Hem pujat a Euskal Herria a veure la Reial Societat- FC Barcelona, dissabte 5 de maig.
Divendres anem a Bilbo, hi arribem al capvespre, gris que amenaça pluja, però aguanta. Fem un tomb pel casc antic, i alguns "potes". Les parets dels carrers són netes, ja no estan plenes de pintades com anys enrere, recordar-ho és com escoltar un antic vinil. És divendres i la gent passeja amunt i avall amb despreocupació. Uns amics ens han convidat a sopar a un txoko. Agafem el metro, modern i net. El tren comunicava en l'àrea de Bilbo les fàbriques i la indústria al llarg de la ria amb els barris dormitori, amb les ciutats proletàries que envolten Bilbao. El metro comunica els centre i els barris. Ens retrobem i fem més potes. Després anem al txoko, el local social d'una societat gastronòmica; fantàstic, quina enveja aquesta història dels txokos. Ens han preparat un sopar suculent: marisc, carn, bon vi i patxaran. Amfitrions esplèndids, impossible de correspondre. Continuem fent copes fins altes hores de la matinada, massa altes, potser.
Dissabte. Ens hem adormit. I tenim una mica de ressaca. M'aixeco el primer i mentre espero vaig a esmorzar alguns pintxos, no m'atreveixo amb la birra. Fem tard per arribar a la sidreria, a Astigarraga. Ja s'acaba la temporada, però encara n'hi ha algunes d'obertes. El menú sidreria i tota la festa que l'acompanya és fantàstic. Grups de penya amb moltes ganes de passar-s'ho bé, bona sidra, txistorra o xoriço cuït, truita de bacallà, bacallà amb pebrot escalivat o fregit, txuletón (el plat estrella, una carn i un tall excel·lents) i codony, anous i formatge de postre.
Van obrint diferents botes de sidra, cadascuna té un sabor diferent, diuen, però cal ser un entés, a mi tota em sembla boníssima, fresca, amb aquella acidés de la poma... Baixem a una mena de trulls o cellers, on estan les botes "preferides" de la casa. Ens diuen que ho fan perquè al ser final de temporada avui som pocs, que quan està a tope no poden. I que començaran a embotellar. Els grups són heterogenis. Hi ha un parell de "veterans" bascos, euskalduns, i alguns grups de gent jove. Un dels senyors grans està sorprès que hàgim arribat a la sidreria si anàvem a veure el futbol "así que catalanes...". És molt catxondo i comencem a parlar de futbol, n'entén molt... a la seva manera. No parlem de política, fins que recordant Zubizarreta diu "Zubizarreta es como el PNV", i es queda plantat al mig mirant-nos, allarga una mica la mà simulant que una pilota li va per l'esquerra i diu "una pelota por la izquierda" i es mou lentament uns centímetres cap a l'esquerra estirant tots dos braços com per blocar la pilota; "una pelota por la derecha" i es mou lentament uns centímetres cap a la dreta estirant tots dos braços cap a la dreta amb la mateixa intenció. El símil i l'escena són boníssims, i hi ha molt bon ambient. Vaig pensant, perquè no li pregunto, quina opinió tenia de Zubi com a porter, si li semblava bo... perquè no he acabat de pillar la intenció del símil, tan podia ser una broma irònica com una manifestació d'orgull. El PNB, com un bon porter, sempre ben situat, que en té prou amb moure's una mica per arribar on vol. Realment el PNB és un partit que vertebra Euskadi, com a mínim m'ho sembla, i és un partit que es fa admirar. Com Zubi? Encara que no parés un penal ni a la de tres???
Sortim molt tard de la sidreria. Sembla que el pla d'arribar a la pensió a Donosti i poder fer migdiada perilla. Finalment, i tot i que la pensió ens costa una mica de trobar, encara podem estirar-nos vint minutets. I cap a Anoeta. Estem trillats, de manera que només podem fer un parell de birres abans d'entrar, la cosa no dóna per gaire més.
