persones que l’11 de març van agafar un tren per anar a la feina que ara estarien vives. Total, per quatre mig ionquis i camells de Lavapiés… Escric això i m’esgarrifo, perquè el cap de setmana que segons el jutge i el fiscal hi havia sis suïcides disposats a immolar-se al metro de BCN jo el vaig agafar 5 vegades. No fem bromes, per favor. Més val, amb aquesta gentussa, pecar de prevenció que lamentar centenars de morts. Però és que no ens n’adonem del perill invisible i volàtil que tenim al davant???!!!
16 comentaris:
Quan diuen que n'hi ha sis i diuen que n'han agafat 3,... hem d'entendre que encara n'hi a 3 lliures i disposats?
Quan diuen que estaven a punt per fer-ho el cap de setmana passat i diuen que no han trobat explosius suficients,... vol dir que encara no han trobat els explosius?
Combinar els dos anteriors raonaments sí que és explosiu.
La confidència final és que vas agafar el metro cinc cops, o això de l'assessor d'assessors?
No, Joliu, el tema del llibre que no ha vist la llum.
Un parell de reflexions:
a)Amb les vides de les persones no s'hi juga, tant en el sentit de morir, com el d'estar privat de llibertat.
b)En cas de dubte el que val és la opció que fa menys mal i sobretot que té remei.
c)La mort d'una persona no té remei
d)Privar la llibertat si té remei
Conclusió en aquest cas, si els presumptes detinguts es demostra que son innocents, a les hores poden sortir en llibertat de nou i les autoritats els hi ha donar una indemnització com estableix la llei.
Si son culpables, ens hem de felicitar-nos per haver pogut impedir una matança.
Ara bé, tal com diu l'article d'en Cardus a l'Avui, cal que tothom calli i no digui coses quan encara és impossible poder afirmar rés.
Jo de tot cor, m'agradaria molt que aquestes persones fossin innocents i no ho dic perquè soc de la colla pijo-progre, sinó perquè voldria dir que no hi ha hagut cap amenaça terrorista islàmic a Barcelona.
En canvi si son culpables, a les hores si que estaria "acollonit" perquè si aquest han estat a punt de fer-ne una de grossa, qui no ens diu que n'hi ha d'altres?.
Ara lo que dius del llibre del Dixan si realment és cert, a les hores si que es per ficar-se a plorar!
Entre les declaracions mongòliques del conseller del ram i el silenci del president -hi ha un president encara, oi?- ens agafa un complex d'orfe que no ens l'acabem.
Sembla mentida que la Guàrdia Civil i en Rubalcava ens hàgin de posar a lloc. Sembla que haguem entrat al túnel del temps i estigui programat per anar enrere.
Manel... és cert.
Tens raó, ho expliques bé. El bé suprem és la vida. I després la llibertat. Per aquest ordre.
Tot i que l'article del mestre Cardús avui no l'he trobat especialment inspirat, el cert és que la meva posició és la crítica al nostre govern, al Saura i a la frivolitat dels polítics. Davant la gravetat dels fets denunciats per l'AN i la fiscalia, ni poden callar, covardament, com en Montilla, ni poden ser uns bocamolls com en Saura, uns indocumentats.
Aquest és un tema molt delicat. Molt difícil de combatre. Ja ho hem vist, a NYC, a Madrid, a Londres... Per tant, el que reclamo és que si hi ha avisos de perill greu dels serveis secrets nordamericans, pakistanesos i francesos; si hi ha hagut un correcte funcionament policial, a través del que sigui, en aquest cas, pel que sembla, un confident, que per a això estan. Si hi ha una interlocutòria de l'Audència Nacional i unes conclusions de la fiscalia... Com a mínim tinguem el seny que no ho fan per fotre o per no res. Tinguem seny. I si després ha estat una falsa alarma, doncs millor. Però, d'entrada, no comencem a fer demagògia i deixem que les investigacions segueixin el seu curs. Al cap i a la fi han estat assistits, no estan a Guantànamo.
Tanmateix, Manel, fins i tot si es demostrés que tot ha estat una falsa alarma... fins i tot en aquest cas sabem que continuem estant amenaçats. Això és així. Aquests són els temps que ens toquen viure. Aquesta amenaça plana sobre tots nosaltres.
I, finalment, perquè es visualitzi amb més claredat el que vull dir... ja he vist que circulen mails i posts que reclamen (sic) "la llibertat dels nostres veïns del Raval i posar a Rubalcaba a la presó".
és de bojos.
Un parell de coses. Primer, la opció que sembla defensar el Manel és perillosa, quan diu "La mort d'una persona no té remei / Privar la llibertat si té remei". Manel, home, tu mateix pots veure on et porta aquest raonament.
Segon. Està clar que la tonteria progre és terrible, és gravíssima. Són tots una colla d'estruços, i en presumeixen, a més. No sé si, com dius, Elies, s'ha creuat la fina línia roja... però és ben clar que tenim un problema...
M'he descuida't una cosa, de nou al Manel. Dius "si els presumptes detinguts es demostra que son innocents, a les hores poden sortir en llibertat de nou i les autoritats els hi ha donar una indemnització com estableix la llei".
Això, i l'Elies ens ho explicarà, va en contra de la norma més elemental del dret, que és la presumpció d'innocència. Els detinguts (encara que siguin terroristes islamistes) no han de demostrar la seva innocència. És la fiscalia que ha de demostrar la seva culpabilitat.
Em sembla que si volem ser coherents, hem de ser curosos amb les formes.
Salut
Dessmond, si el tema Saura és greu... l'actitud, el silenci covard, d'en Montilla és una evidència de la seva incapacitat per ocupar el càrrec que ocupa. És una autèntica vergonya institucional.
Doncs mira, company... viva! Què vols que digui... I, en un altre ordre de coses, sobre el teu comentari en relació a la GC, els catalans som molt donats a la brometa. Fem sovint -no ho dic per tu, evidentment, Dessmond, estic criticant una actitud "col·lectiva"- ús de la brometa fàcil i amb una certa displicència de superioritat (absolutament mancada de fonament). Però el cert és que els espanyols, i molt especialment la GC, són cossos molt competitius i perfectament homologables a qualsevol policia del món. Podem fer la brometa del tricorni i el "alto a la guardia civil", rotllo Almodóvar o Airbag... però la GC és avui en dia un cos sofisticat i molt eficaç. I si no que els hi preguntin als d'allà dalt... el setge brutal i implacable a què els han sotmès.
D'alguna manera, i si m'ho permeteu, nosaltres ens hem quedat amb la brometa i els tòpics, els estereotips, mentre Espanya posava la velocitat de creuer i desplegava un projecte modernitzador i d'estat-nació implacable (espoliant-nos, però perquè ni tan sols protestem, només fem brometes d'estúpida suficiència)
Uf, Joan...
En Manel té raó, ja ho he escrit al respondre'l, i és cert. El bé jurídic més protegit és la vida. Així ha de ser. Joan, jo entenc perfectament que en Manel el que diu és que davant indicis que algú pugui atemptar contra la vida dels altres, la justícia es posa en marxa, perquè és el bé jurídic màxim.
Us poso un exemple més fàcil: la protecció a les dones, les ordres d'allunyament, etc. Tot i que la paraula de la dona és normalment prou perquè se li atorgui aquesta protecció, ja veieu què passa. És un cas totalment diferent, però exemplifica bé perquè l'ordenament jurídic, la justícia i la policia es posen en marxa fins i tot sense proves concloents, només amb la denúncia de la dona.
La justícia comet errades. Totes les administracions de justícia de tots els països cometen errades. És una desgràcia que passi, però passa. Perquè no és una ciència exacta. Ens han ensenyat que per guanyar un judici es necessiten tres coses: client que tingui raó, advocat que la sàpiga demostrar i jutge que te la vulgui donar. No em posaré filosòfic, però està clara que davant indicis (un confident, informes de serveis secrets "aliats" alertant sobre individus sospitos amb comportaments sospitosos)... la justícia i la policia s'han de posar en marxa.
Caramb, en alguns articulistes, blocaires, etc. detecto un cert tufillo que sembla que tot això la GC i l'AN ho estan fent per tocar els collons.
Alerta. Anem molt alerta. Hi ha indicis. I davant la magnitud de l'amenaça i la irreparabilitat dels danys -vides humanes-, s'actua.
Però no se'ls han emportat a Guantànamo. Saben de què els acusen, hi ha una interlocutòria judicial, hi ha unes conclusions preliminars de la fiscalia, estan assistits per un advocat... Bé, si finalment la càrrega provatòria és insuficient els deixaran anar.
Joan, això de la càrrega de la prova està molt bé. Però justament la defensa de la inocència es basa també en la destrucció jurídica de les proves en contra. Això és el que fa el jutge, valorar-les. La justícia és "contradictòria", en el sentit que es basa en confrontar dues històries, en contradir.
En definitiva, crec que l'alarmisme l'estan generant els qui criminalitzen l'actuació de la GC i l'AN. Una mica de calma, una mica de seny, i donem temps perquè la justícia i la investigació estirin el fil d'aquesta trama tan absolutament difícil de perseguir, d'aquest enemic invisible, volàtil i incert. Estem davant un fenomen nou al que cal aplicar receptes noves. Sense que això impliqui vulnerar els drets de ningú, ni establir Guantànamos. Però, com totes les actuacions processals penals i policials, si hi ha indicis, s'ha d'actuar.
caramb, avui m'estic comentant jo més que ningú, he he he. Espero que no serveixi de precedent.
Joliu, segons l'edició digital de l'Avui, efectivament, tres dels sis pressumptes suïcides haurien escapat.
I... al·leluia, al·leluia, al·leeeeluiiiia! El mudito ha parlat!!!! Fins aquí la bona notícia, no era un dels islamistes detinguts, com podríem haver arribat a sospitar per la seva desaparició i incomunicació.
Però... per a què ha parlat el mudito Montilla? Doncs per abocar més fem sobre la institució que tan indignament presideix. Què ha dit? Dues coses:
1. total suport al Saura, ho ha fet de nassos, multiculrals nassos, afegeixo. I...
2. Per a acusar a CiU de fomentar l'alarmisme!!!!! òstia tu, això sí que és espectacular, això sí que és acollonant. Ara resulta que de les dues paraules que diu, una ho fa per criminalitzar a CiU. No tinc paraules. Montilla, llegeix el meu bloc, cony! a veure si t'enteres d'algo! (o poseu-vos d'acord els tripartits, que en Ridao diu que l'alarma la genera la justícia!). Què indignes, per favor.
Sí, Elies, ens estem tornant bojos perquè el Saura hauria d'haver dimitit i nosaltres ens empassem un episodi d'incompetència rere l'altra com si fos una novel·la d'aquestes de la teletrès.
Fins a on pot arribar la misèria politicopartidista i la borregueria ciutadana?
Per por de perdre el poder, i per culpa de la incompetència, es poden fer moltes barbaritats.
Elies, companyes i companys, amigues i amics,
Davant el terrorisme suicida islamista, indiscriminat, el dubte i l'endarreriment en la decisió policial o judicial pot perjudicar greument milers i milers de persones.
I estic d'acord en que la brometa i la ironia - en general molt necessàries i oportunes- anirien bé per al 80 per hora, també d'un amic del Saura, el Baltasar, però front el terrorisme fonamentalista, poques bromes a fer.
He trobat a faltar, per exemple, davant la callada habitual del mudito pecident (gràcies Carod), i atès que potencialment afectava a més d'un milió de catalans, que no hagi tingut més reflexos l'Artur Mas, i hagi fet una declaració seriosa, formal, ell sol, com a líder de CDC i de CiU.
Són oportunitats clares d'intentar reblar el clau sobre l'evident manca de lideratge i de capacitat de lideratge del mudito i del tripartit, però la prudència excesiva d'en Mas, davant temes sobre els quals no té informaciò fefaent completa, comporta aquesta pèrdua d'oportunitats.
Sincerament, no m'imagino en Jordi Pujol, ja no com a governant, sino només com a lider polític abans del 1980, davant una situació semblant, que hagues callat o ho hagues delegat en Miquel Roca o en Josep M.Cullell.
I, obviament, penso que , sense dramatitzar, en Mas hauria d'haverse posicionat clarament a favor de les mesures policials i judicials.
Si després resulta que era un globus inflat, es evident que la responsabilitat seria de la polícia, la GC o la justicia.
I tampoc entenc perque no se'ns informa del grau d'alerta antiterrorista en que estem o com evoluciona, com fan als països civilitzats, per a les ciutats amenaçades, de manera habitual i continuada.
Tant fàcil que es, i tant clarificador i informatiu que resulta per a la ciutadania.....
O ni ells ho saben? Espero que no.
No hi ha una comissió mixta de seguretat Generalitat/Interior?
Que estem, a nivell 4, nivell 6, nivell 8 , o sense nivell?
En fi, amb la ineptitud d'en Saura dificilment es pot millorar, però he trobat a faltar aquests punts dels comentaris de columnistes i analistes.
Bona nit.Cordialment,
Andreu
Marc, et recomano l'article d'en Salvador Cot avui divendres a la secció de Diàleg de l'Avui. És brillant, i tracta justament d'això de la partitocràcia. Cada cop estic més convençut que justament això de la partitocràcia està a l'arrel dels nostres mals... i serà molt difícil arreglar-ho. Són un clan.
Andreu, com sempre, els teus comentaris llargs i enraonats són molt benvinguts.
Tens raó. Potser en Mas hauria pogut fer alguna cosa més, però mira el meu comentari just abans del de Reflexions. No sé quants dies després que esclatés la crisi, el mudito ha parlat... per acusar a CiU d'alarmisme... quins collons.
I sense cap mena de dubte, en Pujol, en una situació així ja hauria parlat, i bé, d'acord a la institució que representava, amb dignitat i adreçant-se a la gent.
El que està passant no té nom.
Hola companys,
en un assumpte tan greu no es pot fugir d'estudi i n'he penjat un article al meu blog, per si a algú li interessa.
www.illadelsdeusmorts.blogspot.com
S'han de tenir molt quadrats pr sortir a dir “no criminalitzaem el col.lectiu...”
A cagar! El tema no és ni tans sols el col.lectiu, el tema és que hi ha gent que ens vol matar. A tu o a mi un dia qualsevol. Entenem de què parlem?
Publica un comentari a l'entrada