Mas (Catalunya) vs Montilla (Espanya)

Tot i que encara és temps de celebracions per la defunció del tripartit i la renúncia de Pasqual Maragall... i tot i que tindrem temps d'aprofundir, gaudir i cabrejar-nos amb la campanya electoral de la tardor... no puc resistir-me a fer una anàlisi del que se'ns ve a sbore i de la importància que té per al nostre país.

El naufragi del tripartit i la defunció política del president Maragall ens ha dut a les eleccions anticipades de la tardor. En aquestes eleccions ens hi juguem més que mai el nostre futur. Ni referèndum de l'Estatut ni res... on realment Catalunya es juga la seva voluntat de ser és en les eleccions de la tardor a la Generalitat.

Totes les dades ens fan pensar que només hi ha dues candidatures per a aquestes eleccions: Mas president o Montilla president.

Què significa cadascuna de les candidatures? Mas compta amb la força de CiU, la feina feta al govern i la responsabilitat exhibida en tot el procés de reforma estatutària. Té al seu favor l'atipament d'un govern tripartit que serà recordat, malgrat els esforços de l'escòria intel·lectual progressista, com el pitjor govern de la Catalunya autònoma. Té al seu favor la voluntat de tenir un govern normal, catalanista, que faci avançar el país, que sigui seriós, etc. Però no té res més.

Montilla compta amb que és el candidat de tres partits: el PSOE, ERC i ICV-EUA.Tots tres partits han fet proclames públiques per la reedició del tripartit. De manera que tots hi conflueixen amb Montilla de candidat, i amb la voluntat que els vots els permetin controlar alguna conselleria i fer alguna politiqueta.

Dos models de país, per tant, afrontaran el combat més important dels últims temps, i que probablement determinaran com serà el nostre país en molts anys.

Amb Mas s'hi aplegarà tot el nacionalisme català més divers i tots els ciutadans més plurals amb voluntat de tenir un govern normal i responsable, que no lliuri les seves polítiques a l'orgia sodomita, ecologista, altermundista i immigracionista del tripartit. Un govern català per a un país normal, de futur, amb voluntat de ser i amb voluntat de progrés econòmic i social.

Amb Montilla s'hi aplegarà tot el socialisme espanyolista, el feudalisme polític depenent de Ferraz-Moncloa, l'anticovergentisme radical, l'etnicisme espanyolista, el progressisme-ecologisme-vedetisme-altermundisme d'ICV i el retorico-independentisme d'arrel marxista d'ERC.

Ens aboquem a triar entre la mínima voluntat de ser, que representa Mas, i la voluntat d'anorrear-nos que representa Montilla. Entre l'escassa possibilitat de que les polítiques de Catalunya es facin a Catalunya i la certesa que les polítiques de Catalunya es dictaran entre el C/Ferraz i la Moncloa.

Mas recollirà un vot catalanista transversal, que va des dels independentistes que no vulguin assumir un nou tripartit fins el catalanisme més moderat que no vol veure el govern de Catalunya en mans de la Moncloa. També recollirà un vot de sentit comú entre moltes persones de diferents sensibilitats políques que no voldrà veure arriscar el futur del país en mans de la irresponsabilitat altermundista i immigracionista, que vol una escola normal i que funcioni, uns drets normals i que siguin respectats, etc; gent que no vol el seu país en mans dels extremistes socials que no existeixen ni governen enlloc d'Europa però que a Catalunya són carta de naturalesa del tripartit. Mas recollirà el vot útil de tota la gent normal d'aquest país que no vol veure en mans d'un nou tripartit el futur del nostre país, és a dir, que no volen veure perillar el futur del nostre país. Mas recollirà, per tant, tot el vot de convergència i unió, com mai, més el vot nacionalista i independentista no marxista, més el vot més civilitzat d'altres opcions, com el mateix PSOE i el PP, que preferiran aquest vot útil abans que una aplicació immoral de l'estatut, que aboqui el país a l'ecologisme que paralitza el progrés, als papers per a tots que fagociten els recursos públics, a l'establiment de drets immorals i anticristians de manera generalitzada i insòlita a l'europa occidental.

Montilla recollirà el vot socialista tradicional (incrementat per la presència d'en ZP) i el vot ètnicista espanyol que fins ara no ha votat en les eleccions autonòmiques. I la seva opció a la presidència es veu complementada pel vot de les formacions satèl·lits d'ERC i ICV-EUA. Ambdues tenen com a únic objectiu poder fer quatre cosetes en l'àmbit de les conselleries que els hi toquin, a canvi de ser l'excusa, la pantalla, la quota, independentista, ecologista, feminista, altermundista, etc. Es conformen en ser la comparsa política folclòrica d'un govern del PSOE a Catalunya.

Tindrem temps d'analitzar el futur d'aquesta pugna. Titànica en el cas de CiU, ja que es presenta més sola que mai (atesa la deriva ultradretana del PP) i de les opcions del tripartit. CiU només podrà governar si el vot de la ciutadania normal aconsegueix evitar que el tripart reediti el seu govern immoral i ruïnós.

Tots ens veurem obligats a escollir entre els dos únics candidats: Mas o Montilla, Catalunya o Espanya, un país que vol ser normal o un país en mans dels anormals.