Guanyem. La segona part del Barça és bona, amb orgulll. Per primera vegada tinc la sensació que es treuen la son de les orelles i comencen a tenir clar que o es posen les piles que tinguin o la Lliga perilla. La victòria d'avui és molt important, molt. Sap greu que sigui davant una Real amb tan perill de baixar... però el futbol és així, que diuen, i no podem perdonar. Hem pujat molts catalans, és un desplaçament agraït. Hi ha molt bon ambient. Al final tothom respira una mica tranquil, s'ha vist un Barça compromès, Ronaldinho ha "tornat" i tot i que no desborda mai en l'u contra u el seu nivell d'implicació i participació és molt superior, i la seva qualitat, ni que sigui amb magnífiques assistències, desborda el rival. La societat amb Eto'o, ni que sigui oportunista, és letal. I Messi és un geni que cada cop va a més.
Quan acaba el partit anem de potes i pintxos pel casc antic de Donosti. Diuen que hi ha els millors pintxos del món. Més birra i més pintxos. Alguns locals s'han sofisticat, i ofereixen "delicatessens" en pintxo, com un tall de foie a la planxa amb xarop de cirera o altres... Els locals i els carrers del centre estan a rebentar. Gent de totes les edats, però molta gent jove. Molts catalans (òbviament) i altre turisme "internacional" no polític ni futbolístic, molta gent que arriba a Donosti a gaudir d'una ciutat preciosa i d'un molt bon ambient. Estem molt cansats, i seiem a la plaça de la constitució, fa una mica de fresca, però seure és el que ve més de gust. Arriba una mani d'unes cent persones, joves, tots d'estètica "borroka". No he pogut veure ni entendre què deia la pancarta. Estan posant punt final a la mani a la plaça, es posen en rotllana, diuen unes paraules i s'estan un minut amb el puny en alt en silenci. No veig el moment de preguntar ningú per què o per qui era la mani. Es dissolen sense més.
Aquesta nit (la de dissabte) el Tribunal Suprem espanyol havia de pronunciar-se sobre les candidatures d'Abertzale Socialistak i d'Acció Nacionalista Basca. No ho faran fins la matinada, però no hi ha cap sorpresa en el seu pronunciament. La doctrina espanyola del que és terrorisme és tan aberrant i salvatge que podem dir que realment és una llei molt espanyola, molt anclada en la seva tradició més negra, repressora i fanàtica. El nacionalisme espanyol potser sigui el més fanàtic i energumènic de l'Europa Occidental (així excloc als energumènics bessons polonesos). La llei de partits i la interpretació de la llei de partits és aberrant, antidemocràtica i absolutament inconsistent. Les idees no han de ser mai delicte, i menys encara, defensar unes idees. Els delictes els cometen les persones. No té cap sentit que pel simple fet d'haver format part d'un partit polític, d'unes llistes electorals, i tot i que mai hagis comès cap delicte, ni se t'hagi encausat, ni processat, ni pogut defensar, ni res... simplement per haver format part d'unes llistes electorals, sigui motiu per prohibir-ne d'altres. És aberrant. Només hi pot haver pena envers les persones, i no es pot condemnar 10.000 persones sense judici simpliment per haver format part d'un partit o d'unes llistes electorals. La violència no és cap camí, això està molt clar i no crec que a aquestes alçades hi hagi ningú que ho discuteixi. Però la violència té moltes manifestacions i aquesta de la llei de partits, amb tot el vestit formalista que vulguin, és una de les aberracions més grans que aquesta escassa i casposa democràcia espanyola haurà comès.
En aquestes desquisicions m'he acabat un cubata sense reaccionar. De manera que a dormir, enfilo el bulevard, amb la Conxa al fons. La part vella de la ciutat bull. Però en creuar el bulevard apareix silenciosa i adormida. Com jo, que començo a caminar i sense adonar-me'n em passo el carrer de la pensió. Fa fred, i refaig les passes de carrers sense ni un gat.
Gora Herria! Visca la terra!
