diumenge, de febrer 26, 2006

ung, ung, ung

Etto'o s'ha rebelat contra els crits racistes a Saragossa consistents en imitar sons de mico cada cop que el jugador del Barça, negre, tocava la pilota.

No puc retreure-li res. Em sembla que tenia motius suficients per a la seva indignació. Però cal ser inteligents en la gestió de la nostra indignació, que passa per no fer fer protagonistes els causants. No es tracta d'amagar res, i són sobradament justes les sancions als camps on es practiquen aquests càntics racistes i menyspreables. Tanmateix no crec que la seva actitud sigui la més positiva per erradicar aquesta pràctica execrable. De fet els sons que només havia proferit una minoria llavors es van generalitzar. Als camps de futbol sempre hi ha hagut insults i hòsties. La civilització avança en la mesura que s'erradiquen, però no podem negar la seva existència ni suprimir-la per decret, perquè, simplement, no passarà. Els porters són sistemàticament insultats en la seva persona i en la de la seva mare. No ho vull comparar, però sene sentit racista, són insults que cap de nosaltres toleraria en cap altra circumstància.

M'agradaria equivocar-me i pensar que el gest d'Etto'o serveixi per erradicar aquesta pràctica exrecable, però no ho crec. La gent ha vist que serveix per desestabilitzar i ho farà servir sense pietat. Tant de bo m'equivoqui. A més a més el Barça i els seus jugadors haurien d'abstreure's absolutament d'aquesta mena de coses, i en cap cas donar arguemnts al conflicte. Anant líders i jugant com juguem el que interessa és dedicar-nos a jugar i guanyar els partits, i no entrar en polèmiques, sinó ignorar-les. Ignorar-les em sembla el menyspreu més valuós i intel·ligent.

Tanmateix els crits ung ung ung siguin la manifestació més primària d'un racisme existent, però no l'única ni la més greu. El racisme, la xenofòbia i la discriminació s'amaguen i niuen indissimuladament al voltant de la nostra vida. De vegades de manera molt evident, de vegades amagadament, entre subterfugis. Algú no veu en el rebuig a l'OPA de Gas Natural sobre Endesa un comportament xenòfob? Algú no veu en la persecució implacable de les condicions que han d'afavorir la recuperació del català com a llengua pròpia de Catalunya un rebuig racista, de connotacions colonialistes que preconitza l'existència de llengües de primera i de segona? Algú no veu l'evidència d'un odi atàvic en els promotors i seguidors del boicot als productes catalans? Algú no pot sentir l'alè de la discriminació per raó d'origen p.ex. quan un empresari català no es pot presentar a president de la CEOE perquè és català? Algú pot pensar que és factible que un català sigui president d'Espanya, o candidat a la presidència d'Espanya?

No ens enganyem. Els catalans hem patit i patim un "ung, ung, ung" polític, econòmic, social, lingüístic i nacional permanent. Sincerament crec que no hi ha res a fer davant aquest "ung, ung, ung", i que l'única opció és ignorar-lo i superar-lo. Prescindir-ne i castigar-lo amb els mitjans a l'abast que ens dona la nostra civilització occidental. Des de la intel·ligència, que és la nostra principal arma.