… i tinc una ressaca important. Tres festes en una setmana i una nit que no sé com va acabar. El pas pel Luz de Gas és com un núvol… tòxic. Si sóc aquí és perquè devia donar bé l’adreça al taxista. Em justifico que cada cop surten menys canapés, ahir no n’hi havia tants com en la inauguració del consolat de Letònia, de la mà d’en Xavier Vinyals, on em vaig trobar en Dessmond (quin bon moment!!).
Uf! Ahir crec que a més vaig estar impertinent amb unes agradables noies… que eren professores i em va sortir el discurs “Pisa” i estat de la situació de l’ensenyament que hem estat parlant al llarg de la setmana amb n’Enric Canela al seu bloc. Devia dir més d’una barbaritat. En fi.
He aconseguit muntar l’equip de música. Ahir em van instal·lar la nova llibreria al nou pis (estic d’estrena!). Aconsegueixo fer quadrar cables vermells i negres. Més “ufs”. Ah! Fa un dia bonic, i ara, escoltant Belle & Sebastian i veient la plaça i aquest bonic edifici afrancesat que tinc al davant em sento molt millor. Només em faltaria un bloody mary del gepe, ben picant.
Uf (3). Tinc tres hores per arribar al meeting point de la mani. Sí, estic prou emprenyat, molt a to…
Haig de fer els deures d’això dels blocs “amics”, el set que més m’agraden, després d’estar nominat per l’Enric Canela i en Joan Arnera. Som-hi, també per ordre alfabètic:
Arnera, Joan: el meu blocaire de capcelera, he he he. Les coses són notícia si en Joan les recull, i s’interpreten quasi sempre com ell ho fa.
Canela, Enric: brutal! Això és un bloc, i això és escriure i tenir actualitzat un bloc. Un petit secret: no puc llegir tot el que escriu. Indispensable per estar al dia de tot el relacionat amb educació, universitat, ciència i les coses rellevants de política.
Dessmond: perquè sí. Perquè hi ha criteri, passió política, i perquè ens trobem en saraos com el de les Drassanes i el dia de Letònia i resulta que ens havíem conegut “en una vida anterior”, a la Universitat, i tenim amics comuns!
Guia de Perplexos: un altre bloc fet amb passió, com m’agraden. Perquè m’agrada Israel i sempre he estat “sionista” (si se’m permet fer servir l’expressió). Passió per les coses pròpies, per les tradicions, per traslladar-nos com viu la comunitat jueva les seves tradicions, diades, etc.
Espelt, L’: ànims! Primeres collonades tal com ragen, sense maquillar. Passió pel país en estat pur.
Pelejà, Lídia: perquè és com tenir una porta oberta al que pensa gent que encara no ha fet els vint, tot i que la Lídia sembla molt més madura. I perquè està molt bé que es mostri tan activa, no es perdi ni un sarao polític. I també perquè és del Priorat, i hi ha bon vi, i sempre hi passo camí de la Terra Alta, i gaudeixo com ella de les vinyes en la tardor. I per animar-la a mantenir el criteri propi i crític… (ah! I perquè estudia a la UPF!)
Reflexions en Català: perquè és un bloc a quatre mans, perquè té de tot i tot bonic, amb aquella columna esquerra que és com un calaixó d’aquells de les cases de poble on hi trobes de tot. I perquè és com si entrés a casa seva, amb el gos, el codony, els bolets, i seure a la vora del foc guaitant per la finestra els paisatges de l’Alt Urgell i ens posem a xerrar del país i les coses que passen
Reset: perquè crec que és un dels blocs polítics més atrevits i amb més criteri del panorama polític. Sí senyors, endavant amb la canya i aquests posts tan ben treballats i argumentats sobre el nou sobiranisme i la denúncia dels farsants.
Uf (4), me n’han sortit vuit. Me’n podrien haver sortit més, de fet tots els que tinc linkats m’agraden i els segueixo, però ara que ho he fet no n’esborraré cap.
A veure si puc fer mica de migdiada. La mani promet. Ser llarga i inacabable (així ho espero. Nice Day For A Sulk. Després anirem a fer unes birres al meu antic barri, snif, la Barceloneta. I a veure el futbol amb l’Enric, al final del Passeig, i a sentir-li dir “m’alegro, m’alegro” quan ens vegi aparèixer, i em digui si ha passat pel bar del Joan al meu poble, quan baixa, cada setmana, cada dimecres de l’any, de Vallderoures.
Uf! Ahir crec que a més vaig estar impertinent amb unes agradables noies… que eren professores i em va sortir el discurs “Pisa” i estat de la situació de l’ensenyament que hem estat parlant al llarg de la setmana amb n’Enric Canela al seu bloc. Devia dir més d’una barbaritat. En fi.
He aconseguit muntar l’equip de música. Ahir em van instal·lar la nova llibreria al nou pis (estic d’estrena!). Aconsegueixo fer quadrar cables vermells i negres. Més “ufs”. Ah! Fa un dia bonic, i ara, escoltant Belle & Sebastian i veient la plaça i aquest bonic edifici afrancesat que tinc al davant em sento molt millor. Només em faltaria un bloody mary del gepe, ben picant.
Uf (3). Tinc tres hores per arribar al meeting point de la mani. Sí, estic prou emprenyat, molt a to…
Haig de fer els deures d’això dels blocs “amics”, el set que més m’agraden, després d’estar nominat per l’Enric Canela i en Joan Arnera. Som-hi, també per ordre alfabètic:
Arnera, Joan: el meu blocaire de capcelera, he he he. Les coses són notícia si en Joan les recull, i s’interpreten quasi sempre com ell ho fa.
Canela, Enric: brutal! Això és un bloc, i això és escriure i tenir actualitzat un bloc. Un petit secret: no puc llegir tot el que escriu. Indispensable per estar al dia de tot el relacionat amb educació, universitat, ciència i les coses rellevants de política.
Dessmond: perquè sí. Perquè hi ha criteri, passió política, i perquè ens trobem en saraos com el de les Drassanes i el dia de Letònia i resulta que ens havíem conegut “en una vida anterior”, a la Universitat, i tenim amics comuns!
Guia de Perplexos: un altre bloc fet amb passió, com m’agraden. Perquè m’agrada Israel i sempre he estat “sionista” (si se’m permet fer servir l’expressió). Passió per les coses pròpies, per les tradicions, per traslladar-nos com viu la comunitat jueva les seves tradicions, diades, etc.
Espelt, L’: ànims! Primeres collonades tal com ragen, sense maquillar. Passió pel país en estat pur.
Pelejà, Lídia: perquè és com tenir una porta oberta al que pensa gent que encara no ha fet els vint, tot i que la Lídia sembla molt més madura. I perquè està molt bé que es mostri tan activa, no es perdi ni un sarao polític. I també perquè és del Priorat, i hi ha bon vi, i sempre hi passo camí de la Terra Alta, i gaudeixo com ella de les vinyes en la tardor. I per animar-la a mantenir el criteri propi i crític… (ah! I perquè estudia a la UPF!)
Reflexions en Català: perquè és un bloc a quatre mans, perquè té de tot i tot bonic, amb aquella columna esquerra que és com un calaixó d’aquells de les cases de poble on hi trobes de tot. I perquè és com si entrés a casa seva, amb el gos, el codony, els bolets, i seure a la vora del foc guaitant per la finestra els paisatges de l’Alt Urgell i ens posem a xerrar del país i les coses que passen
Reset: perquè crec que és un dels blocs polítics més atrevits i amb més criteri del panorama polític. Sí senyors, endavant amb la canya i aquests posts tan ben treballats i argumentats sobre el nou sobiranisme i la denúncia dels farsants.
Uf (4), me n’han sortit vuit. Me’n podrien haver sortit més, de fet tots els que tinc linkats m’agraden i els segueixo, però ara que ho he fet no n’esborraré cap.
A veure si puc fer mica de migdiada. La mani promet. Ser llarga i inacabable (així ho espero. Nice Day For A Sulk. Després anirem a fer unes birres al meu antic barri, snif, la Barceloneta. I a veure el futbol amb l’Enric, al final del Passeig, i a sentir-li dir “m’alegro, m’alegro” quan ens vegi aparèixer, i em digui si ha passat pel bar del Joan al meu poble, quan baixa, cada setmana, cada dimecres de l’any, de Vallderoures.
6 comentaris:
Elies,
moltes gràcies per haver-me considerat una de les teves vuit millors lectures! :D
Acabo d'arribar a casa de la mani, i estic feta pols: avui dissabte per la nit aniré a dormir ben aviat...
Salutacions!
Elíes,
Molt agraït, per tenir-me en tal alta consideració. Consti que penso el mateix del teu blog i no ho dic pas per ser simplement amable.
Ostres, ara ens trobem a tot arreu!. Després d'allò del consolat de Letònia, torne-m'hi a la mani!. Dia si, dia també. Quines coses tan curioses que té la vida!
Elies, gràcies. Et dic el mateix que amb el Joan, no crec que m’ho mereixi, però espero fer-ho en el futur proper. Gràcies per l’espenta que això suposa.
Buff!! Quin cap de setmana... encara porto l’alegria al cos per l’èxit de la manifestació d’ahir. Tinc la sensació d’haver participat en un dels actes que suposaran les primeres pedres per el camí cap a la plenitud nacional. Som davant d’uns anys clau, d’una d’aquelles oportunitats que ens dona la història.
Salut !!!
No tinguis remordiments per les barbaritats que hagis pogut dir. Segur que els professores no se'n recorden i potser tenies raó.
El futbol. Em vaig adormi a la segona part. els diaris parlen de gran partit. Jo en devia veure un altre. El Barça és molt vulnerable.
Suposo que la ressaca et va passar amb la gran manifestació d'ahir. Jo era cap al davant, on no hi havia partits, sinó gent de tot arreu i de tota mena que de tant en tant cridava 'independència' i que es manifestava emprenyada i tranquil·la.
Celebro que t'agradi el nostre bloc. Jo també faré la meva tria, però no m'agrada haver de triar només set blocs.
No ho dic per ensabonar-te: el teu bloc és una referència per a mi. Si em permets l'expressió, ets un punt de vista molt interessant.
Elies,
Sempre tan amable amb mi, que més voldria que escriure com tu. Si ets dels millors escriptors del panorama. I no només ho penso jo.
No crec que diguessis cap barbaritat sobre PISA. Aquestes les deixem pel conseller Maragall que a La Vanguardia diu que en educació estem a l'aprovat alt.
Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris! Això dels blocs solidaris els ha convertit en una d'aquestes catifes de flors del Corpus, he he he!
Endavant i amb criteri propi!!
Publica un comentari a l'entrada