Perquè el nostre país necessita tornar a creure en ell mateix, i aquesta confiança, aquest canvi de dinàmica el tenim a l’abast si aconseguim canviar coses que semblen inamovibles.
Perquè 28 anys instal·lats a l’Ajuntament de Barcelona, amb quatre alcaldes que s’han transmès directament l’alcaldia sense passar prèviament per les urnes han convertit el Cap i Casal en una finca, en un reducte feudal que molts ciutadans tenen la impressió de que les coses no poden ser d’una altra manera. No podem ser víctimes de la ressignació i el pessimisme.
Perquè les darreres eleccions “autònomiques” el catalanisme va obtenir un triomf inqüestionable a la ciutat de Barcelona, i això demostra que és possible, a banda de necessari, que el catalanisme també governi la ciutat de Barcelona.
Perquè no pot ser que les enquestes, amb els graus de cuina i manipulació que tots coneixem, hagin condicionat tant aquesta campanya i els estats ànims, que fins i tot sembla que això d’anar a votar diumenge és irrellevant, que tot està dat i beneït. Mentida. No ho està. Hi ha encara moltes coses a dir, i per sort, les podem dir els mateixos que les darreres autonòmiques vam aconseguir la important victòria del catalanisme a la ciutat de Barcelona.
Perquè en 28 anys de gestió hi ha hagut molts encerts, però des de fa anys la ciutat navega sense rumb, sense cap model de desenvolupament ni de futur, sense saber quin és el seu lloc al país, ni a Europa, ni al món.
Perquè s’ha prostituït la ciutat i s’ha venut la seva ànima a un turisme de masses, descontrolat, que no feia cap falta i que ha manllevat terriblement qualitat de vida als barcelonins. Perquè la nostra ciutat, que sempre ha estat un punt d’atracció, l’han llançada a les urpes de la més salvatge especulació turística, sense cap límit, sense cap regulació, aplicant receptes de turisme massiu i de “lloretització” absolutament desfassades i contraproduents a mig termini. Perquè aquest model ha desequilibrat l’estructura econòmica de la ciutat, d’una ciutat històricament industrial, empresarial, de creació, emprenadora i d’emprenedors, per abocar-la a una ciutat de serveis d’oci, “playera”, de restaurants, bars, hotels, hostals, pensions i apartaments turístics. Amb un centre històric i una oferta museística devaluada per la seva conversió en una mena de parc temàtic low cost.
Perquè l’Ajuntament d’aquests 28 anys, però sobretot dels darrers 8 anys, ha menystingut la societat civil, el món de l’empresa, i les necessitats dels sectors productius i que creen riquesa amb la seva pròpia empenta i arriscant els seus propis diners.
Perquè es necessita un canvi radical en el lideratge de la ciutat, un nou lideratge que es posi al davant de les necessitats de la ciutat, i en sigui el primer en detectar-les, en donar-los-hi resposta o en reivindicar-les. Ha estat patètic el paper de l’Ajuntament en tot el tema de l’aeroport o de l’arribada de l’alta velocitat; com si no hi fós, com si no existís, únicament amb declaracions de cara a la galeria quan s’han trobat una mica apretats.
Perquè també es necessita un nou lideratge davant els problemes de la ciutat i de la seva gent. Ha estat insuportable assistir a la degradació de la convivència davant l’absoluta inhibició municipal, obsessionat a negar-ho tot fins que la bola es feia tan gran que els hi esclatava a les mans: la brutícia, la inseguretat, la massificació i insuficiència del transport públic, la permissivitat absoluta amb l’incivisme, etc.
Perquè necessitem urgentment reconèixer i donar suport a les famílies i atendre els seus principals problemes, com la falta de places de llars d’infants i les dificultats per trobar una escola per als seus fills, que són qüestions que angoixen profundament a moltes famílies que paguem uns impostos dels més abusius de l’estat, i que són tractats amb absoluta displicència.
Perquè necessitem un nou govern que retorni la ciutat als ciutadans, que siguem nosaltres els autèntics protagonistes. Un govern que esborri del mapa la tonteria i el papanatisme, que tingui sentit del ridícul i ens estalviï vergonyes i inútils despeses com les del Fòrum de les Cultures, la factura del qual encara ignorem.
Perquè necessitem una nova manera de governar, allunyada de la prepotència que ignora sistemàticament els veïns. Necessitem gent nova, amb menys demagògia, però amb més respecte per la ciutat i el seu entorn. És inadmissible i vergonyós que espais que són una autèntica sort que hagin arribat als nostres dies com ho han fet, com la muntanya de Montjuic o el Tibidabo, es vegin matxacats amb projectes com el nou hotel Miramar, una mole de ciment en mig del verd de la muntanya, o el nou telefèric, més propi d’una pista d’esquí, o l’ampliació del Parc d’atraccions del Tibidabo.
