Ahir es va cel·lebrar la Festa de l'Oli a la Pobla de Cérvoles, petit poble de Les Garrigues al peu de la Serra de La Llena. No és estrany que es faci festa, ja que probablement sigui un dels millors olis del món. Com a mínim cel·lebrem-ho. I, evidentment, hem tornat amb el cotxe ple fins dalt de garrafes d'oli, per a tot l'any.
Les rodes del molí. Tot el procés és artesanal i pel sistema tradicional d'extracció en fred. Encara no sé fer les fotos del mòbil amb flash.
L'ermita de Sant Miquel, petita, d'aires renaixentistes, i curiosament al mig del poble. Ara hi conté la reproducció del retaule gòtic original dedicat a Sant Miquel, i obra de Bernat Martorell, que es troba a la catedral de Tarragona.
Aquest és el cementiri del poble veí, El Vilosell, amb aquest passadís de xiprers, recollits com si fossin un pom. He parat un moment amb el cotxe per fer la foto. És el contrapunt del silenci dels hiverns per aquestes contrades, d'aquesta certa tristesa despullada dels camps d'ametllers i de les vinyes.
PS: per cert, m'oblidava d'una recomanació. Un nou bloc... que promet moltíssim. D'un bon amic formenterenc, patriota i divertit, a més a més escriu molt bé, d'una manera molt amena. Es tracta de "L'illa dels deus morts", quan el vaig trucar per saber quina història formenterenca s'hi amagava al darrere... la sorpresa va ser trobar-m'hi una cançó de Su Ta Gar, un mític conjunt basc, només d'escriure el seu nom em salten les cames. No us el perdeu!
diumenge, de gener 20, 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Aquestes imatges trapúen un món màgic de records. I d'una infinitat de detalls, que van conforman allò que som. El cementiri és una delícia.
A mi m'agrada molt veure que es fa per aquest món. Avui diumenge he estat a La Noguera. M'agradara observar que es fa més enllà del meu redol.
Ah, i una bona teca a un restaurant de Ponts: Lo Restaurant.
Elies, demà li ensenyaré el teu bloc al meu cap, que és de Borges i també diu que al seu poble fan el millor oli del món. He, he.
Dissabte que ve hi ha fira a Borges, segons m'ha dit.
Fa poc vaig anar al museu de l'oli de Borges i també vaig tronar carregat. I l'any passat vaig anar a la fira de l'oli de Verdú, on hi havia festa grossa.
A veure si ens convides, eh?
ja ja ja, Marc, no hi ha color!!! (què hem de dir, no? se suposa que cal esperonar aquests bonics piques de campanar...).
L'any vinent, si arribes a Borges, t'escapes fins a La Pobla... i tu mateix fas la cata. L'oli de La Pobla té un altre aventatge... com és un poble tan alt (667 metres) abans del canvi climàtic no calia tractar les oliveres.
Dessmond, és tal com ho expliques.
Publica un comentari a l'entrada