2 notícies, 1 metàfora...

El recull de premsa del món universitari porta avui dues notícies que esdevenen una cruel metàfora del nostre país.

- "La UOC prepara un portal d'Internet solidari de referència internacional". (El Punt, 11/01/07)

- "El IESE estrena su nuevo campus en Barcelona". (Expansión, 11/01/07)

Un projecte universitari públic amb forma privada com la UOC esdevé un trist agent agitador d'aquest magma del pensament político-correcte més tronat. Per als seus alumnes la UOC no és precisament un servei públic, pel preu de les seves matrícules, i tanmateix té una dependència òbvia dels poders públics, fins al punt que un conseller, com és el cas del sr. Carles Solà (ERC) es va atrevir a treure un Rector i posar-ne un altre, al seu caprici. Que el patronat n'estigués en contra va ser un fet anecdòtic. L'important és que qui paga mana, i en aquest cas el conseller d'universitats, que paga, va imposar un relleu arbitrari al capdavant de la UOC, malgrat la seva forma jurídica ambígua entre el que és públic i privat.

La UOC ha fet moltes coses, i moltes coses bé, però l'atzar ha volgut que avui els reculls de premsa facin públic el projecte d'un portal d'Internet solidari de referència internacional. I que això sigui notícia al costat de la inauguració de la nova seu de l'IESE.

Què té a veure? Molt, moltíssim. Resulta que una universitat que en el fons és pública tot i que amb forma jurídico constitutiva privada dedica els seus esforços a la generació d'un projecte que vol esdevenir un referent internacional en l'Internet solidari...

Això combrega perfectament amb la dinàmica de l'actual govern de la Generalitat de Catalunya, esforçat en convertir el nostre país i la nostra capital, Barcelona, en el referent mundial del bonrotllisme, del bonisme, dels okupes, del paradís dels sense papers i els papers per a tothom, dels top manta, de les akampades... en definitiva, de la capitalitat i referència internacional en la tonteria i el progressisme internacional més estúpid, tronat i acomplexat. Una herència patètica del maig del 68 que estèticament i moralment col·lapsa una societat cada cop més buida, fofa i en caiguda lliure com la catalana. La nova rectora de la UOC va ser imposada pel conseller Solà, d'ERC, a disgust del patronat de la mateixa universitat, que va demostrar amb aquesta acceptació la seva subordinació i el seu paper testimonial. La UOC esdevenia, des del mateix moment del cop d'estat d'ERC, un agent polític.

La segona notícia informava de la inauguració de la nova seu de l'IESE, escola de negocis barcelonina que figura en els rànquings internacionals d'escoles de negoci com una de les primeres, o la primera. L'IESE inaugura la seva nova seu, amb molts més metres quadrats per a la docència i la recerca, i converteix aquest fet en un esdeveniment amb una altíssima repercussió social i econòmica. No només l'IESE ha bastit aquesta nova seu amb els seus propis recursos, privats, sinó que aquest fruït del seu esforç els permetrà continuar projectant-se com el que ja són, una referència internacional en el món de les escoles de negocis.

La UOC dedica els seus esforços a consolidar i fer públic un projecte polític sectari que només interessa a polítics com els d'ERC i els seus còmplices governamentals, però especialment als primers, presoners dels seus complexos i falta d'empenta i idees, i que limiten la seva ambició a la seva homologació esquerranosa, a la seva justificació i legitimació progressista perpètuament preocupada de fer-se perdonar la seva existència en un país de l'Europa Occidental, d'arrels cristianes i econòmicament pròsper.

L'IESE ha crescut i creix al marge d'aquesta caspa política, i a l'empara d'una tremenda implicació empresarial ha esdevingut una escola de negocis de referència internacional, si no la millor, una de les millors i més reconegudes del món. Mentre els diners públics abocats a la UOC es dilapiden en fer campus de solidaritat de referència internacional, l'IESE ha esdevingut un referent internacional per al món de l'empresa i la formació de directius i empresaris. Per a la inauguració de la nova seu convida els Reis d'Espanya i 500 personalitats de reconegut prestigi i influència política, acadèmica i econòmica del nostre país.

Quina metàfora més cruel del nostre país! Uns polítics patètics que destinen els recursos públics a fer campus de solidaritat de referència internacional. Mentres tant els autèntics referents internacionals són una societat civil que representa l'IESE que en viu al marge ii que té un espai inimaginable per créixer gràcies a la dimissió pública de competir amb ells per liderar la formació dels quadres econòmics, empresarials i socials del nostre país i amb vocació internacional.

El meu patriotisme s'afligeix pensant en aquesta situació. Jo voldria un país preocupat per la seva economia, les seves empreses, per formar els millors quadres directius, públics i privats...i on l'accés a aquesta formació no tingués cap altra restricció que la capacitat i el talent, mai la renda individual.

Però no, el nostre país i els nostres governants tenen una tendència irrefrenable a la marginalitat i el testimonialisme, i converteixen la cosa pública en la cosa de la tonteria, l'almoina, el solidarisme... i fan que a l'hora de la veritat, l'únic que vaguil sigui la formació privada, com la que proporciona l'IESE, o fins i tot l'ESADE, que no s'estan per històries ni viuen i formen acomplexadament.

Això és el que volen aquests inútils? L'esquerranisme és fer del privat l'únic que val la pena i del públic la caspa i la tonteria?

Però els problemes creixen quan l'opció empresarial de referència convida i fa abanderat dels seus èxits i creixement els reis d'Espanya, mentre els campus de la solidaritat emergeix com la gran realització de l'esquerranisme caspós que ens governa.

Aquest és el futur? Aquest és el nostre futur? Una borregada que reivindica la seva referència internacional i capitalitat en la tonteria des d'opcions retòriques independentistes mentre l'empresa privada patrimonialitza la formació de qualitat dels directius del futur i dels nous líders des de l'espanyolitat? Quin coi de país volem??? per quin país lluitem??? Estem bojos???

Ens hem de creuar de braços davant això??? de què serveix tenir el poder i exercir-lo si és per a la xuminada, la tonteria, la impresentabilitat... que en el fons l'únic que fa és eixamplar dramàticament l'abisme que separa les preocupacions i les ambicions d'un país normal... i les preocupacions de quatre acomplexats del bonisme i el progressisme més caduc, incapaços de processar els reptes del país i de la seva gent, del que cal fer i és estratègic, de la més mínima ambició que no sigui justificar-se per ser més d'esquerres que ningú.

Pot ser que ningú tingui ni idea de com funciona l'economia internacional i del que cal fer en el nostre país i l'ambició que hem de tenir per sobreviure???

Quanta estupidesa i quin mal que fa a la nostra causa!

Aquest és un motiu més perquè fem foc nou i emergeixi una nova política amb ambició per fer progressar el país, perquè només generant riquesa i prosperitat pot millorar la vida de les nostres gents, i perquè aquesta prosperitat només és possible a partir de gent formada, perfectament formada, i ambiciosa, que no es recreï en la tonteria i el bonisme, sinó que vinculi el seu progrés individual al progrés nacional en el marc d'una economia internacional que exigeix el millor de tots nosaltres.