divendres, de gener 11, 2008

Al "soci" no se "li" pot enganyar...


Una de les frases més famoses d’aquest president nefast i patètic que va tenir el Barça, Josep Lluís Nyunyes, va ser la de “al soci no se li pot enganyar”. Si ens posem seriosos hauríem de denunciar la demagògia que s’hi amaga al darrere, la manipulació dels sentiments dels socis, etc, etc.

Però com que en aquest país cada cop surt menys a compte prendre’s les coses seriosament, més val trobar-li alguna equivalència ridiculista. Havia pensat titular aquest post “a les bases no se les pot enganyar”, parodiant l’estafa i el patetisme. Però probablement no hauria tingut prou ganxo (parlant de ganxo, no us perdeu la recomanació final del post d'en Joan Arnera)

Perquè és clar, a qui li sorprèn, a hores d’ara, que la direcció d’ERC enganyi les seves bases?

Hi he pensat en relació als episodis penosos on els candidats a les eleccions espanyoles proclamats per les bases han estat vilment ignorats a l’hora de la confecció de les llistes per part del partit. Els “àlex ens diran allò de la democràcia interna, etc. però, sincerament, és millor no enganyar, no generar expectatives que actuar directament estafant al personal. Quin sentit té que la direcció d’ERC es passi pel forro el candidat proposat per les bases d’ERC a Lleida? Doncs que no facin el ridícul i vagin per feina, sense intentar enganyar ningú. Al cap i a la fi... al soci –o a les bases- no se’l pot enganyar. I dic això perquè avui he parlat amb companys de Lleida i realment no es pensen deixar enganyar, i tenen una sensació d’estafa monumental. Podríem dir el mateix del que ha passat a Tarragona amb en Renyer.

“Al soci no se’l pot enganyar” tampoc amb allò de les “mans netes”. A veure, m’agradaria que reflexionéssim sobre aquest cas paradigmàtic del nou president de la Diputació de Girona, d’ERC. El sr. Enric Vilert. Aquest senyor, en fer-se amb la presidència de la diputació el primer que va fer va ser pujar-se el sou més d’un 40%, amb el resultat que el seu sou ha esdevingut superior al del president del govern espanyol. Aquesta tarda, després de dinar, estàvem prenent una copa amb uns companys juristes. I hem arribat a la conclusió que aquesta pujada de sou és il·legal. Perquè malgrat la discrecionalitat i autonomia de què disposa aquest organisme –la diputació de Girona- per a la seva autoregulació, no hi ha ABSOLUTAMENT RES que justifiqui que el seu president tingui un sou superior al del president del govern espanyol. Per tant, hi ha un exercici arbitrari del poder, i una extralimitació de la discrecionalitat en l’auto-organització. Té més feina el sr. Vilert, president de la diputació de Girona que el sr. Zapatero, president del govern espanyol? Ha hagut de renunciar a més coses el sr. Viler, president de la diputació de Girona, que el sr. Zapatero i la resta de mandataris espanyols per exercir les seves funcions? Segur que no.

Qui és Enric Vilert? Contra qui ha empatat Enric Vilert? A què ha renunciat Enric Vilert per assumir la presidència de la Diputació de Girona que justifiqui que s’apugi el sou més d’un 40% respecte el seu antecessor? Quines noves competències i responsabilitats ha pogut assumir que ho justifiquin?

Ja us ho dic jo: probablement el sr. Enric Vilert mai a la vida hagués pogut somiar amb arribar a un sou com el que discrecionalment s’ha dotat. D’una manera graciosa, com es fan les coses amb les pràctiques arbitràries, sense fonament, sense justificació, sense res que ho expliqui... simplement... perquè al sr. Vilert i el seu tripart els hi ha sortit dels ous que estigui més ben pagat que el president del govern espanyol. Tot i que només sigui, i ho remarco, UN MISERABLE PRESIDENT DE DIPUTACIÓ.

M’he “cebat” amb aquest individu al que tinc la sort de no conèixer. Em sembla un cas paradigmàtic de prepotència, arbitrarietat i frau. Un cas exemplar d’aquests polítics que ens governen i disposen dels nostres salaris en forma dels impostos dels que viuen... i que no han treballat mai, no saben el que costa guanyar-se les garrofes, crear, produir, tenir talent, progressar, etc.

És un exemple paradigmàtic de les “mans netes” d’ERC. És a dir, d’una altra estafa d’ERC, perquè aquests fets denunciats són una tremenda estafa.

Tanmateix, la polèmica amb aquest “sipai” ve de lluny. Us reprodueixo a continuació, sense tocar-hi ni una coma, un parell de notícies delicioses. Això del porc trufaire “Vilert” no té preu, és boníssim. I estem parlant dels del Teatre de Guerrilla, que crec són de la gent més propera a ERC... imagineu-vos!!!!!!!!!!!

Teatre de Guerrilla bateja un porc tufonaire amb el nom del vicepresident de la Diputació de GironaGirona.-

Teatre de Guerrilla va aprofitar el programa d'ahir de Caçadors de bolets, de TV3, per venjar-se personalment d'Enric Vilert. La picabaralla es remunta al maig passat, quan l'empresa de gestió cultural Teatre de Guerrilla va anunciar la suspensió del Supermercat de Teatre de Catalunya, del qual s'ha celebrat una única edició. En un comunicat, Teatre de Guerrilla culpava de la suspensió Enric Vilert, vicepresident de la Diputació de Girona, que és el patrocinador més important de la mostra, i que l'arribava a desqualificar dient que té «maneres preconstitucionals». El cas és que Teatre de Guerrilla va batejar ahir amb el nom de Vilert un porc tufonaire en el decurs d'un esquetx humorístic.

