dijous, de febrer 14, 2008

Acte de proximitat... mmmmmm


Rebo, provinent d’ERC Osona, la següent invitació:

“Esquerra Osona té el plaer de convidar-vos a la l'acte de PROXIMITAT amb:JOSEP-LLUÍS CAROD-ROVIRA i GEORGINA OLIVA.(...)

Aquest acte de "PROXIMITAT" es realitzarà ...”

mmmmmmmmm


Conrad Son és el nou líder de comunicació d’ERC? És l’organitzador d’aquests “actes de proximitat”? Quin plaer? Es tocaran? Hi haurà marro de debò? Ja n’hi ha? És aquesta proximitat la de la Llançana i el Monchito? No dic on es realitzarà aquest "acte de proximitat" (sic) per si hi ha nens que llegeixen el bloc...

Bé, poca broma, que Carod “Siffredi” Rovira presumeix d’haver realitzat ja més de 1300 contactes de proximitat, mmmmm Qui ho hagués dit, tu, que sota d’aquest bigoti s’hi amagués tan descomunal virilitat... sobretot si atenem al que fa en els actes de govern. Allà, és clar, la cosa és diferent. Suposo que no està prou estimulat. Ho entenc, entre el Montilla, el Monchito, la Geli i la Tura.... uf!

Tanmateix, això explica moltes coses, com per exemple, que quan llegim els actes del govern, perdó, els acords del govern només hi trobem...

Acords de Govern de 12 de febrer del 2008
- El Govern nomena Joan Rigol president del Consell Rector del Centre d’Estudis d’Opinió
- El Pla anual de cooperació 2008 augmenta el control sobre els ajuts per garantir-ne el màxim d’eficàcia

Collons, un altre cop ni per a aigües... Quin estrés, la mare que els va parir. Quina poca trempera per favor. Clar, el vicepresident mantenint milers de contactes mmmmmm "DE PROXIMITAT" pel territori, quan arriba al govern...

12 comentaris:

Ròdia Raskòlnikov, des del Districte Zero ha dit...

Ha ha, molt bo. El cap de comunicació d'ERC, no sé si és Conrad Son, però indubtablement és un catxondo.

Per cert, mentre escrivia això sentia les declracions de Mas vinculant el suport a Zapatero a la continuïtat del tripartit. Pere Macias fins i tot li posava data de caducitat: 2 mesos. Em sembla una agosarament, una vergonya i un afront de lesa pàtria fer del Govern del Principat una moneda de canvi de pactes de govern a Madrid. Trobo al·lucinant la tranquil·litat i la naturalitat amb què ho diuen. I tot això, amb independència de qui sigui al govern de Catalunya. Si hi ha un govern espuri, cal fer-lo fora aquí.

Veig molt bé el vot en blanc, el vot nul o l'abstenció, però per molt peix bullit que sigui en Ridao, trobo increïble que algú pretengui votar aquests botiflers rematats de CiU.

Elies ha dit...

Ròdia, és justament al revés de com ho veus tu. El més important és Catalunya. Per tant, Catalunya, primer, i abans de tot. Molt raonable.

A més a més, un gat sempre és un gat. I trobo normal que el gat Mas aprofiti qualsevol oportunitat per empassar-se la rata de president de la Generalitat que ens toca patir.

Però tot això no passarà. Aquest govern de sipais està blindat. Si hi veiés alguna oportunitat, encara em taparia els ulls i votaria en Duran. Primer -i únic-, Catalunya.

Anònim ha dit...

Elies,

penso que el govern de Catalunya s'ha de decidir a Catalunya i si es vol canviar s'ha de canviar a Catalunya, amb mocions de censura, amb aliances, acords, creant nous partits i alterant l'aritmètica parlamentària, canviant la llei electoral, si vols i fent eleccions a dues voltes, amb una revolta popular que enviï tota la classe política al goulag, etc, etc, etc ... però a Catalunya, a casa, no pas a la navarresa. Què vol ser CiU, una altra UPN?

CiU està malbaratant de la manera més lamentable el crèdit que li podia atorgar el descrèdit d'ERC i el tripartit, mostrant un escàs respecte per les institucions catalanes, anant a Madrid a demanar que vinguin aquí a treure'ls les castanyes del foc llevant d'enmig el legítim (ens agradi o no) govern que hi ha.

Li han posat en safata al gran papus espanyol, a la terrible bubota, a l'home dels nassos Montilla, d'alliçonar-los públicament dient que no subordinarà la política catalana a l'espanyola. Si el que volien era mobilitzar tot el vot antitripartit, penso que han triat la pitjor manera de fer-ho.

A més com tu dius, no els servirà de res. L'únic que hauran aconseguit serà humiliar-se a ells mateixos, al nacionalisme català i de retruc, a Catalunya. I a més hi són reincidents.

PS: Perdona per desviar el tema del post, tan bo que t'havia sortit. Sóc un aixafaguitarres destraler, he he.

Anònim ha dit...

Comproveu els "actes de proximitat" que fa el Govern d'Espanya en funcions, res a veure amb el nostre Govern absolutament inactiu des de fa mesos i amb un dels Parlaments més lents, ganduls i incompetents d'Europa. Aquí el link:
http://www.la-moncloa.es/ConsejodeMinistros/Referencias/_2008/refc20080215.htm

En relació amb l'AVE i el Parlament. Qualsevol estudiant de dret amb dos dits de front sap que les declaracions no legislatives del Parlament són això, opinions polítiques. L'executiu és al Govern, votes a les reunions i si perds les acates o te'n vas. El Parlament si vol incidir en l'executiu l'únic que pot fer és "política" amb preguntes i proposicions no de llei i si realment vol cambiar el Govern el que ha de fer és presentar una moció de censura i guanyar-la, sinó res. El paper d'ERC aquesta setmana ha estat lamentable.

Anònim ha dit...

Fa pocs dies el Carod fa fer un acte de promiscuïtat (perdó, de proximitat) a la Seu i recordo que la Josefina i jo ens en vam enfotre una bona estona.

És aquesta moda estúpida de voler posar etiquetes 'originals'.

Com la retòrica buida i les quatre idees vagues dels acords del Govern. A la notícia sobre el Pla Anual de Cooperació 2008 hi ha un paràgraf significatiu:

"El Pla estableix dos nivells diferenciats de priorització segons els objectius transversals i les línies estratègiques. Pel que fa als primers, el Pla vol promoure el respecte integral i la consolidació dels drets humans, la governança i l’enfortiment del teixit social; l’equitat entre les dones i els homes mitjançant l’aplicació de la perspectiva de gènere; i la sostenibilitat del desenvolupament en la seva dimensió social (que inclou la cultural i la política), econòmica i ambiental."

Governança? Què vol dir 'sostenibilitat de desenvolupament en la seva dimensió social'? I el 'respecte integral'? Perpectiva de gènere?

Que no saben parlar com la gent normal? Que només hi ha palla?

Anònim ha dit...

Donç jo crec que en Mas, no nomès te el dret de fer el que calgui per acabar amb el malson del tripartit sino que en té el deure de fer-ho, per patriotisme.

I veure com els partits del tripartit estan a la pendent, m'anima a votar a CiU.

Dessmond ha dit...

Realment la prosa d'aquests acords de govern és patètica. Com els mateixos acords. Quina feina que fa aquest govern. Sembla un club d'afeccionats.
I els actes de proximitat es fan amb preservatiu, és a dir, amb algun tipus de reserva?. Tothom hi pot participar o només els afortunats amb una invitació?.
Em sembla agosarat fotre enlaire el govern de Catalunya. Però realment, tal i com s'ha conformat l'actual, s'ha validat allò tan vulgar del campi qui pugui. De moneda de canvi, res. És un campi qui pugui. I això ha de valer per tothom. Fer el xorisso o el fem tots o no el fa ningú. Moneda de canvi, res de res. Això seria una altra història.

Enric I. Canela ha dit...