Divendres anem a Bilbo, hi arribem al capvespre, gris que amenaça pluja, però aguanta. Fem un tomb pel casc antic, i alguns "potes". Les parets dels carrers són netes, ja no estan plenes de pintades com anys enrere, recordar-ho és com escoltar un antic vinil. És divendres i la gent passeja amunt i avall amb despreocupació. Uns amics ens han convidat a sopar a un txoko. Agafem el metro, modern i net. El tren comunicava en l'àrea de Bilbo les fàbriques i la indústria al llarg de la ria amb els barris dormitori, amb les ciutats proletàries que envolten Bilbao. El metro comunica els centre i els barris. Ens retrobem i fem més potes. Després anem al txoko, el local social d'una societat gastronòmica; fantàstic, quina enveja aquesta història dels txokos. Ens han preparat un sopar suculent: marisc, carn, bon vi i patxaran. Amfitrions esplèndids, impossible de correspondre. Continuem fent copes fins altes hores de la matinada, massa altes, potser.
Dissabte. Ens hem adormit. I tenim una mica de ressaca. M'aixeco el primer i mentre espero vaig a esmorzar alguns pintxos, no m'atreveixo amb la birra. Fem tard per arribar a la sidreria, a Astigarraga. Ja s'acaba la temporada, però encara n'hi ha algunes d'obertes. El menú sidreria i tota la festa que l'acompanya és fantàstic. Grups de penya amb moltes ganes de passar-s'ho bé, bona sidra, txistorra o xoriço cuït, truita de bacallà, bacallà amb pebrot escalivat o fregit, txuletón (el plat estrella, una carn i un tall excel·lents) i codony, anous i formatge de postre.
Van obrint diferents botes de sidra, cadascuna té un sabor diferent, diuen, però cal ser un entés, a mi tota em sembla boníssima, fresca, amb aquella acidés de la poma... Baixem a una mena de trulls o cellers, on estan les botes "preferides" de la casa. Ens diuen que ho fan perquè al ser final de temporada avui som pocs, que quan està a tope no poden. I que començaran a embotellar. Els grups són heterogenis. Hi ha un parell de "veterans" bascos, euskalduns, i alguns grups de gent jove. Un dels senyors grans està sorprès que hàgim arribat a la sidreria si anàvem a veure el futbol "así que catalanes...". És molt catxondo i comencem a parlar de futbol, n'entén molt... a la seva manera. No parlem de política, fins que recordant Zubizarreta diu "Zubizarreta es como el PNV", i es queda plantat al mig mirant-nos, allarga una mica la mà simulant que una pilota li va per l'esquerra i diu "una pelota por la izquierda" i es mou lentament uns centímetres cap a l'esquerra estirant tots dos braços com per blocar la pilota; "una pelota por la derecha" i es mou lentament uns centímetres cap a la dreta estirant tots dos braços cap a la dreta amb la mateixa intenció. El símil i l'escena són boníssims, i hi ha molt bon ambient. Vaig pensant, perquè no li pregunto, quina opinió tenia de Zubi com a porter, si li semblava bo... perquè no he acabat de pillar la intenció del símil, tan podia ser una broma irònica com una manifestació d'orgull. El PNB, com un bon porter, sempre ben situat, que en té prou amb moure's una mica per arribar on vol. Realment el PNB és un partit que vertebra Euskadi, com a mínim m'ho sembla, i és un partit que es fa admirar. Com Zubi? Encara que no parés un penal ni a la de tres???
Sortim molt tard de la sidreria. Sembla que el pla d'arribar a la pensió a Donosti i poder fer migdiada perilla. Finalment, i tot i que la pensió ens costa una mica de trobar, encara podem estirar-nos vint minutets. I cap a Anoeta. Estem trillats, de manera que només podem fer un parell de birres abans d'entrar, la cosa no dóna per gaire més.
Guanyem. La segona part del Barça és bona, amb orgulll. Per primera vegada tinc la sensació que es treuen la son de les orelles i comencen a tenir clar que o es posen les piles que tinguin o la Lliga perilla. La victòria d'avui és molt important, molt. Sap greu que sigui davant una Real amb tan perill de baixar... però el futbol és així, que diuen, i no podem perdonar. Hem pujat molts catalans, és un desplaçament agraït. Hi ha molt bon ambient. Al final tothom respira una mica tranquil, s'ha vist un Barça compromès, Ronaldinho ha "tornat" i tot i que no desborda mai en l'u contra u el seu nivell d'implicació i participació és molt superior, i la seva qualitat, ni que sigui amb magnífiques assistències, desborda el rival. La societat amb Eto'o, ni que sigui oportunista, és letal. I Messi és un geni que cada cop va a més.
Quan acaba el partit anem de potes i pintxos pel casc antic de Donosti. Diuen que hi ha els millors pintxos del món. Més birra i més pintxos. Alguns locals s'han sofisticat, i ofereixen "delicatessens" en pintxo, com un tall de foie a la planxa amb xarop de cirera o altres... Els locals i els carrers del centre estan a rebentar. Gent de totes les edats, però molta gent jove. Molts catalans (òbviament) i altre turisme "internacional" no polític ni futbolístic, molta gent que arriba a Donosti a gaudir d'una ciutat preciosa i d'un molt bon ambient. Estem molt cansats, i seiem a la plaça de la constitució, fa una mica de fresca, però seure és el que ve més de gust. Arriba una mani d'unes cent persones, joves, tots d'estètica "borroka". No he pogut veure ni entendre què deia la pancarta. Estan posant punt final a la mani a la plaça, es posen en rotllana, diuen unes paraules i s'estan un minut amb el puny en alt en silenci. No veig el moment de preguntar ningú per què o per qui era la mani. Es dissolen sense més.
Aquesta nit (la de dissabte) el Tribunal Suprem espanyol havia de pronunciar-se sobre les candidatures d'Abertzale Socialistak i d'Acció Nacionalista Basca. No ho faran fins la matinada, però no hi ha cap sorpresa en el seu pronunciament. La doctrina espanyola del que és terrorisme és tan aberrant i salvatge que podem dir que realment és una llei molt espanyola, molt anclada en la seva tradició més negra, repressora i fanàtica. El nacionalisme espanyol potser sigui el més fanàtic i energumènic de l'Europa Occidental (així excloc als energumènics bessons polonesos). La llei de partits i la interpretació de la llei de partits és aberrant, antidemocràtica i absolutament inconsistent. Les idees no han de ser mai delicte, i menys encara, defensar unes idees. Els delictes els cometen les persones. No té cap sentit que pel simple fet d'haver format part d'un partit polític, d'unes llistes electorals, i tot i que mai hagis comès cap delicte, ni se t'hagi encausat, ni processat, ni pogut defensar, ni res... simplement per haver format part d'unes llistes electorals, sigui motiu per prohibir-ne d'altres. És aberrant. Només hi pot haver pena envers les persones, i no es pot condemnar 10.000 persones sense judici simpliment per haver format part d'un partit o d'unes llistes electorals. La violència no és cap camí, això està molt clar i no crec que a aquestes alçades hi hagi ningú que ho discuteixi. Però la violència té moltes manifestacions i aquesta de la llei de partits, amb tot el vestit formalista que vulguin, és una de les aberracions més grans que aquesta escassa i casposa democràcia espanyola haurà comès.
En aquestes desquisicions m'he acabat un cubata sense reaccionar. De manera que a dormir, enfilo el bulevard, amb la Conxa al fons. La part vella de la ciutat bull. Però en creuar el bulevard apareix silenciosa i adormida. Com jo, que començo a caminar i sense adonar-me'n em passo el carrer de la pensió. Fa fred, i refaig les passes de carrers sense ni un gat.
Gora Herria! Visca la terra!
1 comentari:
Quina enveja el País Basc.
Quan siguin independents els haurem de demanar que ens envaeixin.
Publica un comentari a l'entrada