diumenge, de gener 07, 2007

L'Epifania del Senyor, el triomf de la fe i de la tradició



Avui s'ha esdenvingut la festivitat de l'Epifania del Senyor, en què es recorda l'ofrena al Nen Jesús, el Messies, enmig la persecució d'Herodes i el seu edicte per eliminar tots els nous nats entre els quals pensava havia nascut un nou Rei que l'amenaçava. Culmina les cel·lebracions del Nadal, i és una de les festes més boniques i entranyables de la nostra societat. L'adoració dels mags, dels reis d'orient es transforma els nostres pobles, barris i ciutats en una magnífica processó commemorativa i en un esclat d'il·lusió.

No hi ha cap nen que escapi de la màgia d'aquesta dia, d'aquesta nit. Tampoc els adults que ho cel·lebrem ens escapem a la màgia d'obsequiar, de manifestar el nostre amor als que estimem, i de cel·lebrar la joia de compartir.
Fa temps que s'intenta imposar una moda artificial i desarrelada de la nostra tradició i fe, com és el Pare Noël o Santa Claus, que es vol que sigui l'excusa per fer-nos regals. I patèticament s'han estés els ninots que el simbolitzen, amb l'última moda dels trepadors, via la Xina.

En termes esportius podríem dir que la nit de Reis han patit una derrota humiliant, amb els carrers plens de nens i famílies seguint les cavalcades dels Mags. L'Epifania del Senyor, l'Adoració, continua sent un referent de la nostra societat i una tradició viva i magníficament assumida pels catalans de vell i de nou, que ens deixem dur per aquesta màgia especial, única. No tinc res en contra de la tradició del Pare Noël en aquells països que els és pròpia, però sí en contra del mercantilisme més buit i absurd que ens l'intenta inculcar a base d'un màrqueting espectacular. M'emociona veure com la màgia del dia de Reis és més viva que mai, i que conviu amb altres tradicions pròpies com el tió de la nit de Nadal.

Nadal, la Nativitat del Senyor i totes les cel·lebracions pròpies d'aquestes període pateixen un setge mercantilista i laïtzant terrible. I tanmateix em plau veure com, malgrat tot, gaudeixen en el conjunt de la societat de la vivència de la fe i la pervivència de la tradició. D'altra manera ningú podria explicar convincentment les esglésies plenes a vessar la Nit de Nadal, o el mateix Nadal, i ningú podria explicar tampoc l'existència i presència entre nosaltres d'aquests tres Mags que ens retornen la il·lusió de la innocència i la bondat.

Nadal i l'Epifania del Senyor són dos signes prodigiosos de fe i de la presència del Crist en la nostra societat, alhora que dues derrotes humiliants del laïcisme i el multiculturalisme més buits i absurds que pretenen arrencar del nostre ésser les nostres arrels cristianes. Fins i tot amb independència de la nostra fe, són dates especials que haurien de moure i commoure les consciències de tots aquests profetes de l'oblit i el desarrelament. I que ens haurien d'esperonar a viure amb intensitat les nostres tradicions seculars i assumir amb convicció la nostra història i arrels de nació cristiana.