La generació perduda

(publico aquest article imprescindible del blog del gran Salvador Sostres http://www.salvadorsostres.com/, no li he demanat permís, però com que l'he copiat íntegrament crec que no hi haurà problemes. És una missió trascendent donar a conèixer el talent, l'art i la virtut)

Ara en tenen prop de 60, es diuen a ells mateixos intel•lectuals però ningú més no els identifica com a tal. Barcelona entre Pedralbes, Sant Gervasi i Sarrià. Primer van ser comunistes i el mur va caure amb totes les seves falsedats, amb tota la misèria i els cadàvers que havia causat. Després van ser antifranquistes de reunió clandestina i taller de propaganda, però a Franco no van ni bufar-li. La gran novel•la que tenien al calaix per culpa de la censura va acabar desfent-se quan arribà la democràcia i vam poder llegir-la. Després anaren contra l’OTAN però al final van claudicaren. Van ser antiamericans però amb Milòsevic una cosa marron i tova els va caure a les calces. Renegaren de la moda, per frívola, i es tornaren frívols. Adoraren Sartre i al final era un fill de puta, feren cançons per la Winnie Mandela i bé, no han sortit mai a disculpar-se, però la vergonya que devien passar va haver de ser bonica. Barcelona va ser la ciutat que més diners envià a l’Arafat i ara ja sabem que no era la solució sinó el problema. La lliçó del Fòrum que van voler-li donar al món va acabar en desastre, Bush va guanyar la reelecció, Ratzinger va ser escollit Papa i Zapatero va tornar a enviar tropes a Iraq i fins i tot al Líban tot just ara. La traca final l’ha protagonitzat l’heroi local, Pasqual Maragall i Mira. Ells mateixos han hagut de reconèixer que ha fet el ridícul de la manera més salvatge, i han donat per bo que els sociates espanyols l’hagin enviat a casa. Els murs han caigut, les teories han fracassat, els intel•lectuals s’equivocaven i el partt polític que fundaren és ara una sucursal més d’Espanya. I tot allò que un dia somiaren, tot aquella il•lusió, tot aquell món d’intel•lectualitat i progresia; tota aquella superioritat, tota aquella fantasia ha quedat avui reduïda a una bata blava i el llapis a l’orella, aquí les epilideidis i allà els minipímers, segona nau a la dreta i pregunti per l’encarregat Pepe Montilla.