divendres, de gener 19, 2007

ERC: Momificació vs descomposició


Des del suïcidi polític d'ERC amb la constitució del Tripartit 2 una de les principals incògnites que tenim és saber què fer amb aquest cadàver polític. Per poder analitzar millor la situació, el post tindrà dues parts.

El primer post aborda el que és més urgent: definir les possibles alternatives per al cadàver d'ERC i les seves implicacions. El següent post analitzarà les característiques del suïcidi d'ERC que han motivat aquest funest desenllaç que fa que molts assistim, alguns encara incrèduls, a una vetlla loctuosa i trista, però que requereix una decisió ràpida sobre el cadàver, cos present encara en la política catalana.

(I) Momificació vs descomposició.
Després del suïcidi d'ERC amb el Tripartit 2, sembla clar que els seus actuals dirigents i líders, així com una majoria de la seva militància que assisteix silenciosa i resignada a aquest trist desenllaç, aposten clarament per la momificació del cadàver polític d'ERC.
La momificació és un procés antiquíssim, que pot tenir un origen natural (en certes condicions ambientals i del terreny on es practiqui la sepultura) o realitzada pels homes, amb una tècnica que es basa en l'eliminació de les matèries orgàniques susceptibles de descomposició (cervell, budells...) i en l'aplicació de certes substàncies i materials que indueixen la momificació del cos. Aquesta tècnica, la momificació, permet conservar al llarg del temps les despulles, que, desprovistes de vida, esperit i ànima (el primer que cal fer és buidar el cervell), adopten una nova forma apergaminada a partir de l'estructura òssea i la pell, que després es farceix. El cos momificat conserva així l'esquelet, la pell i uns certs trets facials en forma de rictus sovint patètic. La momificació permet, per tant, i en absència de vida, de carn i de tots els òrgans interiors, conservar l'aparença de cos. Per a certes cultures de l'antiguitat això afavoria el trànsit a una altra vida i fins i tot la ressurrecció futura, la vida eterna. Però, sobretot, evita la desaparició del cadàver, que no es descomposa.

Aquest és, sembla, l'objectiu dels actuals dirigents d'ERC, momificar el cadàver polític d'aquest històric partit. L'èxit en aquest procés els permetria continuar presents en la política catalana, i en les institucions; ja mancats de tots els atributs vitals que el van generar, que li van donar vida, però perfectament encaixats en el tanatori nacional, administrat pel socialisme espanyol, que els asseguraria una sala. La momificació genera una il·lusió de vida, de ser entre els vius, i una esperança de ressurrecció, en el futur. I mentre la il·lusió persisteixi entre els fidels, sempre es pot continuar gaudint de les ofrenes i prevendes, ser el farcit a partir d'una ocupació amable del poder, i transformar el seu espai polític en una cambra funerària inaccessible, inexpugnable, on romandrien amb voluntat de perpetuació partit i sèquit.

Tanmateix, al meu entendre el millor per al país és evitar aquesta momificació i permetre, si no afavorir, el procés natural de descomposició del cadàver polític d'ERC. La nostra nació, el nostre poble, es troba en una cruïlla històrica que determinarà el seu futur, clarament amenaçat, i no es pot permetre confiar, no pot dipositar cap esperança, en la il·lusió de vida d'un cadàver momificat. Cal que els cicles naturals de la política segeuixin endavant i la putrefacció i descomposició final del cadàver obri el pas a nova vida.

Aquest procés, com tothom sap, passa per diferents fases. Anticipant les conclusions forenses que certifiquen la defunció, i que seran analitzades amb més deteniment posteriorment, feia temps que els sistemes de circulació, excretor, nerviós i respiratori s'havien col·lapsat, havien fracassat, i això va dur al cessament total de les funcions vitals, tanmateix produït per suïcidi.
Així es va iniciar el procés de descomposició, que actualment es troba en la fase dita enfisematosa, pròpia dels mesos següents a la mort i que es caracteritza per l'onflament del cos. Els protagonistes són unes bactèries que generen uns gasos que van consumint elements orgànics interiors, etc. Aquest procés bacterià que genera aquests gasos provoca l'onflament del cadàver. En termes polítics també és visible aquest onflament, a partir de l'ocupació de parcel·les de poder per càrrecs polítics, eventuals i confiats diversos. És un procés natural que en cap cas implica la presència de cap altra forma de vida que no siguin les pròpies bactèries. Mancats d'idees, de projectes, d'estratègia, de sentiment, ERC s'onfla amb l'ocupació i l'exercici del poder.

A partir dels sis mesos, normalment, apareixen diversos tipus de coleòpters i lepidòpters, tot el cos adopta una forma uniforme, confonent-se els òrgans i acabant amb una neteja total de la matèria orgànica. I quan el cos està sec i apergaminat entren en acció els àcars. Fins a la reducció esquelètica.

Per patriotisme, cal confiar que no s'estigui momificant aquest cadàver d'ERC i que la seva descomposició deixi pas a nova vida, nous polítics amb noves idees, renovades ambicions, i un profund sentit moral i de la dignitat en l'actuació pública, del que tan mancats n'estem. No ens podem aturar en lamentacions ni menys encara a preservar una il·lusió de vida momificada.

1 comentari:

Hermínia ha dit...

Vaja, un altre enterrador d'Esquerra...
xato, si per cada visionari que ha enterrat Esquerra em donessin un euro, ja em podria retirar!