Avui a Manresa s’han posat en marxa oficialment les candidatures de Rcat a la presidència d’ERC –Joan Carretero- i a la secretaria general –Rut Carandell-. Amb l’acte d’avui el panorama queda definitivament formalitzat, amb una única candidatura renovadora, la que representen els candidats de Rcat que tenen al davant tres tiquets diferents, que, amb major o menor intensitat representen inequívocament el continuïsme.
A hores d’ara ja no hi ha cap dubte, és prou transparent, que les candidatures del sector Carod i del sector Puigcercós representen exactament el mateix. No hi ha diferències. Només hi ha personalismes. S’equivoquen molt i molt aquests abraonats puigcercocistes que analitzen el seu particular món en base a la necessitat de “liquidar” els carodians per poder fer el que han de fer. Quin greu error! La política que ha seguit ERC fins ara, i que ha conduït al desastre no té matisos entre tots dos sectors. O es pensen aquests “incauts polítics” que Puigcercós no és el pare de tots dos tripartits? Però si n’és el més ferm defensor! Els noms no canviaran ni un milímetre la política i l’estratègia d’ERC. Com no es cansen de dir, l’estratègia és bona, per més que els resultats siguin dolents… Suposo que fins a la debacle final són capaços de mantenir aquest discurs.
En relació a aquestes coincidències, només caldria acudir a la premsa per trobar exemples paradigmàtics d’això. L’entrevista de La Vanguardia als quatre candidats a president d’ERC era claríssima, en aquest sentit. Les dues primeres columnes, Puigcercós i Benach tenien respostes idèntiques. A més a més tenen els mateixos amics, els sociates, que l’únic que volen és, que si no poden guanyar junts, com a mínim guanyi un dels dos. Perquè són el mateix. I vull fer referència a un article vomitiu publicat al Diari de Girona per un tal Carles Navales i publicitat per l’inefable Joan Ferran. Segons aquest “perspicaç” sociata, Carod i Puigcercós són el mateix, i l’únic problema que hi ha és que només pot manar un dels dos. I llavors aquest homenet es dedica a dir autèntiques barbaritats, mentides i insídies en relació a Carretero i la gent de Rcat, acusant-los directament de racistes i bla bla bla L’homenet, en el seu intent de desacreditar-nos, no s’atura en el líder de Rcat, sinó que arriba al molt Honorable Heribert Barrera. No us perdeu –no us podeu perdre- els dos articles que l’hi han dedicat en Joan Arnera i en Josep Sort. Imprescindibles!
Ah! Evidentment el tal Navales no fa cap referència a l’Uriel. Per què fer-la?
Hi ha un cert tipus de militant o simpatitzant que des d’una bona fe política es pensa que Uriel i la seva gent representen algun tipus de renovació a ERC. Quin greu error. Una cosa així només podria passar en l’entorn d’ERC, on una sèrie de complicitats creuades proporcionen una sèrie d’adhesions difícilment definibles.
Perquè l’Uriel és exactament el mateix que Puigcercós. Té la seva mateixa vanitat personal i té els seus mateixos tics i comportament conspiranoics i opacs. És una persona espavilada i que se sap moure, i que ha sapigut incorporar persones de vàlua al seu equip, com l’Elisenda Paluzié o el mateix Renyer, això no li negaré. Però aquí acaben els seus mèrits, que a més a més són irrellevants als efectes de veure si realment representa algun tipus de renovació per a ERC.
D’entrada, l’origen fosc del seu “moviment crític”. A hores d’ara ja queden pocs dubtes que era una maniobra orquestrada per “tapar” el creixement de Rcat, per no deixar en mans d’algú no “controlat” la crítica a la direcció del partit. És cert que les coses van evolucionar després d’una manera estranya. Però sempre que ha calgut, l’Uriel ha sabut estar a l’alçada de les circumstàncies, com a la Conferència Nacional, i la seva fosquíssima actuació.
Tenim, després, les diferències diguem-ne “programàtiques”. On són? Com s’ha dit abastament, cal buscar-les amb lupa. I sempre, quan apretes, s’acaba veient que només són una qüestió de ritmes, de lletra petita. Són massa similars, en Puigcercós i n’Uriel, aquest és un “fill polític” seu, més modern, amb formació, més dels nostres temps…. I punt. Pateix dels seus mateixos defectes, com aquesta incomprensible “vocació” de viure de la política. Què important seria que abans que algú es pogués dedicar a la política s’hagués de passar per la vida laboral real, on sigui, i acreditar una responsabilitat, una cotització a la Seguretat Social, un saber-se’n ensortir, amb un ofici, un lloc de treball, una empresa, el que sigui, però alguna cosa.
Més recentment hem anat veient com els primers suports de l’amic Uriel entre la militància, un cop desfermades les hostilitats entre Carod i Puigcercós, ràpidament es posaven al servei d’aquest, abandonant la segona marca. N’Arnera va escriure un article molt interessant i revelador al respecte, on denunciava que militants d’EI ara es dedicaven a fer trucadetes per recollir suports per al Puigcercós.
A hores d’ara ja no hi ha cap dubte, és prou transparent, que les candidatures del sector Carod i del sector Puigcercós representen exactament el mateix. No hi ha diferències. Només hi ha personalismes. S’equivoquen molt i molt aquests abraonats puigcercocistes que analitzen el seu particular món en base a la necessitat de “liquidar” els carodians per poder fer el que han de fer. Quin greu error! La política que ha seguit ERC fins ara, i que ha conduït al desastre no té matisos entre tots dos sectors. O es pensen aquests “incauts polítics” que Puigcercós no és el pare de tots dos tripartits? Però si n’és el més ferm defensor! Els noms no canviaran ni un milímetre la política i l’estratègia d’ERC. Com no es cansen de dir, l’estratègia és bona, per més que els resultats siguin dolents… Suposo que fins a la debacle final són capaços de mantenir aquest discurs.
En relació a aquestes coincidències, només caldria acudir a la premsa per trobar exemples paradigmàtics d’això. L’entrevista de La Vanguardia als quatre candidats a president d’ERC era claríssima, en aquest sentit. Les dues primeres columnes, Puigcercós i Benach tenien respostes idèntiques. A més a més tenen els mateixos amics, els sociates, que l’únic que volen és, que si no poden guanyar junts, com a mínim guanyi un dels dos. Perquè són el mateix. I vull fer referència a un article vomitiu publicat al Diari de Girona per un tal Carles Navales i publicitat per l’inefable Joan Ferran. Segons aquest “perspicaç” sociata, Carod i Puigcercós són el mateix, i l’únic problema que hi ha és que només pot manar un dels dos. I llavors aquest homenet es dedica a dir autèntiques barbaritats, mentides i insídies en relació a Carretero i la gent de Rcat, acusant-los directament de racistes i bla bla bla L’homenet, en el seu intent de desacreditar-nos, no s’atura en el líder de Rcat, sinó que arriba al molt Honorable Heribert Barrera. No us perdeu –no us podeu perdre- els dos articles que l’hi han dedicat en Joan Arnera i en Josep Sort. Imprescindibles!
Ah! Evidentment el tal Navales no fa cap referència a l’Uriel. Per què fer-la?
Hi ha un cert tipus de militant o simpatitzant que des d’una bona fe política es pensa que Uriel i la seva gent representen algun tipus de renovació a ERC. Quin greu error. Una cosa així només podria passar en l’entorn d’ERC, on una sèrie de complicitats creuades proporcionen una sèrie d’adhesions difícilment definibles.
Perquè l’Uriel és exactament el mateix que Puigcercós. Té la seva mateixa vanitat personal i té els seus mateixos tics i comportament conspiranoics i opacs. És una persona espavilada i que se sap moure, i que ha sapigut incorporar persones de vàlua al seu equip, com l’Elisenda Paluzié o el mateix Renyer, això no li negaré. Però aquí acaben els seus mèrits, que a més a més són irrellevants als efectes de veure si realment representa algun tipus de renovació per a ERC.
D’entrada, l’origen fosc del seu “moviment crític”. A hores d’ara ja queden pocs dubtes que era una maniobra orquestrada per “tapar” el creixement de Rcat, per no deixar en mans d’algú no “controlat” la crítica a la direcció del partit. És cert que les coses van evolucionar després d’una manera estranya. Però sempre que ha calgut, l’Uriel ha sabut estar a l’alçada de les circumstàncies, com a la Conferència Nacional, i la seva fosquíssima actuació.
Tenim, després, les diferències diguem-ne “programàtiques”. On són? Com s’ha dit abastament, cal buscar-les amb lupa. I sempre, quan apretes, s’acaba veient que només són una qüestió de ritmes, de lletra petita. Són massa similars, en Puigcercós i n’Uriel, aquest és un “fill polític” seu, més modern, amb formació, més dels nostres temps…. I punt. Pateix dels seus mateixos defectes, com aquesta incomprensible “vocació” de viure de la política. Què important seria que abans que algú es pogués dedicar a la política s’hagués de passar per la vida laboral real, on sigui, i acreditar una responsabilitat, una cotització a la Seguretat Social, un saber-se’n ensortir, amb un ofici, un lloc de treball, una empresa, el que sigui, però alguna cosa.
Més recentment hem anat veient com els primers suports de l’amic Uriel entre la militància, un cop desfermades les hostilitats entre Carod i Puigcercós, ràpidament es posaven al servei d’aquest, abandonant la segona marca. N’Arnera va escriure un article molt interessant i revelador al respecte, on denunciava que militants d’EI ara es dedicaven a fer trucadetes per recollir suports per al Puigcercós.
I ara hem arribat a un moment crucial per a les aspiracions en la direcció d’ERC. I l’Uriel continua fent bons favors a la direcció de Puigcercós, que li són agraïts. Tinc el convenciment que si l’Uriel té dificultats per arribar a les signatures, serà convenientment ajudat.
D’aquest suport n’he tingut recentment un coneixement precís. Dimecres 9 d’abril, des de pesones “alliberades” del partit (terminologia interna) es va enviar una convocatòria a tots els membres de les executives locals i càrrecs electes del Baix Llobregat informant de la celebració d'un acte per a la presentació de la candidatura de l’Uriel Bertran al congrés.
Quan des de la gent d’Rcat es va demanar que s’enviés la convocatòria d’un acte de presentació de la seva candidatura la resposta va ser que l’anterior mail havia estat un error, i que per tant, no es podia enviar la convocatòria d’Rcat, que contravenia no sé quin reglament.
Plou sobre mullat. Abans de la Conferència Nacional es van enviar correus amb les esmenes parcials d'Esquerra Independentista que s'havien aprovat a les seccions locals del Baix Llobregat, però quan Rcat va intentar que també s’enviés l'esmena a la totalitat aprovada a una de les seccions locals, perquè se'n fes la mateixa difusió, la resposta va ser negativa, perquè “de la ponència alternativa ja se'n feia prou difusió”.
En definitiva… massa dubtes.
Fora bo que els aclarís, des de la Conferència Nacional la càrrega de la prova només recau en ell. Si no ho fa, la resta mirarem “d’aclarir-ho” per ell. Sí, seria interessant saber a què juga. Com també seria interessant de saber si el problema per no haver arribat ja a un acord amb el Puigcercós ha estat que la vicesecretaria general que li va oferir li va semblar poc, que ell vol ser Secretari General, que s’ho ha guanyat, diu. Fora bo saber-ho.
Fins aleshores, u contra tres. U perquè Reagrupament és l’única opció realment renovadora, i renovadora coherentment amb el que porta dient i fent des que es van posar en marxa.
14 comentaris:
Elies, és la 1ra vegada que et deixo algun comentari, tot i que fa temps que et segueixo. Tan de bo, en Carretero pugui guanyar i per fi tinguem un referent clar de la llibertat nacional, sense tibieses.
Brillant text, com acostumes. Bravo.
Una qüestió interessant: a mi m'han arribat bones (molt bones)referència tant de la Palozié com, en particular, del López Bofill (ja sé que hi ha gent que no el pot veure), i em pregunto com és que s'han situat a EI, si són tant evidentment contraris, en principi, a la línia Puigcercòs. És mentida? Han estat enredats? No ho sé, és una qüestió espinosa...
Benvolgut Elies,
Força documentat, com sempre, el teu article. Es molt clar que la partida és de 3 continuistes oficialites contra una única opció renovadora i oberta, que no ha tingut responsabilitats en l'erràtica i dissortada política estratègica, social, nacional, i d'aliances d'ERC.
Solament Reagrupament garanteix, si guanya, el joc net, el joc democràtic, la política noble al servei, primer, de Catalunya.
I com molt bé dius, en Bertran hauria de clarificar, de veritat, la seva posicio, i la seva relació amb la direccio, i molt especialment, amb Puigcercos i la seva camarilla.
Només una opció es clara i neta: Reagrupament. I convé escampar-ho.
La claredat de Carretero i Rut Carandell contra la boira i la foscor de Puigcercos,Benach,Carod i Bertran.
Sempre es millor la claror que la foscor. Sens dubte.
Cordialment,
Andreu
Elies, ja saps la meva opinió,
Dels +-700.000 vots d’ Esquerra del 2003, 500.000 s’ els emportaria Rcat avui per avui.
El problema és que aquí només voten militants i que el Partit és al Govern. Per tant la gent que depèn directa o indirectament dels llocs de treball i de les poltrones actuals votarà sector Puigcercós i/o Carod.
Si la directiva no sap fer aquesta lectura s’ enganya a ella mateixa, tota la gent que varem votar amb il•lusió el 2003, no en volem ni sentir a parlar ni del Montilla, ni del PSOE, ni del Tripartit. Esta clar, oi???
Ep, Elies atenció, estàs linkat al Singular Digital:
Militants d'RCat adverteixen que Bertran rep suport de l'"aparell" d'ERC
Gràcies per documentar-me una mica. Fins ara no tenia gaires arguments per bandejar la candidatura del Bertran.
Sí, Joan, efectivament, per a l'Uriel comptar amb l'Elisenda és un luxe immerescut. És una persona preparadíssima, que ha fet una carrera acadèmica molt interessant i és una molt bona coneixedora de models de finançament, etc.
Però crec que s'equivoca amb aquest suport. L'Uriel ha enredat a molta gent. Alguns ho comencen a veure i actuar en conseqüència. Però vaja, això d'haver fitxat aquest gent és una de les coses -de les poques que li valoro. Ho ha sapigut fer. Res a dir.
Hola Elies,
He llegit el teu text i he al·lucinat. Tot el que dius sobre mi és mentida. No ens coneixem de res, però no tinc inconvenient a explicar-te tot el que necessites saber perquè siguis una mica més objectiu, sobre Esquerra independentista i tota la seva història.
Només un exemple per contradir les teves fàbules: el tema del correu electrònic que es va enviar des del Baix Llobregat és un dret de les precandidatures, inclòs en el reglament del Congrés. A cada presentació que fem exigim que s'enviï aquest correu informatiu. Vam insistir durant dos dies perquè es complís aquest dret i s'enviés el correu(i es feu només 4 hores abans de començar l'acte).
Salut,
Uriel
Pots localitzar-me a
uriel.bertran@parlament.cat
1. Efectivament, no ens coneixem, això és cert.
2. No he dit cap mentida, i això també és cert. Tu matises sobre el que et va costar de que enviessin aquest mail i l'hora a la que ho van fer. Però ho van fer. I amb RCat no.
3. Crec que hi ha massa ombres i dubtes. Així ho crec.
4. I em reafirmo en les conclusions del post: en tot cas tu tens la càrrega de la prova. Ja no és possible "creure" sense més, amb els antecedents que tots coneixem. Com deia, tant de bo ho aclareixis. Amb fets, és clar.
ui, quasi em descuido del més important. Sobretot, el que és una evidència és que és difícil de saber quina mena de renovació, canvi d'estratègia, crítica d'estratègia, etc. en relació al que proposa, representa i defensa Puigcercós. Matisos, aixó sí que són matisos, com la cosa aquesta de l'hora del mail.
Benvolgut Elies, jo també sóc dels que penso que l'Uriel acabarà pactant amb Puigcercós. Per mi EI és tan sols una maniobra del Puigercós. La incorporació de l'Uriel com a secretari general (al Ridao el despataran sense més, per això l'hi han posat, perquè és la persona idònia per aquesta mena de papers) servirà per a simular un pretès canvi de rumb en relació al PSC i el tripartit.
Molt de compte amb el Puigcercós: els qui porteu anys allà dintre ja deveu saber que sempre ha jugat brut. Al paio no li agrada perdre i si cal fer trampes, se'n fan i llestos. A més, és un totalitari.
Hola.
Com membre de Rcat, l’altre dia vaig assistir a l’assemblea de Manresa, on entre d’altres coses, es va fer evident l’austeritat del nostre corrent renovador.
Acabo de veure l’entrevista que li han fet al Sr. Uriel Bertrán al programa “la nit al dia” i sincerament, he al·lucinat amb el petit reportatge de presentació de l’entrevista, on he pogut veure tot un desplegament publicitari sorprenent.
Ho pregunto de bon rotllo i sense segones intencions: D’on treu el pressupost Esquerra Independentista per fer aquest desplegament? La diferència de pressupost entre les dues corrents no oficialistes, és força evident.
Salutacions i independència.
Hola Josep Cabana,
Els spots ens els fa una empresa de joves professionals, que a més són amics personals de membres de la candidatura i ens costen 1.500 euros + IVA. De fet, la realització no és gens costosa, és tracta sobretot de bones idees, fàcils de realitzar i senzilles. Tots els adherits a EI estem aportant diners de la nostra butxaca per finançar la campanya.
Quines penques i quina poca-vergonya té aquest fulano, sapastre, rata de claveguera, que es diu Uriel Beltran i que et convida a coneixe'l en la distància curta. A qui pretén enganyar, el molt imbècil? L'egocentrisme i la capacitat de tergiversar d'aquest home és incommensurable. Només cal haver llegit una temporada els seus libels de l'e-notícies. Aquest element no és de fiar. Tot el que fa és de cara a la seva butxaca i a la seva carrera. Ni tan sols té idea de què vol dir treballar per Catalunya. Pensa que només és un eslògan per guanyar vots. Au va, nano, ja tenim massa incompetents col·locats!
Agnès
Publica un comentari a l'entrada