El cor em damana que es faci saltar el govern com sigui, però crec que s'ha de canviar des de Catalunya i només des de Catalunya.
Amb tot, jo crec que si a Madrid necessiten a CiU, sense fer cap pressió especial ERC es trobarà en una situació tan incòmoda que els canvis podrien produir-se sols. Penseu com quedaria el PSC malgrat que continués governant.
L'únic que sobreviuria és l'indiscutible lideratge del Saura, l'espina dorssal del Govern. Els llibres d'història, darrera el baró de Montesquieu, parlaran d'en Saura.

marius ha dit...

Molt bona els "actes de proximitat"!, imagino que això forma part de la retòrica inintel.ligible que el Marc assenyala en un dels comenataris. la cosa és mirar de ser original, es fa un miting de petit format (perquè un de gran no s'omple ni amb bocates de cansalada), es permeten un parell de preguntes prèviament pactades amb militants de la comarca (o sigui que si, es fa amb preservatiu) i apa, cap a casa amb la "satisfacción del deber cumplido".

Jo també crec que el govern de Catalunya s'ha de canviar des de Catalunya, però atesa de dependència del tio Pepe de Madrid, si el decideixen canviar des de Madrid... dons mira, un acte més de submisió.

Ara, no soc gens optimista. El tripi (la gent del tripi) només tenen una idea política clara: DURAR

marius ha dit...

Molt bona aquesta dels “actes de proximitat”! imagino que es munta un míting de petit format perquè un de gran no l’omplen ni repartint bocates de cansalada, es pacten un parell de preguntes amb militants fidels (això, si fidels) i apa, cap a casa amb la “satisfacción del deber cumplido”. O sigui que si, els actes es fan amb preservatiu.

Deu format part d’aquesta retòrica innovadora i inintel·ligible dels actes de govern que esmentava el Marc. Es tracta de canviar el nom de les coses perquè a) així semblem guais i moderns, b) el personal no sap de què va i per tant, qualsevol cosa cola en l’estranya definició. Mireu si no, Iniciativa està contra el 4rt cinturó, però no li sembla tant malament la “ronda del Vallès”. Ho veieu que en són d’importants els noms? I quant menys s’entén millor.

Roger T. ha dit...

La prioritat per a Catalunya és enfonsar el PSC com a partit dominant. I per això cal votar a CiU. Com diu l'Elies, primer, és Catalunya: http://magradaparlar.blogspot.com/2008/02/votem-massivament-ciu-i-enfonsarem-el.html

Salutacions, i perdona que publiciti el meu bloc.

Anònim ha dit...

A mi, el nerviosisme, les pocasoltades de reacció, i, en definitiva, el "cangueli" en els rengles socialistes d'ací, i en les files republicanes, em fan gràcia. Si, molta gràcia. Com sentir a Montilla parlar de sucursalisme, ha, ha, ha,....

Només per la frase d'en Pere Macias i després d'en Mas de que, ai si volen la Moncloa els d'en ZP, potser queden 2 mesos de tripartit.

Ningú, ningú, ningú, dubta que la caiguda del tripartit-2, abans de les properes eleccions catalanes, es farà a Catalunya. Integrament a Catalunya. Com ha de ser. No hi ha alternativa posible.

O moció de censura, amb candidat alternatiu, presentada per algun grup parlamentari. (CiU ó ERC, per que no.., i Mas com alternativa)

O disolució del Parlament i eleccions anticipades. Per pròpia voluntat d'en Montilla, (dificil) o perque algun dels dos grups-crossa que el mantenen (ERC i/o ICV) se'n van del govern tripartit-2 per a deixar-lo caure. Si no té confiança del Parlament, en Montilla podria intentar seguir en minoria, però si la majoria del Parlament demana disolucio i convocatòria d'eleccions anticipades, es vinculant per a Montilla.

100% a Catalunya.

Es justificat el nerviosisme d'en Montilla i d'en Carod?

Jo crec que sí.
Caldrà veure els resultats del 9-M, per a reactualitzar totes les versions d'anàlisi política.

Però, particularment, crec que el tripartit-2 durarà menys que el tripartit-1, que va durar 3 anys.

Cordialment,

Andreu