Misèria moral

Tres dies per la Terra Alta. Pau i tranquilitat. Això pensava aquest matí quan m'he aixecat per fer un tomb per la serra. A mig matí les coses s'han començat a tòrcer. Aprofito un dels dos últims posts del meu blocaire favorit, en Joan Arnera, per saltar a la iugular d'uns quants (a veure si l'encerto).

El post d'en Joan es titula “Els frikis”. Una curiositat sobre ERC", i es fa ressò d'una info fiable que li ha arribat segons la qual la direcció d'ERC, per referir-se a la seva militància, els hi diu "els frikis", i ell diu que se li acudeixen uns quants adjectius per a la direcció d'ERC (llegiu el seu post). L'altre post recomanat és "Patriotisme".

En arribar a casa aquesta nit de diumenge, i llegir aquest post del Joan, no puc menys que abocar la ràbia que porto i dir que jo sí tinc adejectius: Malvats i miserables (tot i que faig dues prèvies abans d'arribar a la direcció d'ERC, que és al que fèia referència en Joan)

Foc al bosc
A mig matí d'avui diumenge, una columna de fum sospitós s'ha aixecat a la zona de les Camposines (en la cruïlla de camins de Móra-Gandesa-Ascó-Lleida). Per veure-ho millor he pujat a un mirador natural de la zona, on he vist créixer la columna de fum de foc al bosc. El cor se m'ha encongit. L'aire no semblava empènyer cap a Cavalls, però a l'estiu això no vol dir res. Sortosament els bombers hi han arribat amb una bona velocitat d'intervenció (la velocitat d'intervenció és un dels elements clau en l'extinció de qualsevol foc), i també els mitjans aeris (fins a vuit). A l'hora de dinar el foc estava controlat. Han estat tres hores de desassossec, d'angoixa. La devastació del foc és una de les coses que més m'entristeix. Perquè normalment sempre hi ha la mà de l'home al darrere, i sempre la considero culpable, al bosc i a l'estiu no hi ha imprudències, hi ha criminals. A la tarda, quan hem passat cap a l'estació de Móra, he pogut veure la zona afectada, just després del revolt de la benzinera de Camposines, negra, totalment calzinada, amb tot el llit del riu Sec ple de cendres, no he pogut deixar de pensar en els "fillsdeputa", sigui qui sigui que ho hagi fet, expressament o perquè hagi llençat una burilla des del cotxe, passejant, des del quad o la moto de cross, etc. Malvats i miserables.

RENFE
Quan he passat per la zona calzinada m'acompanyaven a l'estació de Móra la Nova per tornar en tren cap a BCN. Quan hi he arribat l'estació estava deserta. És una estació bonica, i una línia que travessa paisatges encisadors. Fins a Castelldefels tot bé. Però llavors ens hem aturat. Una bona estona aturats i sense que ningú expliqués res. S'han començat a propagar els rumors "els del primer vagó estan baixant". A l'estona, quan ja no sé el temps que fèia que hi érem, apareix el revisor i informa que el tren s'ha espatllat i que hem de canviar de tren.

Només explicaré tres històries que he pogut presenciar. Una noia anava al tren amb un nen molt petit i una maleta, doncs sort que la gent és bona gent i ràpidament una noia que anava asseguda a la seva vora l'ha ajudada, perquè en aquells instants on tothom corria la pobra no se n'hagués sortit, amb maleta i criatura al coll. Segurament algú l'havia acompanyada al tren i algú l'esperava al destí, però en aquest imprevist la pobra no podia fer-s'ho. També anaven al vagó dues noies japoneses, ningú els hi ha dit res, i no entenien res, estaven desconcertades, i només han vist la massa de gent precipitant-se cap a un tren de rodalies que teníem al costat i que anava ple a vessar, quasi no es podien tancar les portes. Com a sardines. Jo m'he encaminat cap al final del rodalies, que quedava més enllà del final del nostre comboi, i anava més buit. Quan pujo, se sent el xiulet i una senyora gran comença a cridar "el meu marit, el meu marit". El tren ha tancat portes just quan la dona acabava de pujar i el seu marit, també un senyor gran, s'ha quedat a l'andana. Ningú hi ha pogut fer res. La pobra dona estava perduda i desconcertada. Són tres històries intrascendents, si voleu, amb la que està caient. Però és que és l'angúnia i l'angoixa de cada dia. I això té noms i cognoms. I les persones que han permès que arribem a aquesta situació són, per a mi, miserables i malvades. Són plenament conscients de la llarguíssima i miserable falta d'inversions, que no té cap altre origen que el fet que siguem catalans i que les inversions s'haguessin de fer a Catalunya, per això són també, no només miserables, sinó malvats. I han condemnat a milers i milers d'històries diàries de trasbals, problemes, etc.

L'actual direcció d'ERC i el seu entorn: especialistes en la guerra bruta
Arribem al desllorigador que enllaça amb el post d'en Joan Arnera. Quasi al moment d'escriure el post "diuen que diuen", sobre l'estratègia d'en Puigcercós i el seu entorn envers Carretero i Reagrupament, ja vaig veure que havia fet curt, i que n'hi havia una altra en marxa: la guerra bruta.

L'actual direcció d'ERC són uns grans experts, uns grans veterans, de la guerra bruta com a instrument polític. Han protagonitzat, tots ells (tota l'actual direcció d'ERC) un dels episodis de guerra bruta més sinistra que hem conegut, contra l'Àngel Colom. No vull entrar en el legítim joc polític d'estratègies que hi havia aleshores a ERC (i que jo crec que calia el relleu). Però sí recordar la més que criminal estratègia de guerra bruta contra la seva persona que van protagonitzar els actuals dirigents d'ERC. Doncs bé, la setmana del post a què fèia referència, diversos mitjans electrònics es van fer ressò de la guerra bruta contra Carretero, amb difamacions, parladuries, intoxicació, etc. Em va semblar tan fastigós que no vaig voler ni entrar-hi (i no ho faré pel que fa als continguts, perquè els miserables l'únic que volen són altaveus, però sí denuncio la seva existència). Quan vaig parlar de la visita d'en Carretero a les terres de l'Ebre també em vaig fer ressò de les trucadetes i amenaces que havien rebut diversos càrrecs electes perquè no acudissin a cap de les trobades que havien muntat els militants de base. Més guerra bruta.

Però aquest cap de setmana he tingut accés a més informació, informació de fets repugnants. Se suposa que com a conseqüència dels informes que van arribant a la direcció d'ERC sobre els assistents a l'acte de constitució de Reagrupament, i a les diverses convocatòries i/o contactes establerts, s'han començat a estendre dinàmiques de càstig i repressàlia sobre persones concretes (algunes de les quals simplement hi eren com a convidats i ni tan sols són militants d'ERC!), en tot allò que des del govern es pot fer. Estem parlant d'actuar en contra de projectes personals, d'inciatives associatives, empresarials, i de llençar tota mena d'insídies professionals... des de qualsevol àmbit del govern que puguin fer servir per a castigar les persones que suposadament integren la "llista negra de Reagrupament", la maquinària de la guerra bruta de la direcció d'Esquerra des del govern s'ha posat en marxa. Això, per a mi, és baixesa moral.

Aquesta és la situació del país. Un país que se'ns cau a trossos i la direcció i el seu l'entorn del partit que ens havia de dur cap a la independència convertits en un eixam sectari de persones que actuen en política sense consideracions morals ni valors.

Realment el relleu de l'actual direcció d'ERC és el gran objectiu de qualsevol persona que professi un mínim patriotisme i es consideri una personal moral. Dissortadament els que no som militants d'ERC no hi podem fer gaire cosa més que fer veure la importància que aquest relleu té per al nostre país, que no és simplement una qüestió interna d'un partit, i ajudar en tot allò que poguem donant ànims, denunciant, fent-nos ressò... què sé jo, m'agradaria tenir més idees o alguna iniciativa que pogués servir d'alguna cosa.