Benvolguts amics i amigues que seguiu aquest bloc. Avui hem tingut el sopar amb en Joan Carretero que havia convocat en Dessmond. Per a mi ha estat una vetllada inoblidable i exitosa. I, de fet, espero amb ànsia els comentaris de la nombrosíssima presència blocaire, perquè els meus judicis no seran gens objectius.
Vull començar dient que ha estat tot un honor poder ajudar en Dessmond amb aquest sopar. Treballar amb algú com en Dessmond, fer coses plegats… és fàcil. Perquè representa tots els valors d’aquesta Catalunya que anhelem. Eficaç, tenaç, incansable, amable… De debò que amb gent com en Dessmond és fàcil fer coses. Millor dit, no és que sigui fàcil, és que és agradable. I per això és un honor haver-lo pogut ajudar i que estiguem junts en aquesta empresa de Blocs amb estrella. Gràcies, Dessmond, és un tot un honor i un autèntic plaer compartir aquest projecte amb tu i fer coses plegats.
Tot un honor haver comptat avui amb en Joan Carretero i amb la Rut Carandell. De debò. Avui en Carretero ha parlat de valors. Hi ha aquella cosa vella que es diu de “els catalans, de les pedres en fan pans”, que jo crec és tota una declaració de principis dels valors més profunds del nostre poble: el treball incansable, l’eficàcia, treure profit de les coses més impossibles, com una pedra. Doncs bé, tant la Rut Carandell com en Joan Carretero són un exemple admirable d’aquesta arrelada virtud catalana. Podríem dir que treuen temps d’on no en tenen. I, treballant, sense minvar ni un minut la seva dedicació a les seves feines, troben temps per fer una campanya a favor d’un projecte polític que cada dia m’emociona més. Crec que tant en Joan com la Rut avui han brillat amb llum pròpia. I que aquesta distància curta ens ha permès conèixer dues persones d’un lideratge polític i moral admirable, i d’una ambició patriòtica que encoratja a prendre part a favor seu. Tot un honor, per tant, que hagin acudit a la convocatòria d’en Dessmond i que hagin compartit aquesta nit amb nosaltres, en un diàleg sincer i directe.
Tot un honor que avui hàgim pogut posar en marxa “Blocs amb estrella”, el portal de blocs que, per dir-ho ras i curt, donem suport explícit a Reagrupament, a Joan Carretero i a la Rut Carandell. Ja tindrem temps d’explicar-ho, però que des del món blocaire, uns quants patriotes que, per coses de la vida, ens hem conegut i simpatitzat a partir dels nostres blocs, hàgim aconseguit posar en marxa aquesta aventura, que esperem sigui important i ajudi a la causa de Reagrupament… és realment tot un honor. Sí, tot un honor que des del no res, hàgim aconseguit col·laborar entre nosaltres fins crear aquest portal, el que significa i el que el defineix. Tot un honor l’haver-ho començat amb en Dessmond, amb en Joan Arnera, amb l’Espelt, amb en Josep Sort, amb en Manel Bargalló, amb en Joliu, amb en Marc de Reflexions en català i amb en Marc Arza. Un autèntic honor que tothom hi hagi contribuït en el que ha pogut, i que ens n’hàgim sortit.
Tot un honor, també, la increïble presència blocaire al sopar d’avui. I el seu nivell! En Dessmond ens deia fa uns dies que, al sopar, hi estaria representat el bo i millor del sobiranisme. Jo ho deixaria en que avui, al sopar, hi hagut la millor concentració blocaire del que s’anomena “nou sobiranisme”. Realment brutal. A banda del grup que hem posat en marxa “Blocs amb estrella”, que gairebé hi hem estat tots, ha estat un autèntic honor poder saludar avui tants i tants amics blocaires amb els que compartim una tan similar visió del país i del sobiranisme: l’amic Mestres i l’Arnau Oteji del Cimera (quin luxe, companys, m’ha fet molta il·lusió conèixer-vos! Endavant les atxes!), en Toni Aira (que està fent una feina espectacular al Singular Digital i que té al cap projectes magnífics), la Lídia Pelejà, en Joan Safont, en Nahmànides, l’amic Andreu (que no té bloc, però com si el tingués!), en Rocker, en Guillem Carol, en Chamb i molts d’altres que avui he conegut i que relacionarà en Dessmond, però que ara mateix no recordo els noms dels blocs o les persones, us demano mil disculpes! I és que com que no es pot estar a la processó i repicant, he estat bastant dispers entre saludar uns i donar un cop de mà en qüestions organitzatives. De debò que ha estat un honor compartir aquesta vetllada amb tots vosaltres.
Un honor, sens dubte, la presència de bons amics meus, que no s’han volgut perdre aquest sopar, com en Ramon i la Maria Rosa, l’Albert i la Mireia, en Xavi, en Pau, en Jordi, el Nano… uf! Només em sap greu no haver pogut compartir amb ells més estona.
I un honor, finalment, que en Dessmond m’hagi convidat a presentar el projecte de Blocs amb estrella, que m’ha permès fer una crida a tots els companys perquè s’hi sumin. Perquè no ho dubtin. Perquè apostin per la renovació, per la regeneració. Que apostin, se sumin i treballin per enfortir i empènyer les candidatures de Reagrupament, la de Joan Carretero i la de la Rut Carandell.
I un agraïment molt especial a Via Fora i tota la gent que avui ens ha atès de meravella. Tot ha funcionat bé i ens han facilitat tota mena d’atencions perquè la vetllada fós inoblidable. Compartir una copa de cava al Pati Maning, saludant-nos, xerrant, etc. ha estat extraordinàriament agradable. De debò, moltes gràcies per tot, Via Fora, i endavant amb el vostre projecte! Demà, bé, de fet ja avui, ens veiem a la inauguració del Via Fora Sants, que serà tot un esdeveniment.
Pel que fa al sopar, i a les intervencions de la Rut Carandell i en Joan Carretero… què dir-vos.. només se m’acut una cosa, a l’espera que els companys blocaires facin les seves cròniques: que en les seves intervencions avui no hi ha hagut ni rastre de demagògia. I això, en els temps que corren, és un autèntic luxe. La Rut ha fet una breu i claríssima exposició de perquè la xarxa té aquesta importància singular per al projecte de Reagrupament… que de fet neix a la xarxa i encara conserva el .cat com a senyal d’identitat. En Joan Carretero ha fet una contundent anàlisi de la situació política actual i de com hi hem arribat. Però el realment remarcable és que en Joan Carretero ha preferit respondre preguntes que fotre’ns un discurset. I n’hi ha hagut moltes. I molt variades, crec que s’han plantejat un futimer de temes diferents. I que en cap de les seves preguntes crec que ningú hi haurà trobat ni el més mínim rastre de demagògia. Ha parlat amb una claredat insòlita en un polític i en algú que es troba immers en un procés electoral tan transcendent. Amb un llenguatge clarament ofensiu per als políticament correctes, per a la tradicional pastisseria catalana. Ni un miligram de tonteria, demagògia o fugida d’estudi. Entrant als temes, i amb un discurs contundent.
Com deia al principi, espero amb delit les cròniques de la resta de companys blocaires. Un cop finalitzat el sopar, i mentre ens anàvem acomiadant tots els presents al mig del preciós Pati Maning, en aquesta nit tan suau, els comentaris que sentia de tothom eren molt elogiosos. Em sembla que tots ens ho hem passat bé, hem assistit a una trobada històrica de blocaires del nou sobiranisme, i hem sentit unes intervencions convincents. Crec que l’opinió majoritària és que Reagrupament, en Joan Carretero i la Rut Carandell representen el que necessita aquest país. A veure si entre tots empenyem prou per fer realitat el somin. Ara podem!!!
Vull començar dient que ha estat tot un honor poder ajudar en Dessmond amb aquest sopar. Treballar amb algú com en Dessmond, fer coses plegats… és fàcil. Perquè representa tots els valors d’aquesta Catalunya que anhelem. Eficaç, tenaç, incansable, amable… De debò que amb gent com en Dessmond és fàcil fer coses. Millor dit, no és que sigui fàcil, és que és agradable. I per això és un honor haver-lo pogut ajudar i que estiguem junts en aquesta empresa de Blocs amb estrella. Gràcies, Dessmond, és un tot un honor i un autèntic plaer compartir aquest projecte amb tu i fer coses plegats.
Tot un honor haver comptat avui amb en Joan Carretero i amb la Rut Carandell. De debò. Avui en Carretero ha parlat de valors. Hi ha aquella cosa vella que es diu de “els catalans, de les pedres en fan pans”, que jo crec és tota una declaració de principis dels valors més profunds del nostre poble: el treball incansable, l’eficàcia, treure profit de les coses més impossibles, com una pedra. Doncs bé, tant la Rut Carandell com en Joan Carretero són un exemple admirable d’aquesta arrelada virtud catalana. Podríem dir que treuen temps d’on no en tenen. I, treballant, sense minvar ni un minut la seva dedicació a les seves feines, troben temps per fer una campanya a favor d’un projecte polític que cada dia m’emociona més. Crec que tant en Joan com la Rut avui han brillat amb llum pròpia. I que aquesta distància curta ens ha permès conèixer dues persones d’un lideratge polític i moral admirable, i d’una ambició patriòtica que encoratja a prendre part a favor seu. Tot un honor, per tant, que hagin acudit a la convocatòria d’en Dessmond i que hagin compartit aquesta nit amb nosaltres, en un diàleg sincer i directe.
Tot un honor que avui hàgim pogut posar en marxa “Blocs amb estrella”, el portal de blocs que, per dir-ho ras i curt, donem suport explícit a Reagrupament, a Joan Carretero i a la Rut Carandell. Ja tindrem temps d’explicar-ho, però que des del món blocaire, uns quants patriotes que, per coses de la vida, ens hem conegut i simpatitzat a partir dels nostres blocs, hàgim aconseguit posar en marxa aquesta aventura, que esperem sigui important i ajudi a la causa de Reagrupament… és realment tot un honor. Sí, tot un honor que des del no res, hàgim aconseguit col·laborar entre nosaltres fins crear aquest portal, el que significa i el que el defineix. Tot un honor l’haver-ho començat amb en Dessmond, amb en Joan Arnera, amb l’Espelt, amb en Josep Sort, amb en Manel Bargalló, amb en Joliu, amb en Marc de Reflexions en català i amb en Marc Arza. Un autèntic honor que tothom hi hagi contribuït en el que ha pogut, i que ens n’hàgim sortit.
Tot un honor, també, la increïble presència blocaire al sopar d’avui. I el seu nivell! En Dessmond ens deia fa uns dies que, al sopar, hi estaria representat el bo i millor del sobiranisme. Jo ho deixaria en que avui, al sopar, hi hagut la millor concentració blocaire del que s’anomena “nou sobiranisme”. Realment brutal. A banda del grup que hem posat en marxa “Blocs amb estrella”, que gairebé hi hem estat tots, ha estat un autèntic honor poder saludar avui tants i tants amics blocaires amb els que compartim una tan similar visió del país i del sobiranisme: l’amic Mestres i l’Arnau Oteji del Cimera (quin luxe, companys, m’ha fet molta il·lusió conèixer-vos! Endavant les atxes!), en Toni Aira (que està fent una feina espectacular al Singular Digital i que té al cap projectes magnífics), la Lídia Pelejà, en Joan Safont, en Nahmànides, l’amic Andreu (que no té bloc, però com si el tingués!), en Rocker, en Guillem Carol, en Chamb i molts d’altres que avui he conegut i que relacionarà en Dessmond, però que ara mateix no recordo els noms dels blocs o les persones, us demano mil disculpes! I és que com que no es pot estar a la processó i repicant, he estat bastant dispers entre saludar uns i donar un cop de mà en qüestions organitzatives. De debò que ha estat un honor compartir aquesta vetllada amb tots vosaltres.
Un honor, sens dubte, la presència de bons amics meus, que no s’han volgut perdre aquest sopar, com en Ramon i la Maria Rosa, l’Albert i la Mireia, en Xavi, en Pau, en Jordi, el Nano… uf! Només em sap greu no haver pogut compartir amb ells més estona.
I un honor, finalment, que en Dessmond m’hagi convidat a presentar el projecte de Blocs amb estrella, que m’ha permès fer una crida a tots els companys perquè s’hi sumin. Perquè no ho dubtin. Perquè apostin per la renovació, per la regeneració. Que apostin, se sumin i treballin per enfortir i empènyer les candidatures de Reagrupament, la de Joan Carretero i la de la Rut Carandell.
I un agraïment molt especial a Via Fora i tota la gent que avui ens ha atès de meravella. Tot ha funcionat bé i ens han facilitat tota mena d’atencions perquè la vetllada fós inoblidable. Compartir una copa de cava al Pati Maning, saludant-nos, xerrant, etc. ha estat extraordinàriament agradable. De debò, moltes gràcies per tot, Via Fora, i endavant amb el vostre projecte! Demà, bé, de fet ja avui, ens veiem a la inauguració del Via Fora Sants, que serà tot un esdeveniment.
Pel que fa al sopar, i a les intervencions de la Rut Carandell i en Joan Carretero… què dir-vos.. només se m’acut una cosa, a l’espera que els companys blocaires facin les seves cròniques: que en les seves intervencions avui no hi ha hagut ni rastre de demagògia. I això, en els temps que corren, és un autèntic luxe. La Rut ha fet una breu i claríssima exposició de perquè la xarxa té aquesta importància singular per al projecte de Reagrupament… que de fet neix a la xarxa i encara conserva el .cat com a senyal d’identitat. En Joan Carretero ha fet una contundent anàlisi de la situació política actual i de com hi hem arribat. Però el realment remarcable és que en Joan Carretero ha preferit respondre preguntes que fotre’ns un discurset. I n’hi ha hagut moltes. I molt variades, crec que s’han plantejat un futimer de temes diferents. I que en cap de les seves preguntes crec que ningú hi haurà trobat ni el més mínim rastre de demagògia. Ha parlat amb una claredat insòlita en un polític i en algú que es troba immers en un procés electoral tan transcendent. Amb un llenguatge clarament ofensiu per als políticament correctes, per a la tradicional pastisseria catalana. Ni un miligram de tonteria, demagògia o fugida d’estudi. Entrant als temes, i amb un discurs contundent.
Com deia al principi, espero amb delit les cròniques de la resta de companys blocaires. Un cop finalitzat el sopar, i mentre ens anàvem acomiadant tots els presents al mig del preciós Pati Maning, en aquesta nit tan suau, els comentaris que sentia de tothom eren molt elogiosos. Em sembla que tots ens ho hem passat bé, hem assistit a una trobada històrica de blocaires del nou sobiranisme, i hem sentit unes intervencions convincents. Crec que l’opinió majoritària és que Reagrupament, en Joan Carretero i la Rut Carandell representen el que necessita aquest país. A veure si entre tots empenyem prou per fer realitat el somin. Ara podem!!!
Animeu-vos, sumeu-vos al projecte de renovació d'ERC, adheriu-vos a Blocs amb estrella. Poseu-vos l'estel al vostre bloc!!!!
9 comentaris:
Una bona mostra que no ens hem equivocat: "Ha preferit respondre preguntes que fotre’ns un discurset".
Fantàstic!
Felicitats per la part que et toca.
Endavant les atxes!
Benvolgut Elies 115.
Un 10 per l'organització d'aquest sopar, per la teva intervenció, i evidentment, matricula d'honor per aquest post tan magistralment redactat i tan emotiu.
Visca la Terra !!
Rocker
Gran resum.
Certament va ser una sorpresa agradable el nivell de la gent, dels discursos i de l'organització.
Felicitats.
Moltes felicitats, Elies, per l'organització i també per la iniciativa dels blocs. Vaig quedar gratament sorprès de veure un grup de tant de nivell. Tant de bo que remant tots junts ho aconseguim.
I, evidentment, tot un plaer haver-te pogut conèixer personalment!
Benvolgut Elies,
Gràcies de tot cor a tu i en Dessmond per l'excel·lent organització.
Va valer la pena perdre's el futbol, i ho diu algú mooolt "futbolero".
Em va encantar poder venir, escoltar i participar.
Ara, com en el futbol, hom pot veure un partit diferent al que descrius a la teva crònica.
A mi aquest Sr. no em va convèncer, almenys de moment, per molts detalls que vaig observar en el seu discurs. Intentaré aprofundir més endavant perquè ara no puc.
De totes maneres, ja ho dic, com en el futbol, tothom és entrenador i tothom veu un partit diferent. ;-)
Salut,
Roi
Benvolgut Elies,
Idea original, organització impecable, vespre profitós i enriquidor, transversalitat nacional, ...
Gràcies a tots els que heu fet possible aquesta trobada.
La maduresa (i la decrepitud) comencen el dia que t'adones que mai complauràs a tothom facis el que facis, o encara que no facis res. (desconec l'autor de la cita)
T'encoratjo a continuar en aquesta línia.
Lluçanès
Amic Elies,
Chapeau per la crònica. 100% realitat. Semblavem, en conjunt, un pais normal. Es a dir, independent.
Semblava un acte dels que es fan a Dinamarca, a Suècia, a Noruega, a Holanda,a Anglaterra, a Escòcia, a Austria, a Alemanya,..als països europeus civilitzats i democràticament més que madurs, en el seu punt, sempre.
Uns polítics que tenen professió, i l'han exercit i l'exerceixen, i que quan han gestionat (alcaldia Puigcerdà, Conselleria de Governació) no solament ho han fet bé, i sense un gram de sectarisme ni partidisme, ans han seguit sent persones normals, persones amb talent, principis, conviccions, capacitat, obertes, preparades, realistes,..que han seguit sent els mateixos, sense incòrrer en cap canvi personal. I quan es va acabar la gestió de la Conselleria, novament a la seva feina,a les seves responsabilitats familiars i professionals, i ni un miligram de ressentiment, ni de pedanteria.
Es normal? No. Ho hauria de ser, però és excepcional, perque no s'acostuma a produir al nostre pais, entre els qui han gestionat ajuntaments importants, conselleries, etc.
I, sobretot, a mí em va "frappar", el grau de confiança, de credibilitat, que em van despertar. No coincidiria en algunes de les seves opinions, ..i..i què? Més respecte i admiració encara. Demòcrates, sobiranistes, preparats,amb prioritats clares, amb fets, amb fets demostrats de capacitat i èxit en la gestió, i segueixen ben implicats i ben coneixedors de la realitat del pais.
Cap bombolla els fa diferents de nosaltres, amb les excepcions, notables, del seu nivell de preparació i de gestió política.
Si ara, fent un salt enrera en el temps, els meus fills i filles tinguessin menys de 14 anys, i, per alguna circumstància puntual, els tinguéssim que deixar uns dies amb altres famílies d'amics o coneguts, estic segur que les famílies Carandell i Carretero, si volguessin, serien de les primeres candidates meves.
Bondat, bondat autèntica, a més de coneixements i talent personal i professional.
I, digueu-me amigues i amics, amb gaires famílies de polítics de "nivell" (col.locats) de les diverses opcions, els deixareu amb plena tranquil.litat? A mí, per exemple, amb els dits d'una sola mà en tinc prou. I dos dits serien per a les famílies de Rut Carandell i de Joan Carretero, sens dubte.
I, naturalment, regraciar-vos novament a tu, Elies, i a Dessmond, la vostra immensa feina, civica, organitzadora, patriòtica i tècnicament molt ben feta.
Avui ja he vist que no estava Nord enllà...pero ahir vespre semblavem un pais escandinau, amb cuina mediterànea, i els nostre caràcter català.
No va ser un somni, va ser realitat. I l'avenç cap a la sobirania plena ens durà a que els somnis esdevinguin realitat. Com ahir a la nit.
Cordialment,
Andreu
Ei!! Elies, sorry, no he dit res abans per overbooking de feina.
Serè, com sempre, breu:
1. Felicitats a tu i al Dessmond. Gran sopar-acte amb majúscules.
2. Tema blocs amb estrella; Elies això serà part de la història d’ aquests País, heu estat pioners amb la revolució dels pensadors independents a la xarxa. Que tremolin els medis clàssics manipulats.
3. Carretero, em va agradar la seva simplicitat i el fet de que no sigui un “polític” en el sentit despectiu de la paraula. És bàsic fer tornar la Política a la gent normal d’ aquest País, que volen un País Lliure, no una cadira lliura per seure i no aixecar-se mai més.
Apa, bona nit!!!
Benvolgut Elies,
Al igual que al bloc d'en Dessmond, adjunto un fragment del que he escrit al bloc d'en YuriBCN. Pel que veig, sóc dels més discordants...
"
He llegit el teu post i hi estic bastant d'acord. He de dir també el que diu molta gent: “jo no hi entenc”, sóc simplement un ciutadà normal i corrent que treballa moltes hores al dia i que paga els seus impostos als espanyols, com tothom. No estic ficat en política i no hi he estat mai. Sempre he votat ERC tot i que de vegades ho he fet més pel partit, pel respecte a la figura de Macià sobretot, que pels dirigents.
Referent al sopar, no me’n arrepenteixo d’haver-hi anat.
A mi, aquest Sr. no em va convèncer, crec que va respondre el que li va semblar i en alguns moments va tirar pilotes fora, igual que els polítics que tan critica.
La visió ultra-simplista del tema esquerra-dreta em va semblar bastant preocupant i més diria, patètica. Trobo molt encertat el teu comentari al respecte, dient com és l'esquerra d'avui en dia, en contra de la demagògia simplista d'en Carretero parlant del marxisme i les col·lectivitzacions del demagògic: “no li vull treure calers a una vídua de la seva pensió” etc…això em va fer riure, però de pena.
El company Elies115 diu al seu bloc que no va veure ni rastre de demagògia, bé, jo quasi no vaig veure un moment en que no n'hi hagués, i de la bona!
Més diria, vaig notar que molts dels convidats recriminaven certs comentaris del Sr. Carretero, com per exemple, quan va fer entendre que els assessors de polítics no serveixen per res!
Jo crec que la gent, els sobiranistes, els independentistes, tenim ganes que vingui una espècie de "messies" que ens obri el camí. Per altra banda, el que reclamo és una mica de calma, que tots sabem que durant la Història n'hi ha hagut molts de messies i resulta ser que la majoria (o tots) eren falsos.
La gent té ganes de tornar a tenir il·lusió i d'agafar-se a un projecte guanyador. Molt bé, jo també en tinc de ganes, però que no em venguin una moto que no penso comprar qualsevol cosa només perquè soni bé!.
No tot són flors i violes. No som majoria i per ser-ho, potser, només potser... "posar cançons independentistes de Lluís Llach" no ajuda a que de cop i volta mig Cornellà voti ERC i “visca La Pepa” (si em permeteu aquesta expressió tan “política”).
Resumint:
ERC necessita un canvi? Sí, i tant! Carretero és la resposta? ho dubto. I els d'Esquerra Independentista? per mi, són més seriosos i els veig més preparats. No se, a veure si en Dessmond prepara un sopar amb ells. Llanço la proposta a l’aire.
Però bé, com ja vaig dir, això és com el futbol; tothom n'és entrenador!
Jo, seguiré escoltant, tenint opinió i segur que algú em convencerà, que és el que desitjo.
Salut a tothom.
Roi
"
Publica un comentari a l'entrada