Corpus de Sang: actes de commemoració

Els actes de commemoració del Corpus de Sang promoguts per l'Associació Catalunya 1640 han estat un èxit.

El primer èxit ha estat recuperar aquesta commemoració. Des que el Front Nacional de Catalunya, els anys 80, va deixar de convocar-la, aquesta diada havia caigut en l'oblit. Un oblit del tot injust, ja que la seva importància nacional és cabdal. Fins al punt que els fets que simbòlicament es desencadenen el Corpus de Sang, l'any 1640, i els fets que els segueixen, com la proclamació de la República Catalana i la guerra dels segadors, es troben recollits a la lletra del nostre himne nacional. Hi havia per tant una dissociació entre la importància nacional d'aquests fets, que inspiren el nostre himne nacional, i la seva cel·lebració i repercussió popular.

Confiem que el camí reprès per Catalunya 1640 sigui, en aquest sentit, fecund i exitós. El nostre país necessita de referents, ja que els referents, com els símbols, són el que creen consciència.

L'ofrena al monument a Pau Claris ha estat modesta, però sentida. Ens hi hem aplegat entre 20 i 30 patriotes, que de manera recollida hem assistit a l'ofrena d'una corona de llaurer i a les paraules que un historiador ens ha dirigit, situant els elements claus d'aquesta diada i els motius que han impulsat l'associació Catalunya 1640 a recuperar aquesta commemoració.

Els actes han continuat amb un sopar al que han assistit al voltant de 7o persones. Hi havia patriotes de diferent procedència, i això ha sigut, en si mateix, un èxit, una fita. En un moment en què el nacionalisme català sembla més dividit que mai, i quan aquesta divisió estén el pessimisme i la desil·lusió entre tots els patriotes, veure gent de procedència tan diversa compartint l'homenatge, sopant plegats, també s'ha de considerar un èxit. Convocats per Catalunya 1640, al sopar hi havia diputats de Convergència i d'Esquerra, regidors d'Esquerra, líders de la Plataforma pro-seleccions esportives Catalanes, dirigents d'UNC, i gent de diferents associacions i casals del nostre país. Hi havia, també, i ocupaven un espai central dels actes de commemoració, antics combatents i militants del Front Nacional de Catalunya. I molts patriotes de diferent condició que s'havien sumat a l'homenatge.

L'historiador Oriol Junqueras ha dissertat, magníficament, al voltant del que va representar el Corpus de Sang, el context nacional i europeu, els fets polítics i militars que desencadenen la revolta catalana, el que succeí a continuació, etc. Menció especial mereix la descripció de l'entrada a Catalunya dels exèrcits hispànics, fins que arriben a assetjar la ciutat de Barcelona. Un setge que es planteja amb una desproporció de tropes brutals, i no només numèrica, sinó també perquè els exèrcits reials eren professionals, mentre la defensa de Barcelona quedava en mans dels mateixos ciutadans. La narració de la batalla de Montjuïc (a la foto), heroïca victòria catalana en una increïble inferioritat, ha encongit el cor de tots els assistents, que escoltaven en un silenci emocionat el seu desenvolupament, i la terrible contraofensiva catalana, quan, havent massacrat el gruix dels exèrcits del rei, es llencen sobre la desbandada reialista, en una orgia bèl·lica sanguinària (els soldats catalans, la gent convertida en defensors de la terra, mataven els ocupants en retirada i els hi tallaven les orelles per enclavar-les en les seves espases). Oriol Junqueras no només és un historiador brillant, un pou de coneixement inesgotable, sinó que a més a més té el do d'explicar les coses i captivar l'auditori, que assisteix -hem assistit- embadalits a les seves explicacions.

A continuació ha intervingut el president de Catalunya 1640, que ha explicat els objectius que inspiren l'associació, i ha fet una crida a la unitat de tots els patriotes en la defensa de Catalunya. El discurs del president de Catalunya 1640 ha maldat perquè tots seguíssim l'exemple dels patriotes del Front Nacional de Catalunya, que en una època de desfeta per a Catalunya, com la victòria dels exèrcits feixistes, i mentre el millor de la societat catalana emprenia el duríssim camí de l'exili, van considerar que no s'havia perdut la guerra, sinó una batalla. I van convertir la unitat d'acció en el seu leiv-motiv, implicant-se directament en el combat, a Europa i a Catalunya, contra el feixisme. L'heroïsme dels seus militants, el suport als exèrcits aliats, les xarxes d'evasió de fugitius del nacisme (des d'aviadors aliats a tota mena de perseguits), els ha fet mereixedors de tota mena de condecoracions de tots els governs aliats: EEUU, Anglaterra, França, Polònia, etc. Justament el testimoni de la seva voluntat de front nacional, unitària, i el coratge que sempre va caracteritzar la seva activitat, han estat els motius pels quals se'ls hi ha atorgat la primera medalla "Pau Claris" que atorga Catalunya 1640, a la trajectòria de persones físiques o jurídiques en defensa dels drets i les llibertats de la Nació Catalana.

Per part del Front Nacional de Catalunya ha recollit la medalla "Pau Claris" el sr. Francesc Espriu, que va ser fundador del FNC i en va ser també el seu darrer secretari general. Entre la fundació, l'any 1939, quan encara no tenia ni nom, a partir dels diferents nuclis de patriotes a l'exili, i el ser l'últim secretari general, als anys 80, una vida sacrificada per Catalunya, plena de coratge, de valor... que és un autèntic exemple per a tots nosaltres.

Gràcies a Catalunya 1640 per haver-nos permès gaudir d'una cel·lebració patriòtica unitària, de la que tots n'hem sortit amb les piles carregades, i que ens ha permès somiar en un futur millor de la podrida situació política que ens toca viure en el dia a dia, i que ha enaltit el testimoni i el record dels patriotes, que en condicions duríssimes, duríssimes, no van defallir i van continuar, amb tots els mitjans, lluitant per una terra lliure.

Visca la terra, mori el mal govern!