Avui en Lluís Llach s'acomiada dels escenaris. És un dels grans noms d'aquest país, un geni, una d'aquestes persones que ens fa sentir orgullosos com a poble. He crescut amb ell i les seves cançons, m'he enamorat, he viscut el desamor, he lluitat i militat... sempre hi ha hagut una cançó d'en Llach a prop meu. Tinc un munt de discos seus, però no tots. He anat a un munt de concerts seus, però menys dels que ara hauria volgut. Em trasbalsa profundament pensar que no tornarà a treure un disc, que no podré anar a un concert seu, sigui intimista, sigui a la plaça de bous de València, puny enlaire i emocionat fins el moll de l'os. Malgrat tot, em meravello que del nostre petit i maltractat poble, de la nostra pobra i voluntarista cultura hagi pogut sorgir un talent tan espectacular com en Lluís Llach. La seva veu, les seves músiques, les seves lletres ens han fet una mica més poble i ens han fet sentir únics. Gràcies, Lluís.
Avui en Joan Carretero va "al Bernabeu", com ell mateix ha dit, per referir-se al Consell Nacional d'ERC. Hi va a defensar les idees i postulats de la gent de Reagrupament, davant un consell "captat" per la burocràcia partidista que ha eliminat de les seves funcions la reflexió crítica sobre les barbaritats que dia rere dia està cometent la direcció d'Esquerra. El Consell Nacional d'ERC podrà escoltar un home íntegre, preparat i ple de coratge. Una veu que cal escoltar i una veu que es necessita sentir, fer-se sentir, si es vol que les coses canviïn i finalitzi la submissió als socialistes espanyols.
Avui es va consumant el tancament de les emissions de TV3 al País Valencià. I ho fa, com denúncia en Vicent Partal, en mig el silenci més vergonyós del govern català i de la impotència dels polítics i de la societat civil o la societat subvencionada. Són temps de ressignació, de creuar-se de braços i confiar exclusivament en que cadascú pugui fer, miserablement, tot i que amb la millor de les intencions, la seva feineta. Aquest dia a dia a l'espera de la subvenció, amb mesura de les paraules i els gestos per no caure en desgràcia davant un poder cada cop més leninista i sectari. El funeral nacional del Tripartit-2 s'ha traslladat a la resta de la societat, i la seva veu només són ressons luctuosos. Avui s'ha vist clarament que només la independència econòmica permet tenir veu pròpia, i així ha estat que només els empresaris han pogut fer un acte de dimensió històrica per reivindicar un aeroport a l'alçada de les necessitats del nostre país. Avui s'ha vist clarament que les plataformes diverses, com Sobirania i Progrés, són la veu del seu amo -ERC- i que no aporten absolutament res, res de res, al nostre panorama polític. Foc d'encenalls. Cartes marcades, ventrílocs dels estrategues partidistes d'ERC que dia a dia ens ensorren més, mentre la gent es deixi enlluernar per les soflames buides i oportunistes. Mentres tant, el govern valencià tanca TV3 i la feina de tanta i tanta gent per refer el nostre país. I el somni esdevé un malson polític de silencis còmplices i covards.
Avui es va consumant el tancament de les emissions de TV3 al País Valencià. I ho fa, com denúncia en Vicent Partal, en mig el silenci més vergonyós del govern català i de la impotència dels polítics i de la societat civil o la societat subvencionada. Són temps de ressignació, de creuar-se de braços i confiar exclusivament en que cadascú pugui fer, miserablement, tot i que amb la millor de les intencions, la seva feineta. Aquest dia a dia a l'espera de la subvenció, amb mesura de les paraules i els gestos per no caure en desgràcia davant un poder cada cop més leninista i sectari. El funeral nacional del Tripartit-2 s'ha traslladat a la resta de la societat, i la seva veu només són ressons luctuosos. Avui s'ha vist clarament que només la independència econòmica permet tenir veu pròpia, i així ha estat que només els empresaris han pogut fer un acte de dimensió històrica per reivindicar un aeroport a l'alçada de les necessitats del nostre país. Avui s'ha vist clarament que les plataformes diverses, com Sobirania i Progrés, són la veu del seu amo -ERC- i que no aporten absolutament res, res de res, al nostre panorama polític. Foc d'encenalls. Cartes marcades, ventrílocs dels estrategues partidistes d'ERC que dia a dia ens ensorren més, mentre la gent es deixi enlluernar per les soflames buides i oportunistes. Mentres tant, el govern valencià tanca TV3 i la feina de tanta i tanta gent per refer el nostre país. I el somni esdevé un malson polític de silencis còmplices i covards.
Avui ja podem veure que el sr. Bolaños no dimitirà. Després de reconèixer públicament que havia amenaçat un periodista per fer la seva feina amb rigor (publicar un document públic), d'amenaçar tot un grup editorial per no plegar-se a la censura governamental... aquest home continua, enmig la vergonya nacional, exercint de cap de comunicació del President de la Generalitat. Vergonya de silencis com a lloses en la munió de mitjans de comunicació controlats absolutament pels socialistes. Vergonya dels partits que han callat davant aquesta gravíssima situació, insòlita en un país civilitzat i democràtic. Vergonya de la societat civil, subvencionada, que calla per por, atemorida, i ignora els fets. Vergonya de la majoria d'intel·lectuals d'aquest país que prefereixen ignorar la realitat bananera del nostre país i continuar teoritzant sobre el sexe dels àngels. Només Salvador Cardús, l'intel·lectual amb més autoritat moral del nostre país ha gosat denunciar la situació, i ho ha fet, un cop més, impecablement, amb una contundència argumental, política i moral abassagadora, que hauria de fer-nos avergonyir a tots de tolerar el que tolerem.
Avui... que demà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada