poetes i cantants...

Vaig parlar del sensacional disc de Miguel Poveda "Desglaç". La capacitat de llegir un poema, entendre'l, assumir-lo, trobar-hi els racons expressius que el fan una nova obra d'art està reservada a uns pocs, a uns pocs i grans.

Un dels més grans ha estat i és en Lluís Llach. He descobert molts poetes i he après a rellegir-los gràcies a la seva fecunditat creativa i sensibilitat. Des del meravellós Viatge a Itaca de Kavafis fins a Màrius Torres. Algú hauria pogut imaginar que un poema tan bell com el viatge a Itaca de Kavafis prengués la dimensió que li dona Lluís Llach? que es pogués estirar tant com per fer-ne una obra musical i poètica tan intensa i compromesa com el Viatge a Itaca de Llach, amb tota la seva pròpia aportació? Hauríem trobat la sensibilitat, la intensitat emocional de la "Cançó a Mahalta" que interpreta en Llach? Jo segur que no. Les vinyes verdes vora el mar, els temes d'en Miquel Martí i Pol, d'en Joan Fuster... Llach és ell mateix un poeta gran, però és a més a més un creador tan sensible que ha estat capaç d'apropar-nos i fer-nos entendre un munt de poetes.

N'hi ha molts més, Raimon amb Espriu o Ausiàs March, Serrat amb Salvat Papasseit, Ma. del Mar Bonet amb tants d'altres... són uns clàssics.

Però a hores d'ara per a mi hi ha un altre cantant amb una capacitat de llegir, emocionar i interpretar excepcional, en Miquel Gil. El seu disc Orgànic és una obra mestra. Una altra obra d'aquestes extraordinàries amb què de tant en tant ens sorprèn la nostra cultura malmesa. "L'amor és Déu en barca", sobre un poema d'Enric Casassas (un dels pocs poetes vitals i nats que tenim) esdevé un conjunt que vessa intensitat lírica i musical. Com els altres temes "Línia de flotació", basat en un poema d'Antoni Fornés, o "Mire la mar", d'Isidre Martínez, extraordinaris, farcits de bellesa, creativitat i saber fer, cantats desgarradament i musicats i arrenjats al detall.

La cançó d'autor no és l'única referència. Grups com Mesclat han sabut extreure tota l'energia, compromís i intensitat poètica que resideix en poemes de Miquel Martí i Pol (També per tu). I més enllà de les nostres fronteres, al Euskal Herria, el grup RIP va saber convertir transformar en un himne la lletra de Telesforo Monzón "Lepoan hartu ta segi aurrera", o Arrano Beltza, de Negu Gorriak, sobre una cançó de Mikel Laboa (Gernika) basada en una lletra de J.A. Arze. Són uns pocs exemples que tinc a mà entre molts.

No hi ha cap millor promoció per als nostres poetes que els nostres cantants i els nostres grups.

Avui acabaré amb un fragment d'un poema d'Anna Montero que canta Miquel Gil, "Amaga l'arbre":

"Sota del saltze
s'aixampla la terra

i a dintre
un món de saba

creix amb el sol
i amb la lluna brolla"