Perquè podem fer que el catalanisme governi la ciutat, i això seria una injecció d’optimisme i d’esperança per al nostre país, que retornaria la il·lusió davant els intents mesquins d’adormir el país, de convertir-lo en una gestoria gris, apàtica, mediocre i autoritària. Perquè si el Cap i Casal assumeix novament el seu paper i destí nacional, pot encapçalar, com li correspon, el ressorgiment nacional, pot tenir tot el país al darrere, pot liderar la sortida de l’actual estat de desorientació. Perquè cal acabar amb aquests anys d’infàmia que només han perseguit dissenyar una ciutat d’esquenes al país, arraconant tots els símbols de la catalanitat (començant pel patètic intent d’eliminar les quatre barres de l’escut de la ciutat) i convertir-se en un contrapoder nacional (i un apèndix sense personalitat del govern de la Generalitat des que hi ha el tripartit).
Perquè no ens podem posar estupendos ara, i desaprofitar aquesta oportunitat de canviar les coses, que, ens agradi o no (i per a molts, entre els que m’hi incloc, no hauríem pensat mai que acabaríem fent això, però és l’única opció que ens queda) passa per votar Xavier Trias, per votar CiU.
Perquè ERC, dissortadament, ha estat invisible en el govern de la ciutat des que hi és. I avalar ERC en aquests moments és impedir que aquest partit i la seva gent facin la reflexió profunda que els hi toca fer. No pot ser que ERC visqui tan allunyada de la realitat i, per posar l’exemple que recollia en l’anterior post, en Carod faci unes declaracions com les que va fer dient que calia votar ERC per fer baixar els fums al PSC. Citant una altra vegada el comentari d’en Quim Monzó, per a què els hi volen baixar els fums, al PSC, per després tornar-los-hi a pujar ells mateixos?
Només un triomf de Trias a l’ajuntament permetria remoure les coses i qui sap si obrir una nova etapa política, amb altres eixos i altres idees. Aquestes sí, noves, i des de la més profunda fidelitat a Catalunya. Perquè ja sigui per convicció, ja sigui per consciència de totes les coses que s’han fet malament i cal canviar, ja sigui per càlculs estratègics o per moltes altres coses, hi ha molts motius per votar CiU i Trias aquestes eleccions.
Perquè no havia trobat gaire sentit al tema de la poma en la campanya de Trias, però ara veig que val la pena caure en la temptació d’agafar-la i mossegar-la, gaudir de la seva frescor i propietats, ni que només sigui per un mos. No em costa gens imaginar-me el canvi que es proposa, i només hi veig coses positives. Cal votar Trias.
Perquè 28 anys instal·lats a l’Ajuntament de Barcelona, amb quatre alcaldes que s’han transmès directament l’alcaldia sense passar prèviament per les urnes han convertit el Cap i Casal en una finca, en un reducte feudal que molts ciutadans tenen la impressió de que les coses no poden ser d’una altra manera. No podem ser víctimes de la ressignació i el pessimisme.
Perquè les darreres eleccions “autònomiques” el catalanisme va obtenir un triomf inqüestionable a la ciutat de Barcelona, i això demostra que és possible, a banda de necessari, que el catalanisme també governi la ciutat de Barcelona.
Perquè no pot ser que les enquestes, amb els graus de cuina i manipulació que tots coneixem, hagin condicionat tant aquesta campanya i els estats ànims, que fins i tot sembla que això d’anar a votar diumenge és irrellevant, que tot està dat i beneït. Mentida. No ho està. Hi ha encara moltes coses a dir, i per sort, les podem dir els mateixos que les darreres autonòmiques vam aconseguir la important victòria del catalanisme a la ciutat de Barcelona.
Perquè en 28 anys de gestió hi ha hagut molts encerts, però des de fa anys la ciutat navega sense rumb, sense cap model de desenvolupament ni de futur, sense saber quin és el seu lloc al país, ni a Europa, ni al món.
Perquè s’ha prostituït la ciutat i s’ha venut la seva ànima a un turisme de masses, descontrolat, que no feia cap falta i que ha manllevat terriblement qualitat de vida als barcelonins. Perquè la nostra ciutat, que sempre ha estat un punt d’atracció, l’han llançada a les urpes de la més salvatge especulació turística, sense cap límit, sense cap regulació, aplicant receptes de turisme massiu i de “lloretització” absolutament desfassades i contraproduents a mig termini. Perquè aquest model ha desequilibrat l’estructura econòmica de la ciutat, d’una ciutat històricament industrial, empresarial, de creació, emprenadora i d’emprenedors, per abocar-la a una ciutat de serveis d’oci, “playera”, de restaurants, bars, hotels, hostals, pensions i apartaments turístics. Amb un centre històric i una oferta museística devaluada per la seva conversió en una mena de parc temàtic low cost.
Perquè l’Ajuntament d’aquests 28 anys, però sobretot dels darrers 8 anys, ha menystingut la societat civil, el món de l’empresa, i les necessitats dels sectors productius i que creen riquesa amb la seva pròpia empenta i arriscant els seus propis diners.
Perquè es necessita un canvi radical en el lideratge de la ciutat, un nou lideratge que es posi al davant de les necessitats de la ciutat, i en sigui el primer en detectar-les, en donar-los-hi resposta o en reivindicar-les. Ha estat patètic el paper de l’Ajuntament en tot el tema de l’aeroport o de l’arribada de l’alta velocitat; com si no hi fós, com si no existís, únicament amb declaracions de cara a la galeria quan s’han trobat una mica apretats.
Perquè també es necessita un nou lideratge davant els problemes de la ciutat i de la seva gent. Ha estat insuportable assistir a la degradació de la convivència davant l’absoluta inhibició municipal, obsessionat a negar-ho tot fins que la bola es feia tan gran que els hi esclatava a les mans: la brutícia, la inseguretat, la massificació i insuficiència del transport públic, la permissivitat absoluta amb l’incivisme, etc.
Perquè necessitem urgentment reconèixer i donar suport a les famílies i atendre els seus principals problemes, com la falta de places de llars d’infants i les dificultats per trobar una escola per als seus fills, que són qüestions que angoixen profundament a moltes famílies que paguem uns impostos dels més abusius de l’estat, i que són tractats amb absoluta displicència.
Perquè necessitem un nou govern que retorni la ciutat als ciutadans, que siguem nosaltres els autèntics protagonistes. Un govern que esborri del mapa la tonteria i el papanatisme, que tingui sentit del ridícul i ens estalviï vergonyes i inútils despeses com les del Fòrum de les Cultures, la factura del qual encara ignorem.
Perquè necessitem una nova manera de governar, allunyada de la prepotència que ignora sistemàticament els veïns. Necessitem gent nova, amb menys demagògia, però amb més respecte per la ciutat i el seu entorn. És inadmissible i vergonyós que espais que són una autèntica sort que hagin arribat als nostres dies com ho han fet, com la muntanya de Montjuic o el Tibidabo, es vegin matxacats amb projectes com el nou hotel Miramar, una mole de ciment en mig del verd de la muntanya, o el nou telefèric, més propi d’una pista d’esquí, o l’ampliació del Parc d’atraccions del Tibidabo.
Perquè podem fer que el catalanisme governi la ciutat, i això seria una injecció d’optimisme i d’esperança per al nostre país, que retornaria la il·lusió davant els intents mesquins d’adormir el país, de convertir-lo en una gestoria gris, apàtica, mediocre i autoritària. Perquè si el Cap i Casal assumeix novament el seu paper i destí nacional, pot encapçalar, com li correspon, el ressorgiment nacional, pot tenir tot el país al darrere, pot liderar la sortida de l’actual estat de desorientació. Perquè cal acabar amb aquests anys d’infàmia que només han perseguit dissenyar una ciutat d’esquenes al país, arraconant tots els símbols de la catalanitat (començant pel patètic intent d’eliminar les quatre barres de l’escut de la ciutat) i convertir-se en un contrapoder nacional (i un apèndix sense personalitat del govern de la Generalitat des que hi ha el tripartit).
Perquè no ens podem posar estupendos ara, i desaprofitar aquesta oportunitat de canviar les coses, que, ens agradi o no (i per a molts, entre els que m’hi incloc, no hauríem pensat mai que acabaríem fent això, però és l’única opció que ens queda) passa per votar Xavier Trias, per votar CiU.
Perquè ERC, dissortadament, ha estat invisible en el govern de la ciutat des que hi és. I avalar ERC en aquests moments és impedir que aquest partit i la seva gent facin la reflexió profunda que els hi toca fer. No pot ser que ERC visqui tan allunyada de la realitat i, per posar l’exemple que recollia en l’anterior post, en Carod faci unes declaracions com les que va fer dient que calia votar ERC per fer baixar els fums al PSC. Citant una altra vegada el comentari d’en Quim Monzó, per a què els hi volen baixar els fums, al PSC, per després tornar-los-hi a pujar ells mateixos?
Només un triomf de Trias a l’ajuntament permetria remoure les coses i qui sap si obrir una nova etapa política, amb altres eixos i altres idees. Aquestes sí, noves, i des de la més profunda fidelitat a Catalunya. Perquè ja sigui per convicció, ja sigui per consciència de totes les coses que s’han fet malament i cal canviar, ja sigui per càlculs estratègics o per moltes altres coses, hi ha molts motius per votar CiU i Trias aquestes eleccions.
Perquè no havia trobat gaire sentit al tema de la poma en la campanya de Trias, però ara veig que val la pena caure en la temptació d’agafar-la i mossegar-la, gaudir de la seva frescor i propietats, ni que només sigui per un mos. No em costa gens imaginar-me el canvi que es proposa, i només hi veig coses positives. Cal votar Trias.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada