Blocs amb estrella: l'èpica de la llibertat i la dignitat

Tot just avui fa una setmana obríem el Portal “Blocs amb estrella”, una iniciativa d’un grup de blocaires sobiranistes que compartíem aquesta inquietud inicial per fer alguna cosa en aquest procés, que entenem transcendent, del congrés d’ERC. I ho fèiem des de la no militància, atenent exclusivament al nostre impuls i recursos… però d’una manera ben militant: perquè estem convençuts que la renovació que necessita ERC la representa Reagrupament.cat, i les candidatures d’en Joan Carretero i na Rut Carandell.

En aquesta setmana l’adhesió de blocaires ha superat qualsevol expectativa, i ja estem en els quaranta. També ha superat qualsevol expectativa la qualitat i el volum dels articles dels blocaires adherits.

La lectura dels articles que s’hi han publicat fins ara m’ha emocionat. Traspuen d’una manera impressionant aquest desig tan noble de renovació, de regeneració… Traspuen aquest sentiment sincer i no condicionat de voler participar en una empresa que fa bandera de la llibertat dels membres que hi participen, del respecte al criteri de tots i alhora de voler aportar aquest granet de sorra que ajudi a fer d’aquest procés un procés històric.

La lluita de Reagrupament davant la resta de propostes oficialistes i/o continuïstes, en qualsevol de les seves manifestacions, és èpica. És David contra Goliath. I això, ho haig de dir per no reventar… em “posa” molt!

Hi ha un gran sentit èpicen aquesta lluita de Reagrupament. Veure els seus candidats, la Rut i en Joan Carretero, els voluntaris, com treuen hores d’on no n’hi ha. Programant tots els actes a partir de les franges horàries que ho facin compatible amb la seva feina diària, perquè la tenen (tenen unes professions, uns oficis, una feina i una vida al marge de la política!). Quin exemple, Déu meu! Quina manifestació de patriotisme i entrega a una causa més exemplar.

És l’èpica dels valors i de la llibertat. L’èpica de posar per damunt de qualsevol anàlisi de tacticisme mediocre les coses en les que es creuen. L’èpica de la llibertat. Reagrupament i la seva gent són l’èpica de la llibertat. Tot el contrari de les candidatures oficialistes i/o continuïstes, que basteixen els seus suports en aquesta trama clientelar nauseabunda, on es barregen interessos personals i patrimonials, ressentiments, causes personal, exercici despòtic del poder, irregularitats, etc.

És l’èpica de la dignitat. D’apostar pel que es creu, perquè són les coses que es pensen i es diuen des de sempre. No per cap càlcul electoralista, de posicionament. Perquè són coherents.

Reagrupament és l’èpica de la dignitat, de les coses moralment grans. Reagrupament és l’èpica i la veritat de les coses que ens fan ser moralment grans. I això és molt important. I això fa que n’hi hagi que s’empetiteixin moralment amb algunes signatures i suports, que es retratin. No és una cosa petita. No. Reagrupament ens posa al davant d’un mirall davant del qual podem optar per callar, mirar a una altra banda, acotar el cap o autoenganyar-nos amb qualsevol excusa… però qualsevol persona implicada en aquest procés, sap on està la força moral. A Reagrupament. Després que no ens vinguin amb milongues. Ja saben perfectament que signar per una candidatura com la del Puigcercós, donar-li suport, és embrutar-se, és fer-se petit moralment, sotmetre’s als comportaments mafiosos, a la coacció, a les males arts, a les males pràctiques.

I la resta de candidatures difícilment poden superar altres llistons morals. Oi, Carod, oi, Bertran? No home no, si les heu fet i dit de tots els colors i per qualsevol preu. Admeto que no heu arribat als extrems del Puigcercós & cia, però no teniu les mans netes, ja ens entenem, oi?

Avui volia parlar de la grandesa de les coses, i evidentment he parlat de la grandesa moral i política de Reagrupament, d’en Carretero, de la Rut.

I ara vull parlar de la grandesa moral i del coratge dels meus companys d’aventura de Blocs amb estrella. No cal dir noms. Ells ja saben qui som. Ens acompanya també aquesta èpica de llençar-se a caminar només amb el nostre coratge, a pit descobert. Cadascú buscant permanentment en què pot ajudar, oferint-se, reclamant, volent. Collons, què en sou de grans, companys. A la primera tots vam formar i tots ens vam decidir a tirar endavant aquesta iniciativa. Per patriotisme, des de la més profunda honestedat –i anonimat- militant.

Però l’únic que volem no és fer-nos grans nosaltres, sinó ser útils. Fer el que calgui fer i que sigui de més profit. Per això ens hi hem ficat. Per això hi som. No volem cap altra cosa que afavorir el triomf de l’honestedat i la llibertat que representen Reagrupament. I, l’endemà, mirar-nos a la cara tots sabent que hem fet el que havíem de fer i ho hem fet des d’una posició moral, defugint el tot s’hi val. Essent com volem ser i com volem que sigui ERC i el nostre país. I això no té preu.

És el que té l’èpica, de la llibertat i de la dignitat. Que no té preu. Que no es compra, ni es ven, ni es camufla, ni es justifica. És així.

Endavant! Adheriu-vos a Blocs amb estrella! Adheriu-vos a la causa de la dignitat i la llibertat. I fem-ho amb èpica!

Per si algú encara ho dubtava, avui en Joan Carretero ho ha deixat totalment clar al xat de Vilaweb: no hi haurà pactes abans de les eleccions. Joan, Rut… arribarem al final com hem començat, sols contra el continuïsme i l’oficialisme. Sols en la batalla dels valors, de la dignitat i del coratge.

I... guanyarem!