DIGNITAT!

Les eleccions de l'1 de novembre no van donar directament a cap partit la possibilitat de formar govern. La falta de majories suficients fa que tot quedi, un cop més, en mans dels diferents partits i a l'albir dels seus possibles pactes i combinacions.

A diferència del 2003, tres pactes s'han mostrat possibles: la sociovergència (CiU i PSOE-PSC), el tripartit (PSOE-PSC, ERC i ICV-EUA) i el pacte nacional i per la dignitat (CiU + ERC).

No cal dir quina és la meva preferència, el pacte nacional i per la dignitat. Dissortadament els que haurien d'haver estat protagonistes d'aquest pacte històric s'han vinclat, d'entrada, per intentar pactar amb el PSOE-PSC. Em sembla una falta de dignitat inconcebible en dos partits que es proclamen nacionalistes, i un d'ells independentista. No vull ni entrar a considerar les motivacions, patètiques, d'uns i altres per perdre el cul d'aquesta manera per pactar amb els socialistes, d'humiliar-se d'aquesta manera. És lamentable i deixa al descobert les nostres vergonyes, la nostra falta de dignitat nacional. Escric això només a partir de les declaracions que s'estan produïnt. També tinc la sensació que una cosa és el que s'està transmetent, el que sabem a través dels media, que pot ser comèdia, i una altra la negociació profunda que hi pugui haver. Però el fet que cap dels dos partits nacionals hagi sortit defensant en primera instància un pacte nacional els deixa tots dos en una posició lamentable.

No sé què acabarà passant. Fins i tot és possible que finalment s'acabi produïnt, per eliminació de les primeres opcions, aquest pacte nacional. Però m'entristeix profundament que això no hagi estat la gran opció i des del primer moment ni per a CiU ni per a ERC, i em desanima molt.

Crec que un pacte nacional és de les poques coses que en aquests moments pot fer remoure les aigües estancades i grises del nostre panorama polític. Per a mi seria un pacte que retornaria la il·lusió, l'empenta i les ganes de fer coses a la majoria dels ciutadans d'aquest país. Hi ha moltes coses a fer i la millor manera de fer-les és amb un pacte d'aquesta naturalesa. Segons les últimes infos, CiU hauria ofert a ERC un pacte amb repartiment d'iguals conselleries per a tots dos partits, i la conselleria en cap. Em sembla una oferta generosa, molt generosa, i que en el moment de fer aquest post em fa mantenir una espurna d'esperança.

Els socialistes també podrien sortir beneficiats d'aquest pacte. Han estat el partit que ha patit una major davallada de tots, i se li han obert ferides importants en el seu electorat, s'han trencat les costures que aguantaven el seu espai ideològic i electoral. Amb un pacte nacional, ni es farien l'harakiri polític que representa la sociovergència ni apunyalarien el seu líder, ZP, amb un pacte tripartit que implicaria amb molta seguretat la derrota del socialisme espanyol les properes generals. Un partit com el PSOE-PSC no pot governar desenvolupant polítiques nacionals coherents, com les que reclament CiU i ERC, no és el seu espai, no és la seva política. I a les proves del resultat electoral em remeto.

Un pacte nacional permetria desplegar en condicions de fortalesa el nou estatut, i desenvolupar polítiques avançades a nivell nacional. El nostre país necessita il·lusió i coratge, unitat i empenta. No podem perdre més temps, cal posar al dia el país a tots els nivells. I cal fer-ho no en clau partidista, sinó de país, amb un sentit profund de país, sabent que tot el que fem ho fem per lliurar un país més pròsper, més avançat i, sobretot, més lliure a les futures generacions. Només els partits que el seu únic objectiu és Catalunya poden liderar aquest procés. Un procés a la força ple d'obstacles, però que requereix d'un gran sentit nacional, de gent amb principis, de valors i de capacitat de sacrifici. Jo estic disposat al que sigui perquè així sigui, a fer tota la pinya que calgui.

Qualsevol alternativa seria d'una profunda indignitat. Pel que fa a mi, alternatives nacionalment menyspreables amb resultats previsibles.

Visca la terra, mori el mal govern!