diumenge, de setembre 07, 2008

Ja torno a ser aquí!!! (i amb moltes ganes...)


Benretrobats, amics que llegiu aquest bloc! Han estat unes llarguíssimes vacances, ho reconec. Una mica més llargues del que és habitual, perquè he estat les dues últimes setmanes participant, en una altra nació sense estat de l’Europa Occidental, en un curs de formació de dues setmanes que m’ha permès conèixer una altra realitat. Una experiència enriquidora professionalment i una realitat molt interessant el descobriment de la qual m’ha induït a certes reflexions de les que us en faré partíceps.

Fins aleshores, l’estiu va transcórrer plàcidament pel poble. Fent les coses que es fan al poble. Gaudint de la Festa Major. D’un temps benigne. De llargues xerrades amb els amics i la gent del poble. I unes quantes excursions.

En aquestes llargues setmanes d’absència blocaire (jo també us he trobat a faltar, he he he) al nostre país han passat coses. Però jo no he aconseguit superar la certa apatia que em provoca el tot plegat. Els espanyols en diuen “astío” (i ara no recordo si va amb h). No és, evidentment, una distància patriòtica. En cap cas, o fins i tot ben al contrari. És que em reafirmo en que el tripartit és un fàstic total que mereix la més total de les condemnes i els combats, i el mal que fa al país és descomunal i el pagarem, em temo, i si no ho evitem, llàrgament. Ja tindrem temps de reenganxar els arguments.

Les dues últimes setmanes, en que pràcticament he estat incomunicat, absent de contactes, de lectura de premsa o de poder consultar internet, m’han permès reflexionar sobre un dels temes que més m’agraden: la tensió, en els nostres temps, entre la solidesa, la profunditat, el món del “ser”, i la frivolitat, la irrellevància, el tacticisme que omple la nostra política.

I tanmateix les coses s’han mogut, a molts nivells. Hi ha, pel que veig, i no fa si no poques hores que he arribat amb avió, novetats, gent que es mou i coses que es mouen. També en parlarem.

Aquest estiu, aquestes llargues setmanes al poble, hem continuat les recerques al voltant dels espais de la batalla de l’Ebre, la massificació eòlica i les seves imperdonables conseqüències sobre aquests espais i, el que és pitjor, sobre les restes humanes que encara hi romanen, i que converteixen tot aquest afer en una autèntica vergonya nacional. En parlaré i adjuntaré noves fotos i testimonis en el proper post.

També hi haurà novetats importants en aquest bloc. Ja les tenia pensades abans de l’estiu, i n'havia parlat amb els companys de Blocs amb estrella. Al llarg del setembre n'aniré parlant i les posaré en marxa. Us avanço, però, que aquest bloc deixarà d’existir tal i com ara el coneixeu, i en sortiran dos de nous. Un que seguirà amb la línia d’anàlisi política i social que ja era habitual en els últims temps. Aquest bloc ja el tinc creat i, per dir-ho d’alguna manera, serà clarament el successor d’aquest bloc, de la seva línia més genuïna. Evidentment us n’informaré amb pèls i senyals, i, de fet, hi trobareu poques diferències en el fons de les coses.

Ho faig perquè d’alguna manera aquest bloc el vaig posar en marxa com una experiència creativa en l’entorn de les noves tecnologies de la informació que m’ajudés a pair tot el drama que encercle el nostre país des dels tripartits, i, en conseqüència, com una eina d’activisme. I vaig “crear” un personatge. Inicialment aquest personatge em permetia gaudir del joc de les provocacions, de les improvisacions, de la denúncia, de la dialèctica…. Però amb el temps aquest “personatge” i la implicació del bloc en diverses causes, sobretot el suport incondicional a Reagrupament, va acabar essent excessivament protagonista i, el que encara és pitjor, en ocasions el “personatge” creat -per dir-ho d'alguna manera- literàriament ha acabat menjant-se públicament el meu “jo”. I per a algú que porta des dels 18 anys militant per la independència això tenia un cert punt d'irritant. És evident que les idees expressades pel personatge són meves, però no era jo. I, sobretot, la nova dimensió militant, específicament militant, del bloc, no em permetia gaudir del joc de les provocacions, que era la principal motivació que tenia quan el vaig posar en marxa.

Per tant, un dels nous blocs, l’hereu d’aquest bloc d’Elies115, continuarà aquesta vessant militant i compromesa d’anàlisi polític i de participació. En el nou bloc hi trobareu tots els escrits de caire polític (política en un sentit amplíssim) que ja eren habituals en aquest bloc. Continuarem amb la denúncia, amb l’anàlisi, amb el posicionament inequívoc, etc etc. Però vaja, això no passarà immediatament.

Tanmateix, i per cobrir la vessant més provocativa, en crearé un altre que no donaré a conèixer. Si el descobriu, fantàstic, però serà el bloc d’un altre personatge, un bloc plenament “gamberro” i provocador, més adreçat a la ridiculització social, d’hàbits i comportaments quotidians. Un bloc dur, però poc “polític”, en el sentit més habitual de la paraula.

Em temo que tot això dels blocs, del facebook, de les xarxes, etc. està en una certa crisi de creixement. No tinc cap intenció de polemitzar ni d’aportar cap idea creativa. Simplement aquestes coses passen. En els últims temps he pogut comprovar com l’espai que ocupem té usos absolutament fantàstics, creatius, militants, mobilitzadors… i alhora també uns usos irrellevants, repetitius i fins i tot excessius.

Us posaré dos exemples, de tot això. Arran de l’article VERGONYA, salvem les restes dels soldats de la batalla de l’Ebre, vam crear (gràcies, Manel!) una causa al Facebook que ha tingut una molt bona acollida i em sembla molt interessant. És una bona plataforma, quasi diria que excel·lent, i que ha permès arribar a molta gent, i que molta gent hi entrés en contacte. Tot això ha estat possible perquè la xarxa de missatges entre els amics i amigues que llegeixen aquest bloc va funcionar, i les invitacions van obrir portes i establir nous nòduls comunicatius i d’informació.

Però, a l’altra banda, també m’he trobat amb desenes i desenes d’invitacions per a afegir-me a grups de Facebook, d’amics, de causes… Les agraeixo totes elles, totes. Les que provenen de molts bons amics i les que provenen de persones que desconec absolutament. I no me n’he afegit a cap, bé, gairebé a cap. Perquè no veia com allò podia aportar-me res o aportar res als que la posen en marxa. Crec que hi hem de reflexionar, sobre la certa saturació que podem causar.

Bé, perdoneu que m’allargui un altre cop. Això serà una de les coses que al nou bloc controlaré més.

En definitiva, ja sóc per aquí novament. Content de ser-hi. Content de que hi sigueu. Content de que hi hagi coses que es moguin. Content de que hi hagi gent amb tanta força per moure les coses. Content de poder-vos anunciar aquestes novetats blocaires. Content de tenir moltes informacions i reflexions per escriure i traslladar-vos. Content, sobretot, de que tots mantinguem el nostre compromís militant amb el país. I content, finalment, de poder continuar repartint canya! Endavant!!!

Visca la terra, mori el mal govern!!!

10 comentaris:

Joan Arnera ha dit...

Se't trobava a faltar, Elies. Bentornat tu també, i endavant les atxes!

Anònim ha dit...

Molt bon retorn, benvolgut Elies.
I això apunta bé. Dos Elies per compte d'un.

Perfecte.
Canya als micos!!
I als antidiluvians.

Records,
Andreu

Anònim ha dit...

Benretrobat Elies,
Només un apunt abans no em passi per alt, al nou bloc mira de mantenir-hi l' accés a l' hemeroteca de tot el que has escrit a l' Elies 115. Hi ha documents impagables. Ara penso en els dels nyus de l' abril o maig del 2007 tant premonitòri, o molts d' altres que ara no sabria triar a tall d' exemple i tampoc cal. Una de les coses que més por em fa de la xarxa és que obres mestres es perdin, irremeiablemnt, entre xips binaris.
Seguirem atents la nova aventura...o aventures.
Salut i independència,
Cesc.

Anònim ha dit...

Dues tasses, així m'agrada. Trobarem el bloc gamberro, hehe.

Apa, a fotre'ls canya!

L'Espelt ha dit...

Ben tornat amic. M'alegro dels canvis... i del retorn. Crec que aquest descans ens ajudarà a tots, els problemes i les manques del nostre país son molt repetitives... segur que seràs determinant en la nova via que naixerà per capgirar la història... no la veig, però la sento...
Salut amic!!!

Anònim ha dit...

Dear Elies,
Welcome at home again!!!
We are missing you!!!!

The "nano"

Ròdia Raskòlnikov, des del Districte Zero ha dit...

Bentornat amic i company. M'alegro que t'hagin provat les merescudes vacances. Ja podries deixar alguna pista sobre el nou blog !

Anònim ha dit...

M'alegro de tornar-te a llegir! El retorn s'ha fet esperar però de ben segur que pagarà la pena. Sort i endavant!

Anònim ha dit...

Benvolgut Elies, bentrobat!.

Noi, no podies pas definir millor l'estat de la Nació: hastío (si que porta "H")= fastigueix. Però fastigueix total!!...Un fastigueix que només pot acabar amb revolta o la mort nacional, justament per fastigueix.

Tot plegat és insuportable.

És insuportable veure les giragonces, maniobres, estratègies de vol gallinaci que no tenen altre horitzó que conservar l'estatuquo tant de temps com sigui possible, malgrat la farum de pudrició que s'escampa pels quatre conatons.

Al meu parer, Catalunya ha esdevingut una Nació politicament repugnant.

Cordialment.

Segador de Farners ha dit...

Ben trobat Elies! és un goig veure que treus energia, de ràbia segurament. Peró energia positiva malgrat tot, per no deixar torça la digna història del nostre país que fa gent com tu i altres persones compromeses amb la independència de la nostre terra.