dimecres, de novembre 05, 2008

Elies115 vist per l'Andreu


Déu, Pàtria i Honor

Vaig quedar sobtat en trobar-ho, a un bloc, a Elies115. No fa massa temps, encara que em semblava molt més enrera el meu descobriment de l'Elies115. Un bloc sobiranista important, amb aquest lema permanent. Gens freqüent. La memòria relacional, ràpidament, em va fer venir al cap quatre possibles referents:
a)- Persona gran.
b)- Joan Sales i la seva Incerta Glòria
c)- Raimon Galí i la seva Recalada
d)- Jordi Pujol i els seus primeres escrits (de pressó, de clandestinitat i del tardofranquisme ( Des dels Turons a l'altra banda del Riu, Entre l'Acció i l'Esperança; La Inmigració, problema i esperança de Catalunya, ó una Política per a Catalunya).

Ràpidament el vaig incorporar a la llista, petita, de blocs indispensables a seguir. I reconec, ara, que fins i tot vaig arribar a trobar-me "neguitós", ansiós, un temps, en no veure actualitzats amb nous escrits el bloc, tant ràpid com desitjava.

Això de la blogosfera permet fer moure la imaginació. La virtualitat pot suportar moltes incerteses.
Tanmateix,poques setmanes després, vaig tenir l'ocassió de coneixer'l personalment, al "pare" de l'Elies115. I, simultàniament, ja vaig veure que la meva intuició relacional era errònia.

Persona jove, i jovial, dinàmica, activa, preparada,documentada, organitzada, rigorosa,lleial, honesta,valenta i responsable.

Una persona neta, i un gran patriota, esdevingut també gran escriptor.Una persona de qui t'ens pots fiar, sempre.

I els seus escrits, l'Elies115, són un mirall, perfecte, de la seva personalitat, la personalitat del seu "pare" i, també, sempre del lema permanent del bloc. "Deu,Pàtria,Honor".

Per a un no-bloger, com jo, conscient de l'esforç, talent i dedicació que comporten els blocs "bons", per a un "rellogat" però alhora convençut de la importància creixent dels blocs bons per a superar les autocensures mediàtiques i periodístiques i les censures externes als mèdia escrits, o que es difonen per les ones i les antenes, i per a recuperar una opinió lliure, i alhora oberta, que ens enriqueixi.

Els escrits del bloc, clars, ben estructurats, didàctics, contundents en les conclussions, rotunds en les argumentacions, són, moltes vegades, magistrals. Recullen i emeten, diria, Autenticitat 100%, i això, ara, aquests temps, no es gaire freqüent.

De vegades, els seus escrits m'han recordat el mític, i alhora indispensable i actual, sempre, llibre "Justificació de Catalunya, de Josep Armengou i Feliu, de Mossén Armengou.

Dues virtuds diferencials.

Les metàfores a Elies115. Magistral utilització, i creació. I requereixen molt treball previ. Diria, sense dubtar, que està clarament , quant a les metàfores, entre els 3 millors blocs que conec.Destacadament entre els millors. Diferenciadament.

I el rigor en el tractament. També entre els millors. I si els escrits són "llargs", jo opino que "millor que millor".

Elies115 no abandona la qualitat, i la profunditat expositiva, per l'espai. No es còmode. A mí, com a lector, de blocs, de columnistes, de noveles, d'estudis, sempre m'ha sobtat aquest fenòmen creixent de primar, com si fos una virtut, l'extensió reduïda.

Cada tema requereix la seva extensió.

I si l'article es bo, i el tema no és de pa sucat amb oli, lògicament, quan més llarg millor. Aquesta moda, infantil, de ser breu, sempre, no se sap perquè, ens està destroçant.

Els sms són missatges curts, els lemes són lemes, els titulars són titulars, però moltes coses no es poden exposar, de manera rigorosa, en 3 paràgrafs. I m'agrada que l'Elies115 no hagi caigut mai en aquesta comoditat dels temps que vivim.

S'acaba l'Elies115. Honor, glòria i reconeixement per la seva inmensa qualitat i rigor. I no ha defugit temes àrids, incòmodes. Ni el debat, sempre civilitzat, amb els qui hem/han posat en questió algunes de les seves conclussions alguna vegada. Debat sempre enriquidor i civilitzat.

De ben segur, la nova finestra serà diferent.

Així ens ho anuncia el seu "pare". Diferent en algunes coses, però, de ben segur, serà també innovador i "conservador", en el que cal conservar . I com també serà autèntic, autèntica creació de l'autor, em serà també indispensable, per a transitar i enriquir-me en aquests temps.

Déu, Pàtria, Honor, i Fúria, ara.

Bon senyal.

Senyal de lluita, de combat, en aquests temps d'ara, potser decisius en els 3 propers anys, on l'individualisme, el nihilisme, el desinterès, el bonisme, i els enemics de fora i de dins, ens estan fent molt de mal col.lectiu.

Jo, benvolguts lectors, si al final em decideixo i sóc capaç d'obrir un bloc, voldria que fos un clònic de l'Elies115.

Per això, dificilment ho podré fer.

Andreu

6 comentaris:

Dessmond ha dit...

Fes-ho Andreu, fes-ho...

Anònim ha dit...

I tant, benvolgut Andreu, i tant que t' hi has de posar, cal fer-ho i és de justícia.
Salut i independència,
Cesc.

L'Espelt ha dit...

Andreu, t'ho he dit personalment, i ara aprofito Can Elies per tornar-hi: ja tardes a fer-ho.

Salut amics!!!

joliu ha dit...

Andreu, tu ja ets un blogaire. I dels grans.
Remasteritzant la carta de Sant Pau als cristians de Corint...
Si jo escrivís posts i no rebés comentaris, no seria blogaire.
Si jo escrivís rebés comentaris i no els respongués, no seria blogaire.
Si existissin els nostres blogs i l'Andreu no ens visités no seríem blogaires.

Andreu, els teus comentaris són part essencial dels nostres blogs, com un forat a un gruyere.
En un formatge de forats, el forat és formatge de fortats, per que sense ell no ho fora. Tu ets blogger, per que sense tu nosaltres no ho forem.

Ah, i si a sobre inaugures blog propi, ja serà la bomba.

joliu ha dit...

(burps) perdoneu els dits de drap que tinc quan escric ràpid i no repasso.

Anònim ha dit...

Déu, pàtria, Honor....
Patriotisme,referències bíbliques......
Quina por.... Els que tenim una certa edat recordem el feixisme, dit franquisme a casa nostra amb els mateixos (exacatament els mateixos) eslògans, els mateixos principis, els mateixos ideals ...que vosaltres prediqueu per internet.............i quina por que la gent jove pujgi així...