Apa, ja està. Aquest dolor per on evaqüem les nostres excrecències, i que periòdicament ens ataca, ja ha passat.
El Reial Club Deportiu Espanyol, aquesta cosa que no té equip, ni té país, ni té llengua (se la inventa), ni estadi (i quan el tingui no tindrà ciutat), ni sap fer o ser cap altra cosa que un dolor agut de tant en tant allà on les persones i els països fem les nostres evaqüacions, acaba de perdre la seva segona final de la UEFA, un títol francament menor a escala europea.
Allà s'han quedat plorant aquells que ahir sentia per la ràdio cridar "aquí estamos los españoles de Barcelona!". Doncs molt bé, allí estan i no se'ls troba a faltar. De fet si els coneixen a ca seu ja serà molt.
Què trist, què penós, viure instal·lats en l'anticatalanisme com a raó de ser i d'existir, haver de gaudir proclamant que són tot allò que la gent d'on viuen rebutgem. Ser sense saber perquè. Fer sense saber perquè. Disfrutar només per fotre.
Doncs avui heu tornat a tenir l'únic que us mereixeu: derrota, humiliació, rebuig. Perquè les risses per la vostra derrota s'han escampat per tots els pobles i ciutats del país.
El Reial Club Deportiu Espanyol, aquesta cosa que no té equip, ni té país, ni té llengua (se la inventa), ni estadi (i quan el tingui no tindrà ciutat), ni sap fer o ser cap altra cosa que un dolor agut de tant en tant allà on les persones i els països fem les nostres evaqüacions, acaba de perdre la seva segona final de la UEFA, un títol francament menor a escala europea.
Allà s'han quedat plorant aquells que ahir sentia per la ràdio cridar "aquí estamos los españoles de Barcelona!". Doncs molt bé, allí estan i no se'ls troba a faltar. De fet si els coneixen a ca seu ja serà molt.
Què trist, què penós, viure instal·lats en l'anticatalanisme com a raó de ser i d'existir, haver de gaudir proclamant que són tot allò que la gent d'on viuen rebutgem. Ser sense saber perquè. Fer sense saber perquè. Disfrutar només per fotre.
Doncs avui heu tornat a tenir l'únic que us mereixeu: derrota, humiliació, rebuig. Perquè les risses per la vostra derrota s'han escampat per tots els pobles i ciutats del país.
L'únic consol que teniu és haver-vos sentit acompanyats per altres almorranes (ja sé que són morenes, però mola més almorranes) nacionals, com el Montilla i el Carod a Glasgow, i el Fernández i el Piqué al Palau Sant Jordi, entre els energúmens, entre els ultres, entre els perdedors, entre els que només tenen raó de ser per coure una mica quan evaqüem les nostres excrecències. I això, cada cop més de lluny en lluny. He he he.
3 comentaris:
Riure de les desgràcies dels altres és lleig.
Suposo que l'equip de mercenaris estrangers del barça són dels teus.
Aquest any quan el Madrid guanyi la lliga enlloc del barça em recordaré de tu.
Ves a parir a la porta d'un manicomi a riure't dels esgarrats i subnormals.
Com pot ser això.... sóc català, vaig néixer Catalunya, parlo català, i com pots comprovar també l’escric, i per acabar de rematar la feina, treballo en una institució que en els seus estatuts es defineix com a pública i catalana, però tenim un problema, sóc soci del RCE, quina putada no? Ho dic per tu. Segurament el Doctor Mengele català la va cagar amb mi, em volia convertir en un bon català, amb la barretina, el meu ruc, i el cd de sardanes, o per ser més actual,el darrer hit parede, perdó el darrer número u, per si ets d’aquests que només entens la llengua de Pompeu, d’Obrint pas, però es va oblidar de fer-me soci del FCB, i el penis no s´hem posa erecte quan escolto el Segadors.
Saps una cosa estimat Goebbels català, estic content d’haver-te llegit, ja que amb gent tant inculta i de mentalitat nacionalsocialista com tu, l’independentisme català serà això una utopia.
Gràcies, moltes gràcies per ser com ets, continua escrivint i adoctrinant a les noves fornades, que així jo seguiré dormint tranquil•lament segur de que mai veuré una Catalunya independent.
Molt bé, nois. Benvinguts al blog. Millor llegir això que atonyinar aquests éssers estrambòtics que encara van a animar el Reial Club Deportiu Espanyol amb estelades, que Déu n'hi dó...
Millor llegir això i insultar aquí -queda més en família- que llençar proclames feixistes i espanyolistes cada cop que us acosten un micro.
Apa, que sigueu molt feliços amb el vostre autoodi, enjoy yourself.
Publica un comentari a l'entrada