He passat aquests dies de pont al poble, a la Terra Alta. L’hivern s’ha tornat a fer present, després de les gelades del novembre, en forma d’una ventada aspra que ha acabat d’eixugar la terra. Dissabte a migdia l’únic verd era el del camp de futbol que, per una cosa d’aquestes tan estranyes de les subvencions europees, és de gespa (no em pregunteu perquè). La foto és feta amb el mòbil, en primer terme el famós camp de futbol, els pollancres a la vora del Riu Sec -més sec que mai-, la plana dels Gironesos i, al fons, les Serres de Lavall de la Torre i Cavalls.
Fa temps que no ragen les fonts, d’abans de l’estiu. Les vinyes i els camps d’ametllers, nus i secs, vesteixen el paisatge de marrons. Ara és moment d’anar “a l’oliva”. Però aquests dies de vent fa de mal collir: les borrasses es tornen ingovernables; per sort cada cop està tot més mecanitzat. D’aquí un mes, setmana amunt, setmana avall, es començarà a embotellar el vi d’enguany; diuen que la collita ha estat molt bona, i que s’ha veremat bé, ordenadament. A veure si ens n’ensortim, sobretot amb el criança, que fa temps que l’hi estem buscant el punt…
Baltasars a banda (volia escriure sobre aquest infame conseller i les seves polítiques prohibicionistes), hom tornava molt relaxat, després d’aquesta vida amable del tastaolletes al poble, però aquest matí he vist, un altre cop, que les autèntiques cròniques d’un poble són les que patim cada dia com a catalans. Les cròniques d'un Poble. Aquesta permanent humiliació i escarni a què ens sotmeten i a què ens sotmetem.
Sí, m'estic referint a la infàmia del tancament del repetidor de TV3 al País Valencià. En sentir la notícia he tingut una sensació de “déjà vu”, m’he indignat.. i he seguit fent.
Fa temps que no ragen les fonts, d’abans de l’estiu. Les vinyes i els camps d’ametllers, nus i secs, vesteixen el paisatge de marrons. Ara és moment d’anar “a l’oliva”. Però aquests dies de vent fa de mal collir: les borrasses es tornen ingovernables; per sort cada cop està tot més mecanitzat. D’aquí un mes, setmana amunt, setmana avall, es començarà a embotellar el vi d’enguany; diuen que la collita ha estat molt bona, i que s’ha veremat bé, ordenadament. A veure si ens n’ensortim, sobretot amb el criança, que fa temps que l’hi estem buscant el punt…
Baltasars a banda (volia escriure sobre aquest infame conseller i les seves polítiques prohibicionistes), hom tornava molt relaxat, després d’aquesta vida amable del tastaolletes al poble, però aquest matí he vist, un altre cop, que les autèntiques cròniques d’un poble són les que patim cada dia com a catalans. Les cròniques d'un Poble. Aquesta permanent humiliació i escarni a què ens sotmeten i a què ens sotmetem.
Sí, m'estic referint a la infàmia del tancament del repetidor de TV3 al País Valencià. En sentir la notícia he tingut una sensació de “déjà vu”, m’he indignat.. i he seguit fent.
Fins que he llegit en Partal, a Vilaweb, una de les poques, escassíssimes, veus morals que encara ens queden en aquest país. I en llegir “recorde pocs dies més tristos que avui, quan tinc la sensació que m'han clavat un punyal en l'esquena els meus, els de més amunt de l'Ebre. Meus? I ara què president Montilla? I ara què conseller Puigcercòs? I ara què conseller Tresserras?”...
...Collons, m’han vingut ganes de plorar! Sí, de plorar, collons! Quin patriota, quina persona que s’estima el país pot quedar-se com si res davant tants atacs, tanta impostura, tanta vergonya. Perquè enllà veus una trinxera, i gent que aguanta, i com ens passen per sobre, ens destrossen i mires a la teva esquena i veus el president de la Generalitat del nord netejant la sang del ganivet dels assassins de la Generalitat del Sud. N’estic tip. És una puta vergonya, una humiliació de la que gràcies a Déu no n’he estat mai còmplice, però a la que penso combatre sense concessions.
Llegeixo en Partal i m’ensorro. I no vull. Penso en la gent d’ACPV, en l’Eliseu, en el seu combat de David contra Goliath. I em venen ganes d’agafar la forca. Es pot saber a què juguem? Amb què ens sortiran ara? Amb quins fets? Amb què ens voldran enredar ara? I el que és pitjjor, amb què ens “deixarem” enredar ara? Quin pop com a animal de companyia comprarem? Però no se n’adona ERC que ha fet president qui va aplanar el camí als assassins que volien liquidar TV3 al País Valencià? I amb en Puigcercós de testimoni –que això no ho ha negat-! Déu, què cansat que estic d’aquesta tropa! Què cansat!
De què collons se n’han d’adonar!?? Aquí els veus, feliços, molt autosatisfets, de vegades fent aquesta cara de lluç encaixat a la coberta del barco, quan les coses van maldades i els hi apreta la panxa. Vinga, estic desitjant que surtin a explicar les coses que han fet. Però què collons ens volen explicar, si qui ha permès tot el que està passant és qui ells han fet president. A veure quina cosa sofisticada i caragirada ens expliquen. Ho estic desitjant. I veure com, quan ho facin, encara treuran pit, en plan, “mireu el que hem aconseguit”.
Però ja és massa tard. Així ho crec. Massa tard, molt tard, definitivament tard. Les cròniques d’un Poble, del nostre poble, s’estan escrivint cada dia més de pressa i a més mans i amb un traç més ferm i inequívoc, i ja no hi ha cap anotació al marge a fer. En Partal avui ho denuncia, i m’ha fet reaccionar. No siguem insensibles ni un minut més.
Com diu en Joan Arnera, SOM! Sí, som, som, som. I si ho repetiu vàries vegades ressona al cervell com timbals de guerra.
...Collons, m’han vingut ganes de plorar! Sí, de plorar, collons! Quin patriota, quina persona que s’estima el país pot quedar-se com si res davant tants atacs, tanta impostura, tanta vergonya. Perquè enllà veus una trinxera, i gent que aguanta, i com ens passen per sobre, ens destrossen i mires a la teva esquena i veus el president de la Generalitat del nord netejant la sang del ganivet dels assassins de la Generalitat del Sud. N’estic tip. És una puta vergonya, una humiliació de la que gràcies a Déu no n’he estat mai còmplice, però a la que penso combatre sense concessions.
Llegeixo en Partal i m’ensorro. I no vull. Penso en la gent d’ACPV, en l’Eliseu, en el seu combat de David contra Goliath. I em venen ganes d’agafar la forca. Es pot saber a què juguem? Amb què ens sortiran ara? Amb quins fets? Amb què ens voldran enredar ara? I el que és pitjjor, amb què ens “deixarem” enredar ara? Quin pop com a animal de companyia comprarem? Però no se n’adona ERC que ha fet president qui va aplanar el camí als assassins que volien liquidar TV3 al País Valencià? I amb en Puigcercós de testimoni –que això no ho ha negat-! Déu, què cansat que estic d’aquesta tropa! Què cansat!
De què collons se n’han d’adonar!?? Aquí els veus, feliços, molt autosatisfets, de vegades fent aquesta cara de lluç encaixat a la coberta del barco, quan les coses van maldades i els hi apreta la panxa. Vinga, estic desitjant que surtin a explicar les coses que han fet. Però què collons ens volen explicar, si qui ha permès tot el que està passant és qui ells han fet president. A veure quina cosa sofisticada i caragirada ens expliquen. Ho estic desitjant. I veure com, quan ho facin, encara treuran pit, en plan, “mireu el que hem aconseguit”.
Però ja és massa tard. Així ho crec. Massa tard, molt tard, definitivament tard. Les cròniques d’un Poble, del nostre poble, s’estan escrivint cada dia més de pressa i a més mans i amb un traç més ferm i inequívoc, i ja no hi ha cap anotació al marge a fer. En Partal avui ho denuncia, i m’ha fet reaccionar. No siguem insensibles ni un minut més.
Com diu en Joan Arnera, SOM! Sí, som, som, som. I si ho repetiu vàries vegades ressona al cervell com timbals de guerra.
8 comentaris:
Hello Elies!!
HE estat uns dies de viatge, pero ja m' he possat al dia del teu blog.
M ha fet gràcie le tema de les professores, crec que se qui son...
He he he
Veig que segueixes en la teva línia, avanti!!!
El nano amb jet lag
Uep, nano! content de saber de tu! Doncs hi ha algú que potser et podrà parlar més de les professores, he he he
La línia no s'abandona. I menys ara. Ofensiva final. Prou!
Aprofito per dir que he rebut un parell de trucades amb un cert desconcert sobre la redacció del post:
1. No és la suma de dos posts, està fet així expressament, la part inicial, el crack i el desenllaç.
2. La part inicial no és una metàfora... és crònica del llarg capde al poble... però rellegida realment sí que podria colar com a metàfora del país, i tant! Reconec que no era el propòsit inicial... però cola, i fins i tot m'agrada més...
apa
Potser seria hora de convocar una segona manifestació, a favor de TV3. És patrimoni nostre i ningú el pot anar remenant com vulgui.
Certament, es tanca un repetidor -tant hi fa on sigui físicament- i no passa res. En canvi, nacionalment parlant, el fet és gravissim. Com qualsevol altre infraestructura que no funcioni.
Ens cal una hòstia per veure la hòstia?. On collons tenim la clau, en moments com aquest?
Cert que llegir en Partal et deixa tocat, malgrat que no diu res que no sapiguem, però es bo que ens facin memoria, veiem que no estem sols.
Es cert, som... però fins quant?
Pessimisme?... donç si.
Elies, quin gran país, la Terra Alta. Amb la Josefina hi vam passar uns dies deliciosos fa uns mesos. Espero que puguin aguantar l’envestida del turisme amb la dignitat que no han sabut aplicar altres zones. I sobretot, que plogui.
Espero la crònica de la Terra Alta.
És molt trist comprovar com els blaveros van trencant els ponts entre els països catalans, amb el silenci i la complicitat dels nostres governants i la indiferència de molts ‘intel·lectuals’. A més, som incapaços de contrarestar el discurs que s’ha imposat al País Valencià sobre el pancatalanisme, i això ens ha fet molt mal.
Que les nostres llàgrimes de ràbia ofeguin la seva ignorància!
Bon post Elies, com diu l'anònim, mantenint la línea... i sense règim!
Dessmond, la manifestació l'haurien de fer els valencians. Si no la fan, mala peça té el teler.
jo tambè he vingut de viatge però per desgràcia no del meu poble, sinó d'uns llocs més freds i humits. Quan ahir abans d'agafar una altre vol vaig llegir la noticia i el comentari d'en Partal, no vaig poder més i vaig decidir trencar la meva promesa d'autocensura.
Només he pogut estar més de 20 dies sense parlar d'ERC. Ai mare quina patuleia!.
Per cert de la Terra Alta, la meva dona que és mig alemanya però criada a Barcelona, el seu pare alemany fa 25 anys va decidir comprar una casa en la Pobla de Massaluca, per a ella quan tenia 13 anys fou realment el primer moment que va adonar-se que havia d'entendre i parlar el català, perquè fins aquell moment ella va viure tota l'infantessa a Sant Gervasi.
Sí, Manel, ja ho he vist... però encara t'has moderat, he he he. Encara la té, la casa? Hi aneu?
Reflexions, m'alegro que us agradés. Tots els amics o coneguts que hi van la veritat és que tornen encantats, sorpresos del que s'hi han trobat. Dissortadament... ens la faran malbé amb un demencial projecte de parcs eòlics i línia MAT.
Dessmond, pel que sembla, més d'una hòstia. Malgrat tot, Josep, jo no sóc pessimista, hi ha coses que em posen furiós, però no sóc ni vull ser pessimista.
Joliu, els valencians fan el que poden i més, com a mínim els que encara queden amb un xic de consciència. El que hem de denunciar són els polítics d'aquí còmplices amb aquest genocidi cultural que promou el blaverisme.
Gràcies a tots pels comentaris.
Publica un comentari a l'entrada