Aquesta nit Fermín Muguruza ha tornat a Barcelona, amb un concert impressionant a la sala Razzmatazz, plena de gom a gom.
L'aventura musical d'en Fermín és apassionant, trencadora, d'una qualitat increïble, sempre avançada, sempre provant, sempre compromès, sempre incorporant sons, músiques, estils, sempre fidel a les seves inquietuds. Malgrat que les seves inquietuds sovint hagin dut la "frustració" i el buït als seus seguidors i incondicionals, quan ha liquidat projectes musicals que ens seduïen, als que estàvem entregats, com els primers Kortatu i com després, aquest un trencament que sempre he trobat massa radical, Negu Gorriak.
Però com un fènix, Fermín sempre ens sorprèn amb noves apostes musicals, a les que ens acabem adaptant apassionadament, perquè la seva qualitat, la fortalesa de la seva música, sempre ens porta a nous universos sonors.
Fa uns anys, a la sala Apolo de BCN, s'acomiadava de les gires, això va dir, amb Inkomunikazioa, tercer disc en solitari, com a Fermín (quart, crec, si comptem Dub). Sortosament la seva inquietud el va dur a explorar els sons jamaicans, i ha tornat amb un disc d'inspiració reggae i africana, Euskal Herria Jamaika Clash. I amb el disc, una nova gira. Avui al Razzmatazz.
El concert s'ha centrat en els temes del nou disc i d'altres de la seva carrera en solitari, però per al nostre èxtasi, també ha incorporat alguns temes de Negu Gorriak i de Kortatu, això menys habitual, i que no s'ha limitat a la nova versió de "en la línea del frente", sinó que també ha cantat temes legendaris com "el último ska" o "sarri sarri".
El deliri del concert ha estat quan, en els bisos finals, ha sortit a l'escenari vestint una samarreta del Barça, s'ha posat d'esquenes al públic, i quan els focos li han llençat la llum assenyalava amb els dits polzes de les dues mans el nom d'OLEGUER. Razzmatazz s'afonava, amb els crits de:
L'aventura musical d'en Fermín és apassionant, trencadora, d'una qualitat increïble, sempre avançada, sempre provant, sempre compromès, sempre incorporant sons, músiques, estils, sempre fidel a les seves inquietuds. Malgrat que les seves inquietuds sovint hagin dut la "frustració" i el buït als seus seguidors i incondicionals, quan ha liquidat projectes musicals que ens seduïen, als que estàvem entregats, com els primers Kortatu i com després, aquest un trencament que sempre he trobat massa radical, Negu Gorriak.
Però com un fènix, Fermín sempre ens sorprèn amb noves apostes musicals, a les que ens acabem adaptant apassionadament, perquè la seva qualitat, la fortalesa de la seva música, sempre ens porta a nous universos sonors.
Fa uns anys, a la sala Apolo de BCN, s'acomiadava de les gires, això va dir, amb Inkomunikazioa, tercer disc en solitari, com a Fermín (quart, crec, si comptem Dub). Sortosament la seva inquietud el va dur a explorar els sons jamaicans, i ha tornat amb un disc d'inspiració reggae i africana, Euskal Herria Jamaika Clash. I amb el disc, una nova gira. Avui al Razzmatazz.
El concert s'ha centrat en els temes del nou disc i d'altres de la seva carrera en solitari, però per al nostre èxtasi, també ha incorporat alguns temes de Negu Gorriak i de Kortatu, això menys habitual, i que no s'ha limitat a la nova versió de "en la línea del frente", sinó que també ha cantat temes legendaris com "el último ska" o "sarri sarri".
El deliri del concert ha estat quan, en els bisos finals, ha sortit a l'escenari vestint una samarreta del Barça, s'ha posat d'esquenes al públic, i quan els focos li han llençat la llum assenyalava amb els dits polzes de les dues mans el nom d'OLEGUER. Razzmatazz s'afonava, amb els crits de:
U - U- OLEGUER! U - U - OLEGUER!!!
Gran moment de la nit, gran complicitat, gran reconeixement entre dos persones que posen el seu talent també al servei de nobles ideals, que s'impliquen amb el seu poble.
Enfundat amb la samarreta del Barça amb el nom d'Oleguer ha cantat temes mítics com "Gora Herria" o "Sarri Sarri", i la pista semblava que es trencava amb els moviments convulsos del mar de pogos dels milers de joves que l'omplien sense deixar ni un forat. Els més veterans ens ho miràvem des del darrere, però vibrant igualment.
Què gran ets, Fermín! I què mítics que són sempre els teus concerts. D'entre tots, els dos concerts de comiat de Negu Gorriak, a Baiona i Donosti, un cop absolts de la demanda interposada per Galindo. Dos concerts per a la memòria, increïbles.
Gora herria! Visca la terra!
Enfundat amb la samarreta del Barça amb el nom d'Oleguer ha cantat temes mítics com "Gora Herria" o "Sarri Sarri", i la pista semblava que es trencava amb els moviments convulsos del mar de pogos dels milers de joves que l'omplien sense deixar ni un forat. Els més veterans ens ho miràvem des del darrere, però vibrant igualment.
Què gran ets, Fermín! I què mítics que són sempre els teus concerts. D'entre tots, els dos concerts de comiat de Negu Gorriak, a Baiona i Donosti, un cop absolts de la demanda interposada per Galindo. Dos concerts per a la memòria, increïbles.
Gora herria! Visca la terra!
2 comentaris:
Elies, estic amb tu, la nit de dijous va ser rica i plena i l'extasi final va ser veure'l amb la samarreta de l'Oleguer. Si aneu a la seva pàgina web http://www.muguruzafm.com/komunikatuak/comunicacion036.htm veureu un foto mítica. Sabeu on aconseguir més fotos del Fermin amb la samrreta de l'Oleguer? Una observació : la samarreta que portava al concert del Razzmatazz és amb la que es va jugar al Japó el mundialet de clubs. Amunt el qui lluiten!
Llàstima que dijous al vespre hi hagués tota una mar blava entre el Razzmatazz i jo ...
Gora Fermin
Publica un comentari a l'entrada