dilluns, de gener 07, 2008

ATERRIZA COMO PUEDAS!!!


Ahir mateix, n’Enric Canela ens deia que calia fer alguna cosa per Catalunya. Que patia pel seu futur immediat. Referenciava l’informe de l’Avui sobre les previsions al Tribunal Constitucional per al dissortat nou estatut de Catalunya. També feia referència als dos magnífics articles del Molt Honorable Heribert Barrera defensant el vot en blanc com a medida desesperada perquè alguna cosa canviï.

Però podem trobar encara que el mudito aficionat als toros de la Generalitat encara ens esbronca perquè segons ells ens fem les víctimes. Total, perquè en un any hi hagi hagut una apagada fenomenal, els trens funcionin pitjor que al s. XIX, l’aeroport de Barcelona sigui un caos fenomenal consagrat a major glòria de la T4 de Barajas, que el nostre sistema educatiu continuï degradant-se, a l’igual que la sanitat pública. Com som, collons, els catalans, ens fem les víctimes per qualsevol cosa.

És clar, després surt aquest engendro del Centre d’Estudis d’Opinió i diu que una brutalitat absoluta de la població catalana estem profundament insatisfets amb la política, i tothom ho troba d’allò més normal, i no passa res. I el conseller d’Interior diu que la gent ha de participar més. És a dir, que al final la culpa torna a ser nostra perquè no participem prou. Té collons, la cosa…

I ja tothom veu la gran farsa d’allò del referèndum 2014, i continua sense passar res. I donen peixet a aquest home, en Ridao, perquè vagi dient que al 2023 estaria bé que tinguéssim el concert econòmic com al País Basc. Osti tu, i tant que estaria bé! Si arribem vius! podríem afegir.

Això sense comptar les brillants i coratjoses precampanyes dels d’esquerra i els de convergència. Ui! Què durs s’han posat, quina por, tota Espanya està tremolant perquè els catalans han parlat! Amaguin els nens! Tites, tites… se sent pels passadissos de la Moncloa.

Ja ho veieu, ni tan sols hem ensenyat la poteta per sota la porta i aquest personatget que es diu Cirera diu: socialistes espanyols i peperos espanyols (òbviament, comptant –sino impulsant-ho directament per acabar amb aquesta anomalia històrica- amb els socialistes “catalans” i peperos “catalans”) haurien de pactar per “equilibrar” les coses, és a dir, que les tribus perifèriques no tinguin ni tan sols la representació que la legislació espanyola preveu per a la resta de l’estat.

Bé, probablement això només siguin que casualitats del missatge no entès del federalisme, o dels problemes que més preocupen a la gent, que són coses que als catalans no han interessat mai. Quin fart de riure ens fem quan sentim això "dels problemes que preocupen a la gent" a qui? se sent com un bram!). Ni tan sols disposar de bones infraestructures, ni d’evitar l’espoli que patim, ni la laminació permanent de les nostres competències, ni res d’això. Probablement res. Tot siguin coses d’aquest victimisme que patim, i que ens autoinfringim. Com ens agrada, eh? Què viciosos som, eh?

No sé, com aquests que encara defensen l’eix dreta/esquerra per interpretar la realitat política catalana, i que es pensaven que als companys del PSC –PSOE els hi robarien, a les primeres de canvi, uns quants centenars de milers de vots per arribar ràpidament a no sé quina cosa del milió de vots. És clar, per finançar aquest creixement el més normal és que el president de la Diputació de Girona, un tal Enric Vilert, com a primera mesura, s’apugi el sou més d’un 40%, suposo que per no dir que és menys que el ZP, i que bons uns són els gironins com per tolerar que el president de la seva diputació –un organisme d’allò més indispensable en la vida dels gironins- cobri menys que el president d’Espanya. Ahí tus güevos, Vilert!

Llavors em desperto de la migdiada sofarera del magnífic dinar de Reis, Epifania del Senyor, i veig que per la TV estan fent “Aterriza como puedas!”, i cap dels personatges grotescos d’aquell vol supera els nostres Montilles, Carods, Puigcercosos, Saures, Durans, Gelis, Huguets, i els seus espectacles patètics, d’humor absurd, negre. Aquest saqueig permanent de la voluntat popular, aquesta mena de displicència perdonavides amb què ens governen i tracten, mentre només saben fer l'inútil, sí, l'inútil. Uns inútils absoluts, majúsculs, gegantins. Inútils!

Doncs això… estimada Catalunya… per al nostre futur immediat, l'únic que se m'acut és... ATERRIZA COMO PUEDAS!!! (això sí, si ho fas a l’àrea de BCN no ho facis a més de 80 km/h, no sigui que contaminis, que se’t caurà el pèl!)

5 comentaris:

nano ha dit...

Ha, ha, ha ha
Avui m has fet riure!!! veig que no perds el sentit del humor, aixó és important.
Dit aixó, has tocat dos temes bàsics:

1. L'article de l' Heribert Barrera a l'Avui, personalment li dono tota la raó del mon. No volem ni el CiU sociovergent d' en Duran i no volem l' ERC que s' ha baixat els calçotets fins avall de tot.

2. Un tema que m' indigna realment, el Sr. Vilert i els molts Sr. Vilerts que tenim (de tots els partits). Vergonyos, que pugui passar i que ningú faci rés...

Bé, vaig a dormir.

Ps Estic mirant l'Àgora on el Ramon Tremosa i el Josep Olivé han cantat una mica la canya al Tamames & cia...

El nano

Enric I. Canela ha dit...

Elies,
La referència al "mudito" que ha fet el Ricard Ruiz de Querol, que vaig referenciar ahr al bloc, és bona. No puc entendre, clar que som de galàxies deiferents, els plantejaments que fa Montilla.
Aquest home és capaç d'inaugurar les atraccions del Tividabo, amb l'avió i el tren de la bruixa, i dir que tenim les millors infraestructures.
Tenim una seriosa crisi de partits.

Josep-Empordà ha dit...

Si us interessan els molts srs. Vilerts que polulan per les institucions politiques (i no politiques) catalanes, us aconsello que feu una visita a: http://www.jobdoneorimgone.net/rubrique.php3?id_rubrique=245&lang=ca

Hi trobareu moooolta informació sobre el que cobren els nostres actuals politics, els mès tanoques i els mès ben pagats de l'estat.

joliu ha dit...

Sempre van bé unes gotes d'humor per edulcorar les llàgrimes.

Joan ha dit...

Jo ja ho he decidit. Vot en blanc. crec que és la millor de les opcions i a més pot arrossegar molta altra gent catalanista desencantada. Tenim un greu problema. Sí senyors. Anem a la deriva i no m'ho prendria gaire en broma. Els problemes es van acumulant...

P.S hauríem de fer alguna cosa, com llegia abans. I no parlo irònicament, però crec cal una resposta social organitada, pacífica, però contundent.