Aquest és un post "trampós", perquè recupero, per donar-li entitat pròpia, l'argument del final del post anterior. Però és que com més hi penso, més abominable trobo aquesta moguda del sr. Saura del dret a la felicitat.
Aquests dies s’ha sabut que des de l’inefable i patètic govern tripartit, de la mà de l’amic dels okupes i antisistemes, sr. Joan Saura, s’està promovent un congrés al voltant de la felicitat i la seva mesura, com mesurar-la. No en vam tenir prou amb el ridícul mundial que al nou estatut figurés el “dret a la felicitat”, que ara promouen accions, estudis, i congressos per mesurar la felicitat. M’han vingut ganes de vomitar.
No és cap broma ni cap concepte innocent. És la màquina implacable del marxisme governamental, intervencionista, subvencionista, censurador, controlador. Que algú, des d’un govern, es plantegi estudiar la felicitat dels ciutadans seria qualificat d’imbecilitat a qualsevol país i en qualsevol escenari…excepte aquí, i perquè sabem que aquests energúmens en porten alguna al cap.
Un grup musical basc cantava, fa temps, “se ha reunido la asamblea de majaras y ha decidido: mañana sol, y buen tiempo”. No els preocupa la nostra felicitat: els preocupa el control social per decretar la felicitat i fer-ne una exhibició electoral. A més, d’aquí sorgiran subvencions per a la promoció de la felicitat, comissions interdepartamentals per a la felicitat i qui sap, com diu avui a l'Avui en Marçal Sintes, una Conselleria de la Felicitat. Però coneixent-los em temo que també sorgeixin llistes de desafectes al règim pels qui no manifestem nivells de felicitat homologables a la mitjana, clarament serem elements contraris al bé comú, a la felicitat col·lectiva, que caldrà aïllar.
Quin govern de psicòpates pot estar més preocupat en mesurar la felicitat que en mesurar el nivell de benestar dels seus ciutadans i de la millora de les prestacions públiques??? Aquest no és el pacte social de cap règim democràtic. Els poders públics (governs i administracions) s'han de preocupar de gestionar els recursos de què disposen (que els hi hem transferit nosaltres) per donar-nos el màxim de serveis i prestacions. I en el seu cas, de reduir el que ens prenen perquè ens espabilem (que ho prefereixo). Però on s'és vist un govern democràtic penetrant en l'esfera més íntima i personal dels ciutadans???
Exigeixo que el Sr. Saura i el tripartit no posin ni un puto dit de la seva policia ideològica sobre la meva felicitat o infelicitat. De la mateixa manera que li exigeixo que els nostres veïns no s'hagin d'organitzar i anar armats per defensar les seves propietats, que d'això és del que s'ha de preocupar.
Ens hem tornat bojos??? Tan malament estem per admetre que un govern violi d'aquesta manera tan bèstia l'esfera més íntima i personal dels ciutadans? Mesurin els indicadors de benestar, mesurin la satisfacció dels ciutadans amb els serveis públics, mesurin com podem pagar menys impostos i disposar de més renda. Però ni s'acostin al que penso, crec, sento, estimo, desitjo, valoro.
Per cert, i ja que totes aquestes tonteries les paguem tots nosaltres, i per evitar menys danys a la meva butxaca, li dono una idea: què tal si PROZAC patrocina el congrés. Potser arriba a la conclusió que amb una pastilleta d'aquestes tothom serà més feliç, o com a mínim ens ho semblarà... i així s'acaba imposant obligatòriament com a part de la nostra dieta mediterrània.
Déu meu, quanta tonteria...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada