Avui, el pitjor president de la Generalitat de Catalunya que hi ha hagut mai, i del pitjor govern autònom que mai hem tingut, el sr. Pasqual Maragall, ha convocat les eleccions autonòmiques per dimecres 1 de Novembre, festivitat de Tots els Sants.
És la penúltima excentricitat d'un president egocèntric, frívol, sectari, inconseqüent, traumatitzat, acomplexat, irresponsable... d'una persona incapaç i que fa temps hauria d'haver estat inhabilitada per a l'exercici de qualsevol càrrec públic.
En aquests dos anys i mig que ha estat de president, que per al país s'han fet eterns i insuportables, les seves decisions i no decisions han estat un continu despropòsit, un insult al sentit comú, una exaltació de la irresponsabilitat, una exhibició de frivolitat, de tantsemenfotisme... Quan això s'ha fet més evident sempre ha mirat d'embolicar-se en la bandera del respecte institucional. Un respecte que hauria d'haver començat sempre pel de la seva persona cap a la institució que en mala hora ERC li va permetre presidir, i que mai ha tingut. No hi ha hagut falta de respecte cap a la institució en les crítiques que se li han fet, hi ha hagut denúncia de la demència de la seva gestió i de la indignitat de la seva actuació. Mai ha estat a l'alçada de la institució, i ha humiliat el record de tots els presidents de la Catalunya autònoma. Aquest insult permanent al poble de Catalunya i a la memòria i dignitat de la institució que en mala hora ha presidit costarà de superar i d'oblidar. El mal fet és molt gran.
Els seus fans sempre han defensat una pressumpta genialitat dels seus gestos, silencis i fets. Res més lluny de la realitat. Tot i intentar justificar-los, mai han trobat arguments, ja que pensar en què hi havia darrere les seves decisions és entrar en la ment d'un perturbat.
Aquest és el drama que ha hagut de patir aquest país mercès al tripartit i la seva presidència. Un país governat per un perturbat, algú incapaç de prendre decisions lògiques, raonables i en benefici del país, algú que només pensa en ell mateix i es comporta com un nen malcriat, consentit i insuportable.
La convocatòria de les eleccions el dia 1 de novembre, festivitat de Tots els Sants, és la penúltima malifeta. A dia d'avui és el darrer insult i una immensa falta de respecte a tots els ciutadans de Catalunya.
La festivitat de Tots Sants és una de les diades més arrelades al nostre poble. Un dia de recolliment familiar i de record dels nostres difunts. Un dia consagrat a la visita als cementiris, la pregària i el record dels nostres difunts més propers. Milions de catalans ens desplacem als cementiris on reposen les restes de les nostres persones més estimades que ja no estan amb nosaltres. Els cementiris floreixen per un dia de vida i d'esperança, perquè el record permanent dels nostres difunts els fa ser vius entre nosaltres. Existim mentre se'ns recorda. Els nínxols i tombes s'omplen de flors, d'amor, de proximitat. Plorem en silenci en el record dels que ja no estan entre nosaltres. I és un moment íntim i profund de les nostres vides, que cada any repetim, plens de respecte, d'amor i de comunió entre les famílies.
Tot això avui al president de la Generalitat li ha importat un colló, s'ho ha passat pel folre de la seva frivolitat i intrascendència. Creu en res aquest home? Té respecte per res? Ha pensat mai en res que no sigui ell mateix?
Com es poden posar les eleccions un dia que les famílies consagren a un dels actes d'amor i de record més bells i recollits de tot l'any. Com pot condemnar tots les persones que hauran de treballar aquella jornada a no retre homenatge, a no poder recordar i fer present el seu amor pels seus difunts?
Aquesta convocatòria és una falta de respecte tan bèstia per a tanta gent, per al poble de Catalunya, que requeriria una actuació contundent de la ciutadania, molt més enllà del que poguem fer o deixar de fer a les eleccions. Estem parlant de respecte, de la falta de respecte cap als ciutadans. És d'una gravetat extrema.
Finalment, i al marge i a més a més d'aquesta situació gravíssima, la pregunta que ens hem de fer és com és possible que la seva frivolitat i demència arribi fins al punt de carregar-se una de les pràctiques democràtiques més raonables i esteses del món, com és fer les eleccions en diumenge, un dia sense costos laborals ni costos per a les empreses ni, en definitiva, costos per a la nostra economia.
Tot això a ell li és igual. És frívol i irresponsable. Se l'hi enfot tot. És la demència d'aquest home i en general dels progressistes més absurds que abunden en aquest país, que es pensen que són genials i la resta del món uns estúpids. Ara tindrem, en una falta de respecte clamorosa i trascendent, eleccions la diada de Tots Sants. D'altres progressistes estúpids han proposat fer les eleccions en feiner. Que això perjudica el país i la seva economia... què més dona, que es fotin els empresaris! L'important és la secta, l'únic que serveix és el comportament sectari. Des de l'any 1980 totes les eleccions s'han fet en diumenge, perquè és el millor dia per fer-ho, el que menys problemes planteja. I és una regla sagrada i ben entesa en beneficí de tots. Excepte per a aquests sectaris i aprofitats que ens governen.
Quina pena de govern i quina desgràcia per al nostre pobles estar encara en mans de la ment d'un perturbat.
Tot hauria de canviar a partir de les eleccions. No podem estar més temps així. És una urgència nacional posar-hi remei. Confio que tothom sàpiga estar a l'alçada de la situació excepcional que vivim.
dijous, de juliol 13, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
És absolutament increïble. Una decisió bastarda. Un exercici del poder immoral. Un despotisme presidencial insuportable. Escenificat, sembla un peplum d'aquells de la caiguda de l'imperi romà, de la decadència més absoluta d'un president i del govern tripartit. Mai més!
Publica un comentari a l'entrada