L'any 2006 s'acaba amb la rutina de l'anticicló sobre el nostre país i les boires persistents a l'interior. En aquest temps els camps d'oliveres són un desig de pagès i el fruit de molts treballs, i la boira, si és gebradora, pot malbaratar els esforços.
Potser més del que caldria recordo els hiverns garriguencs pendents de la boira, i sempre freds. Hiverns i nadals resseguint els camps d'oliveres, estirant les borrasses, pentinant els arbres per obtenir el seu fruit, omplint els sacs... i al final del dia triant olives, llevant les fulles, ensacant, i duent el fruit preuat al molí. Aquest fred profund, intens, que ens feia dur un calderó amb brases per escalfar-nos les mans, i com miràvem la boira al pla de Lleida, sempre amenaçant amb pujar, engolir-nos, i posar fi a la nostra feina.
Tot i tenir-ho molt present, d'això en fa molt de temps. Com d'altres temps i collites de la terra: la verema, l'ametlla... Potser és un record idealitzat, des que la meva família, instal·lada definitivament a Barcelona, va desistir del conreu de la terra i de la seva possessió, desfent-se'n. Potser aquest treball de la terra i l'espera dels seus fruits s'assembla molt a tota la lluita duta per una terra lliure, per un país pròsper, per un profund amor i respecte envers tot el que ens ha estat donat i que volem preservar...
No recordo res tan intens com aquests nadals plegant olives, sentir la terra sota els peus i els seus fruits a les mans. Terra de secà, dura, menystinguda i tanmateix bella i estimada com un brodat, entre els pins i les serralades, entre camins, esbarzers, masos, pous i silenci. Però també recordo els dies de boira intensa, impossible. Dies inútils, dies blancs, dies abocats a no ser res més que una espera, parèntesis, entre els dies de feina i fruit.
Així ens arriba el cap d'any de 2006 al nostre país, com dies de boira que fan inútil i impossible qualsevol treball. Com un parèntesis, com una espera entre el que volem i podem fer. Un país submergit en una boira gebradora d'un govern tripartit reeditat des de la infàmia i la immoralitat que amenaça de glaçar-ho tot i que no ve d'un silenci, sinó que amenaça amb el silenci i la fosca.
Tanmateix sempre ens llevem amb l'esperança que la boira s'aixequi i ens permeti continuar treballant la terra, recollint els seus fruits... somiant... que les nostres mans s'omplin de veritats i el nostre esforç, malgrat no tenir nom, sigui llavor i tingui veu.
Tanmateix sempre ens llevem amb l'esperança que la boira s'aixequi i ens permeti continuar treballant la terra, recollint els seus fruits... somiant... que les nostres mans s'omplin de veritats i el nostre esforç, malgrat no tenir nom, sigui llavor i tingui veu.
Tant de bò el 2007 ens porti la claror i la serenitat necessàries perquè la nostra terra dongui els fruits i la llibertat esperats pel treball de tants anys i de tantes generacions, i el fred sec i el vent s'emportin la boira i la tristesa d'aquests anys estèrils del tripartit rebatejat com a Entesa, de la seva inútil i mesquina existència i supervivència basada en la mentida i l'estupidesa.
Que Déu Nostre Senyor escolti les nostre plegàries i el clam de la terra i es faci justícia. Que el crit dels patriotes s'aixequi com un salm victoriós i es faci profecia, de nord a sud, de llevant a ponent... visca la terra, mori el mal govern!
I, en qualsevol cas, que el nou any sigui benigne en salut per a tots nosaltres i les nostres famílies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada