... i ser humils

Feliços els humils, perquè d'ells serà la terra...

Ha acabat la campanya electoral i la jornada de reflexió. De vegades visualitzo clarament el xoc de realitats possibles que s'abraonen sobre nosaltres, pobres electors. De vegades penso que guanyi qui guanyi i voti qui voti no passarà res i tot continuarà igual, igual de bo i de penós, igual d'intrascendent, igual d'igual. Però de vegades també penso que no sempre és així, i que algun cop, i sense previ avís, una votació pot girar el destí d'un país, d'un continent, d'un planeta.

Aquest dimecres hi ha unes eleccions al parlament de Catalunya que, d'acord a la meva visió, poden ser molt importants per al nostre futur nacional, poden ser un pols inesperat entre la voluntat de ser i la voluntat d'anul·lar el ser. I això per a mi és totalment trascendent, i supera les dinàmiques partidistes i de govern. No tothom ho veu així, és clar, però aquesta és la meva anàlisi.

Potser tot seguirà igual i cap mal auguri ni cap benaurança faran fila en aquest temps. Però m'hi ha fet pensar molt, en la trascendència dels moments que ens passen desapercebuts, la història d'Al Gore. Vist en la perspectiva dels anys i de tot el que ha passat des que va perdre sense perdre-les les eleccions a president dels USA, aquelles eleccions van ser trascendents, fatídicament trascendents, per al futur del planeta. Tant pel que el seu contrincant tramposament guanyador ha fet que probablement Gore no hagués fet, com, sobretot, pel que s'ha deixat de fer, per les sensibilitats perdudes en les diferents polítiques. I és que no podem saber què podran fer els nostres polítics, però sí podem anticipar quina sensibilitat tindran pels diferents assumptes, respecte les nostres idees.

El discurs de Gore al voltant del canvi climàtic i dels mitjans de comunicació és providencial. Ha esdevingut un autèntic profeta que fa que els humans hàgim de maleir cada dia la trampa que el va impedir ser president. No sabem què hauria passat, però no crec que hagués fet el que Bush ha fet ni que s'hagués despreocupat de la quantitat de coses que ara se'ns presenten davant nostre com una amenaça llargament ignorada. No tinc ni idea, ni m'importen, les polítiques concretes que proposaven aquests dos candidats en aquelles eleccions, però sí es podia veure quines sensibilitats hi havia al darrere de cadascun d'ells.

Per això menyspreo la frivolitat, el menyspreu dels principis i la lògica del concret. Al planeta ens resulta irrellevant una promesa de reducció d'uns determinats punts impositius, o de qualsevol altra política concreta, però ens era trascendent un líder mundial amb la consciència mediambiental i geoestratègica que exhibeix Gore.

I això és aplicable també a qualsevol escala. M'és igual tot això que es cou darrere la política del concret que ignora les sensibilitats i els principis. El país, el nostre futur nacional, no ens el juguem en una mesura més o menys, en un determinat acord o desacord. El nostre futur està en la sensibilitat amb què siguem capaços de governar-nos. Segons quina sigui, així serem, així anirem.

Però avui, jornada de reflexió, he volgut pensar al voltant de les paraules que fem servir i de la intransigència amb què podem plantejar les coses. Això m'ha dut a pensar en les benaurances del Nou Testament... i en el valor de la humiltat, del qual sovint n'estem prou mancats.

"Feliços els humils..." quin gran goig de Déu aquesta afirmació del nostre Senyor, del Redemptor, quina lliçó de veres per a tots nosaltres. Ser humils, fugir de la pressumpció, d'allò que afirmem i pot no ser... Ser humils, penso, sense ser frívol. Quin dificil equilibri.

El nacionalisme català necessita grans dosis d'humiltat, no respecte els qui ignoren, menyspreen o combaten la nostra realitat nacional, sinó entre els qui la defensem. Només així podrem sentir nostra la nostra terra. Humiltat per reconèixer i valorar l'altre, per no menysprear, per construir tot allò que creiem i que volem. Estendre mans, obrir camins, edificar un futur en llibertat i prosperitat.

Faig un acte de contricció sincer, i amb independència del que les eleccions deparin i dels governs que sorgeixin, vull treballar per minvar les diferències que hi ha entre tots els qui estimem tant aquesta terra que volem lliure, que de vegades la passió ens ofusca o ens enerva...

Ser humils per ser millors.