JO TAMBÉ VULL UN ESTAT PROPI!!

11 de setembre del 2006. La meva nació recorda un cop més la fatídica data de la pèrdua de les nostres llibertats nacionals.

No puc deixar d'imaginar, de pensar, què hauria estat de la meva vida, de la vida de les persones que estimo, de ser encara un país normal, no subjugat al domini espanyol. Fa tants anys que patim el domini espanyol que fins i tot de vegades perdem la visió de l'esclavatge que patim.

El que més m'agrada del meu poble és la voluntat de ser. Per sobre de qualsevol circumstància o situació, la nostra voluntat de ser roman. Voldria que tinguéssim més coratge cívic, polític, nacional. Que sapiguéssim defensar amb més fermesa els nostres drets manllevats, que tinguéssim prou coratge i valentia per situar-nos un cop més com una nació entre les nacions lliures, i no com ara, com una miserable comunitat autònoma enmig de l'imperialisme espanyol, feixista, camuflat entre el talante i els bigotis dels militars colpistes.

No n'hi ha prou per tant amb ser una nació, amb tenir una llengua i cultura pròpies, ni amb la voluntat de ser, ni amb l'èpica lluita del nostre poble per la llibertat i la dignitat democràtica. Res d'això és prou. Si no som un estat, ens diuen, no som res. Per això, en la vespra de l'Onze de Setembre del 2006 reivindico, demano, eixigeixo...que jo també vull un estat.

Jo també vull un estat. Un estat català, un país pròsper, lliure i democràtic.

Visca la terra!