Font: El Punt, edició Comarques Gironines20-12-2005


Teatre de Guerrilla lleva ante el juez al vicepresidente de la DiputaciónANTONI F. SANDOVAL - 01/02/2006

Impago de facturas por valor de más de 53.000 euros, irregularidades en la contratación y abuso de poder. Estos son los argumentos de las tres demandas que contra el vicepresidente de la Diputación de Girona y responsable de la comisión de Cultura de este organismo, Enric Vilert (ERC), presentaron ayer ante el juzgado de Girona los componentes del grupo Teatre de Guerrilla. Los componentes del grupo explican que Teatre de Guerrilla recibió en el año 2003 el encargo por parte del área de Cultura de la Diputación de Girona -presidida en aquel momento por Joan Puig- de gestionar y coordinar el festival Supermercat del Teatre de Catalunya para el año 2004. El programa, presentado en marzo de ese año, se llevó a cabo con éxito de público y organización, según Teatre de Guerrilla. Posteriormente, el nuevo responsable de Cultura de la Diputación, Enric Vilert, les encargó la preparación de una nueva edición para el año 2005, que, sin embargo y por decisión de Vilert, según el grupo teatral, nunca se llegó a hacer realidad. Teatre de Guerrilla denunció entonces públicamente la, en su opinión, pésima gestión de la Diputación en materia de cultura y, especialmente, la incompetencia de Vilert. El grupo acusa ahora al vicepresidente de la Diputación de "abuso de poder" al utilizar las funciones de su cargo público "para no hacer efectivos los pagos pendientes -cantidades que corresponden a facturas contraídas y no subvenciones- y satisfacer así su ansia de venganza contra Teatre de Guerrilla", según Quim Masferrer, uno de los miembros del colectivo. También le acusan de irregularidades en la contratación porque, según ellos, "se negó a firmar un contrato alegando que era suficiente un acuerdo verbal".
PS: i per no ser enganyats... indispensable llegir el que probablement sigui un dels millors posts últimament escrits a la catosfera, pel gran Joan Arnera

9 comentaris:

Manel des de l'exili ha dit...

El més fort de tot, és que en Vendrell es frega les mans quan en Vilert s'apuja el sou un 40%, perquè automàticament entre més diners al partit!.
Paradoxalment, a ERC l'interessa somerament que els seus càrrecs públics s'apugin els sou perquè així també augmenta amb l'impost que cada militant ha de pagar al partit per tenir el càrrec.

Elies ha dit...

Benvolgut i enyorat Manel... a més a més del que dius... també l'interessa que el sou "previ" sigui el més baix possible, perquè d'aquesta manera el diferencial de l'impost "revolucionari" és més alt. De manera que els indocumentats són sempre més atractius per al partit que la gent que es guanya bé la vida per la seva professionalitat.

Elies ha dit...

però, vaja, amb independència de tot això, realment em faig creus que hi pugui haver gent amb aquesta cara tan dura. De debò que es necessita ser un desvergonyit per fer això. I per tolerar-ho...?

Enric I. Canela ha dit...

Elies,
No conec de res al sr. Enric Vilert, però quan vaig llegir la notícia em vaig quedar astorat.
A ERC, com a tots els partits, hi ha de tot, però el que passa a ERC és que es poden fer coses que a altres llocs no passen. ERC.
Coneixia el tema de la “quota”, però no dels diferencials i tot això no en sabia res. No m’agrada gens aquest mecanisme d’ERC. Jo no acceptaria ni de conya. És un gran mecanisme per fitxar gent poc preparada o inexperta.
Coincideixo amb el comentari que fas sobre el post del Joan Arnera. És brillant. Certament cada dia espero llegir els comentaris polítics que feu el Joan i tu.

el nano ha dit...

Bon día, Elies??
Aixó no és denunciable??
Que creus que diria la justicia ordinaria??
Ningú s' atreveix a fer-ho???


El nano esperverat

Elies ha dit...

No sé què diria la justícia. Sí sé que si fóssim una societat civil més forta i amb més coratge en la defensa dels seus interessos, algun col·lectiu a l'estil d'aquests dels "drets civils" de nordamèrica, ja hauria presentat la demanda.

Independentista Gironí ha dit...

Si més no, hi ha una campanya de denúncia respecte a aquest tema a http://retribucions.respolis.cat

L'Espelt ha dit...

Èlies... que fort això d'aquest Enric... que dur assumir que el meu vot ha acabat ajudant a col·locar aquests impresentables on son... que dur!!!
Avui però, i si em permets, et faré una correcció ortogràfica (si, ja sé que no soc el més indicat, però...). L'error és en el títol, quan cites a en Josep Lluís Nyunyes, pensa que soci, s'escriu amb S, és a dir, "sosi", ell mai ho hagués escrit amb C... i com que està entre cometes... toca escriure "sosi" (així com omplin-te la boca de la paraula "sosi"). Ja se sap... aquesta gent del "fumbol"...

Josep (sl) ha dit...

Tarragona és un exemple també del mateix l'única cosa que han fet PSC-ERC des de les eleccions és pujar els impostos i els seus sous un 37% de cop, respecte l'últim any de CiU. Sobre els punts programàtics el PSC no n'ha complert cap i ERC tampoc.